19 d’octubre de 2011

Pedales de Lava, Lanzarote en estat pur

---
English version
---

Desprès d’una ràpida setmana a Tarragona, torno a fer la maleta. Aquesta vegada viatjo amb tres amics i un objectiu... Fer la ruta amb BTT de Pedales de Lava, que recorre l’illa de Lanzarote i La Graciosa.
La ruta Pedales de Lava es fa per un tipus de terreny que fa la ruta dura, però amb els paisatges volcànics de l'illa enlluernant-nos. Aquesta sortida ja l’havia planejat abans de tornar a Tarragona. Els Santi i el Jordi estaven tramant fer aquesta sortida, i jo vaig quadrar dates per poder acompanyar-los estirant de pas el David... Estic super content d’anar una setmana de ruta amb els meus amics!!!


Ho hem coordinat tot amb www.pedalesdelava.com que s’han portat molt bé.

Nosaltres la ruta la fem en 5 etapes:
1- Puerto del Carmen - Orzola. 66km i 390m asc.acumul.
2- La Graciosa. 31 km i 300m asc. acuml.
3- Orzola - Caleta de Famara. 53km i 1300m asc. acumul.

4- Caleta de Famara - Playa Blanca. 71km i 750m asc. acumul.
5- Playa Balnca - Puerto del Carmen. 34km i 700m asc. acumul.

7 d’octubre de 2011

Tornada a casa, tornada a Tarragona

---
English version
---

Si a London vaig arribar amb 15 minuts d’antelació, al aeroport de Reus arribo 45 minuts abans d’hora! I clar, no hi ha ningú esperant-me! En 5 minuts arriba el Jordi i la meva mare... ja sóc a casa!

Desprès de 528 dies pel món he tornat a trepitjar Tarragona. I a Tarragona i tinc la família, amics i amigues i molts racons amb molts bons records.

La novetat més xocant ha estat el Baby boom que hi ha hagut amb el cercle mes proper d’amistats... Hem costarà recordar-me de tots els noms!

Ha estat genial poder fer realitat aquest somni que tenia des de feia deu anys. L’he fet al meu ritme, coneixent molta gent pel camí, fent molt Couchsurfing (que continuaré fent quant tingui casa meva), i coneixent-me una mica mes cada dia, deixant que les meves intuïcions em guiïn.

5 d’octubre de 2011

I a London també de tornada

---
English version
---

Low cost de New York a London signfica volar per 200€ amb uns avions petits que tenen seients incomodes per moltes hores, sense menjar i fent escala a Reykjavík durant 3 hores.

Pel preu no hem puc queixar, clar!
L’avió arriba 15 minuts abans d’hora a la meva London, una segona casa per mi. Feia molt de temps que no trepitjava territori conegut (com 16 mesos i mig!)
Em quedo a casa de la Yasemin com ja va sent habitual en les meves visites londinenques.

M’hi quedo pocs dies, però tenim força temps per xerrar del viatge amb la Yasemin, la Chantal, els seus companys de pis i de feina...


2 d’octubre de 2011

New York i Philadelphia

---
English version
---


Nova York
Philadelphia

Fa un mes i mig que vaig comprar el bitllet d’avió Bogotà Nova York amb Sprit Airlines (240€). Estava a Iquitos i hem vaig decidir a fer el salt a New York perquè sempre he tingut la curiositat de conèixer-la i , perquè no dir-ho, surt més barat volar a EUA i desprès a Europa des de Sud Amèrica que directament.
Total, la meva primera parada es a Miami (fent escala i migració). Tinc el temps just per passar tots els controls i les inspeccions d’equipatge, i hi ha una cua enorme de gent...

Al final passo els controls i hem disposo a facturar la maleta gran cap a NY quant hem dono conte que no tinc la meva maleta de ma!!!! Primer de tot, PÀNIC!!! I desprès d’analitzar la situació, crec que me l’he deixat a la cinta de l’últim control d’equipatge...
Facturo la maleta gran i vaig a veure com puc arribar al últim punt de control, Està prohibit l’accés i hem diuen que tinc que anar-hi amb algú de la companyia... Els empleats de la companyia diuen que ni de conya m’acompanyen i que tinc que fer una reclamació perquè m’enviïn la bossa on vulgui... Joder!
Torno a intentar accedir al punt de control, i parlo amb un policia, que milagrosament vol ajudar-me. M’acompanya al punt de control... i la meva maleta està allí! Al final de la cinta... Ufff.
I cap a agafar l’avió cap a La Guardia Airport de New York...

21 de setembre de 2011

Villa de Leyva i Bogotà

 ---
English version
---

I torno a Bogotà! Un llarg viatge des de Salento... m’acomiado de la Greta a Pereira.


A Bogotà m’esperen el Mauricio i el Carlos. Hem quedat per anar a Villa de Leyva l’endemà per la tarda...


Jo dormo molt, faig una rentadora i miro una pel·lícula... i per la tarda l’Alex i la Stella hem passen a recollir juntament amb el Carlos per anar fent camí. El Mauricio va amb la Natalia i la Gladys. Som una bona colla!


Tres hores per arribar en aquest encantador poble de Villa de Leyva conegut per els seus carrers empedrats, cases colonials, restaurants i la seva ubicació dins de la vall.


Primer de tot, busquem allotjament per deixar els cotxes i les maletes. Sota una lleugera pluja trobem L’Hotel La Española, un Hotel molt acollidor i a prop de l’enorme i agradable Plaza Mayor.




I cap a fer uns Margarites a la Plaça!

15 de setembre de 2011

Medellín i el Eje Cafetero

---
English version
---


A l’estació de busos m'acomiado del Greg i la Marie. Medellín la visito de passada... L’he trobat una ciutat molt ordenada i amb un sistema de transport públic molt bo. Desprès de donar un tomb pel centre, i fer una volta amb el Metro Cable pels barris mes alts, vaig a veure una pel•lícula L’arnacoeur (Rompecorazones, Pascal Chaumeil 2010) al centre Colombo Americano. Una comèdia que hem fa riure i també pensar una mica...


Després de acabar de visitar la zona propera al hostel on m’he allotjat, el Poblado, me’n vaig cap a Manizales, una de les capitals del Eje Cafetero.


Casualitats de la vida coincideixo amb el Festival Internacional de Teatro de Manizales i com que el dia està nuvolat i amb ganes de no aclarir-se, vaig a veure algunes obres aprofitant per conèixer la ciutat. Hi ha molta molta gent per tot arreu... increïble!


La següent parada es més rural... De camí a Salento per fer Couchsurfing, faig una parada a Chinchina per fer una visita al poble cafeter de Palestina.

I després d’arribar a Pereira, autobús cap a Salento a on per casualitats de la vida conec la Agata (Alemanya) que va cap a Salento i que també volia fer couchsurfing, però no havia pogut contactar-hi.

7 de setembre de 2011

Cartagena i Playa Blanca

---
English version
---

Arribo a Cartagena amb el Greg i la Marie, i busquem allotjament a prop de la ciutat emmurallada. Trobem el que busquem, econòmic i ben situat.
Pel matí vaig a fer una volta pel centre emmurallat. M’encanta! Carrers estrets amb cases colonials amb patis interiors molt ben conservats, cafès, tendes i muralles... que tot i ser molt diferent, el ritme dins de muralles es similar al de Tarragona.

2 de setembre de 2011

Guajira. Uns dies al Cabo de la Vela

---
English version
---

De Santa Marta agafem l’autobús fins al cuatrovias passat Rioacha per agafar un taxi colectivo fins a Uribia des de on amb una Pick Up transformada per transportar gent i material arribem fins a Cabo de la Vela.


Aquí no hi ha moltes coses a fer a part de contemplar la tranquil•litat que s’hi respira.

29 d’agost de 2011

Magdalena. Santa Marta i la joia del Tayrona

---
English version
---
Arribo a Santa Marta i amb moto taxi vaig directament a Taganga, un poblet molt a prop que te platja, pescadors i gringos.

He arribat al mar caribeny Colombià.

Taganga es un poble plegat de hosels i restaurants. Jo trobo un petit hostel a bon preu, el Ocean Reef.
A l’hora de dinar veig la final de la Supercopa d’Europa... recital!

El viatge nocturn amb bus m’ha deixat molt cansat, descanso una mica al hostel. Al vespre surto a sopar amb unes xilenes que també s’allotgen allà. Hi ha força Gringo fiestero estil Salou...Ja n’he tingut prou de Taganga.

De bon matí vaig cap a Santa Marta amb una maleta molt lleugera per anar uns dies cap al Parque Nacional Tayrona a fer una excursió. Compro menjar i aigua abans d’agafar el bus cap al Parque Nacional Tayrona.

Mapa Area del Parque Nacional Tayrona
El parc és espectacularment bonic. El mar, la selva i les muntanyes s’ajunten i tot i que suporta una gran quantitat de visitants, es manté força verge.


25 d’agost de 2011

Santander. Barichara, Guane i San Gil

---
English version
---

A sigut un llarg viatge amb bus fins a Barichara. La raó, un embotellament a Socorro.
A Barichara hem trobo amb un poble ben cuidat i restaurat, amb els carrers empedrats, cases pintades de blanc i blau i una atmosfera ben relaxada.
Desprès de trobar allotjament en una residencia familiar ben maca, surto a donar un tomb per veure el poble de nit i de pas menjar alguna cosa.

20 d’agost de 2011

Bogotà i de casament a Espinal!

---
English version
---


Arribo a Bogotà sobre les 17h desprès de sobrevolar l'Amazones, i vaig amb autobús urbà fins al hostel que he reservat a prop del centre. L’endemà he quedat per anar a caminar amb una Couchsurfer que m’acollirà dues nits...

Al hostel veig que tinc un missatge al Facebook de l’Ana Milena (la Colombiana que vaig conèixer a la Xina), aquest cap de setmana està per Bogotà i ja havíem dit per quedar a prendre alguna cosa. Diu que ha quedat amb uns amics i que si mi vull apuntar... Clar que si!
Desprès de trobar l’apartament, hem retrobo amb la Ana un any desprès (i jo encara no he passat per casa!). La colla d’amics són la majoria excompanys de feina de l’Expo de Shanhai.


19 d’agost de 2011

Santa Rosa, Leticia i Tabatinga

---
English version
---

Deixar Iquitos m’ha costat i se que tornaré La Deslizadora hem deix a Santa Rosa (Perú) on he de caminar un kilòmetre perquè hem posin el segell de sortida del Perú. L’amazones esta baix i totes les distancies augmenten. Una vegada tenim el segell de sortida, creuem (vaig amb una parella de dominicans i una parella anglesa) cap a Leticia (Colòmbia), i busquem allotjament.


Buscant allotjament veiem que estan fen el Barça–Moudrid, tornada de la Supercopa. Una vegada hem trobat allotjament anem a fer un veure mirant com guanya el Barça!

12 d’agost de 2011

Iquitos amb La Restinga

---
English version
---

Iquitos, la ciutat mes allunyada per carretera del món, està al bell mig de l’Amazònia Peruana. Sempre ha estat al meu cap en la ruta sud americana del meu viatge. Part de culpa en te l’Isabel Sánchez (Chata a Iquitos pels amics i que forma part de Associació Sura), ja que sempre m’ha parlat d’Iquitos i de l’Associació La Restinga que fa un treball educatiu a tots els nivells en les zones més necessitades d’Iquitos (Barrio Libre de belen) i que en algunes comunitats “ribereñas” fa programes per reforçar la seva identitat i prevenir una possible però casi segura exclusió social.

O sigui que seguint les indicacions de l’Isabel me’n vaig directament a La Restinga. Tinc dos noms, Puchin (el director) i la Itala (la Coordinadora del projecte Crea Belen). Els dos estan de vacances i entre la Carmen (Professional del projecte Crea) i la Yolita (l’administradora), hem donen una molt bona benvinguda. En principi vull fer de voluntari per 15 dies en el que necessitin (una mica de feina no m’anirà malament, no?)

17 de juliol de 2011

De camí a Iquitos

---
English version
---

A Trujillo arribem de bon matí. L’Adrià i jo volem continuar fent camí el mateix dia, o sigui que jo vaig a buscar mobilitat fins a Tarapoto i ell cap a Equador.
El meu bus surt a les 3 de la tarda. Tinc unes hores per visitar la ciutat de Trujillo.

Amb l’Adrià ja havíem quedat a la Plaça de la catedral. Des de allí anem a fer un esmorzar al mercat (aposta assegurada). L’arquitectura de Trujillo és molt bonica, i l’estil colonial es manté per tot el casc històric d’una forma sorprenent.

Desprès d’aquesta estirada de cames, ja estic preparat per tornar a fer nit al bus! Hem queden 15 hores de bus per endavant...

6 de juliol de 2011

Huaraz i la Cordillera Blanca

---
English version
---

Esperant el bus que ha de sortir cap a Huaraz he conegut l’Adrià (Valencia), un altre viatger per Sud Amèrica. I desprès del trajecte nocturn en que guanyem 3000 metres d’altitud, busquem allotjament plegats. Bueno, allotjament i ja per no perdre temps el tour per fer la caminada de Santa Cruz de 4 dies l’endemà pel matí.
Des de l’allotjament (El Refugio) tenim vistes a la Cordillera Blanca, Wifi, cuina i una pica per rentar la roba...


Durant el que queda de dia visito el mercat, porto uns pantalons a que me’ls arreglin (aquí s’arregla tot...) i descanso.

A la caminada que hem contractat, acabem sent 11... un Sud Coreà, un Nova zelandès, una Francesa, una Austríaca, una Txeca i dues d’Estats Units. O sigui un grup ben Variat.

3 de juliol de 2011

Lima

---
English version
---

He tornat a veure el mar durant el trajecte amb bus que m’ha portat fins a la gran capital de Perú desprès d’uns quants mesos.
Faig Couchsurfing a Casa la família de la Lis (Professora i estudiant de lletres).
La Lis està en època de correcció d’exàmens i a banda té que presentar uns treballs... El diumenge l’aprofita per fer sessió d’estudi amb companys de la facultat. Amb ells anem a menjar un Ceviche per dinar. La meva tarda serà per descansar de les 20 hores de trajecte.
La Lis viu amb la seva família (Avia, Pares i germans) amb una àrea amb molta mobilitat i a 200 metres del Museo de la Nación.

22 de juny de 2011

Fins a Cuzco per anar al Machu Picchu

---
English version
---

El trajecte de Copacabana a Puno sigut llarg... 15 hores per carreteres secundaries bordejant el llac Titicaca per la part nord. Hem segellat la sortida de Bolívia a Yunguyo ja que per on creuem no hi ha immigració. No hem pogut segellat l’entrada a Perú, l’oficina d’immigració estava sense llum.

Al arribar a la frontera deixem l’autobús amb que hem vingut, i ens divideixen amb una furgoneta i un altre autocar que ens portaran fins a Juliaca. Jo vaig a la furgoneta i avancem molt més ràpid que el autocar per aquestes camins secundaris.
Al arribar a Juliaca ens trobem amb la carretera bloquejada amb pedres per tota la calçada. El conductor fa un camp a través pels camps del costat fins que arribem al pont que dona accés a la ciutat. Està bloquejat per un centenar de pagesos que protesten per les empreses mineres que es volen instal•lar a les seves terres.

18 de juny de 2011

Copacabana i La Isla del Sol

---
English version
---

Copacabana...
Peix!!! Truita per sopar a primera línea de mar i la posta de sol de fons amb el llac Titicaca fent-me companyia. He trobat un allotjament molt econòmic i decent.

12 de juny de 2011

La Paz i Coroico

---
English version
---

La Paz
Primer dia de descansar. Passegem una mica i ja. Fa un fred que pela....
Jo hem descarrego el segon i tercer llibre de la Trilogia de Stieg Larsson amb anglés en format epub, que juntament amb el programa Calibre tens un Ebook al teu ordenador.
Al matí següent, desprès d’esmorzar anem a caminar per La Paz. Anem fins a la Plaza Murillo i desprès ens separem per anar al mirador Killi Killi. Jo hi vaig a peu i les Ana’s busquen un autobús.
Les vistes des del mirador són espectaculars. No hi ha rastre de les Ana’s... teòricament tindrien que arribar abans amb bus que a peu...


6 de juny de 2011

Rurrenabaque i las Pampas

---
English version
---

El camí fins a Rurre es llarg i sense asfaltar. El camí passa vorejant rius i llacunes i enmig de sabana i parts de selva.



Al bus he començat de veritat el llibre amb anglès “The Girl with the Dragon Tattoo”, el primer volum de la Trilogia d’Stieg Larsson. Ja portava un parell de capítols, però no m’havia enganxat. Aquesta vegada si.

Ja es fosc quant arribem a rurre, trobem el Alojamiento Japón, que per 25B per persona tenim habitació amb bany privat.

Sopem Pizza i anem a fer una cervesa en un Karaoke.
Jo torno 20 minuts abans que elles... emergència digestiva...
Al Allotjament m’obre una dona que devia estar dormint per la cara que em fa. L’hi dic que falten dues noies que en mitja hora estaran aquí. Deuen ser les 23h.

25 de maig de 2011

Puerto Villaroel, Santa Cruz, Samaipata i Trinidad

---
English version
---

De Cochabamba sortim amb un paisatge de muntanyes bastant pelades (amb vegetació escassa i seca) i a una hora es transforma radicalment amb selva tropical.

La gran final la veiem a Ivirgarsama, un poble a 20 minuts de Puerto Villaroel.



Sense paraules... quin partit per la mort de deu!

22 de maig de 2011

Cochabamba i Torotoro

---
English version
---

A Cochabamba i arribem de matinada, les 5:30AM. Volem intentar anar directament a Torotoro on hi ha el Parc Nacional de Torotoro. Preguntem a la informació turística de l’estació de busos que inexplicablement està oberta. Ens informen (malament) que hi ha un bus que surt a les 6Am des d’una altre banda de la ciutat.
Taxi cap allà. Però ni rastre d’un bus cap a Torotoro. Busos cap a tot arreu menys cap a on volem anar.
Acabem trobant l’oficina tancada de l’agencia que va hi va. Hi ha una nota amb els nous horaris, 6PM...
O sigui 12h per Cochabamba. Primer de tot esperem que obrin la oficina per comprar el passatge i deixar les maletes.

O sigui, com es pot arribar a Torotoro i on quedar-se? http://wikitravel.org/en/Torotoro_National_Park#Get_in  on pots trobar horaris de totes les companyies que van a Torotoro.

En cavat anem cap al centre a esmorzar, passejar, informar-nos del parc nacional i intentar que vacunin l’Ana.
La vacuna haurà d’esperar.


17 de maig de 2011

Sucre i voltants

---
English version
---

Arribem a Sucre quant ja s’ha fet fosc, i desprès de rebuscar una mica pel centre de Sucre,trobem un allotjament barat però que no acaba de complir amb les nostres exigències. La idea és fer solament una nit a Sucre i anar cap a uns poblets propers a fer una caminada de 2 o 3 dies per un camí pre-hispànic i passant les nits en els poblets que et vas trobant.


Sopem al Mercat, aposta segura aquí a Bolívia. Un plat gran amb arròs, Patates fregides, un sofregit amb ceba i carn i una mica d’amanida per 10 bolivians (1€) bevem suc de maracuya que preparen a l’altre banda de menjador del mercat, i que la dona que ens està alimentant l’hi fot un crit perquè ens porti tres gots.

15 de maig de 2011

Potosí

---
English version
---

Arribem a la ciutat més alta del món (4070m) passada la mitjanit. Agafem un taxi fins al Hostal La Casona que ens l’han recomanat. Una casa senyorial amb tres patis interiors i moltes habitacions. La nostra habitació per 3 persones ens costa 45 Bolivians per persona amb esmorzar inclòs. Hi ha coses més econòmiques, però desprès del tour i del bus, ja està bé una mica de confort, no?
Pel matí passegem per la ciutat, es diumenge i hi ha molta activitat. Ens trobem amb les proves de vall i musica que fan els alumnes d’una escola per preparar-se les festes de la patrona de Potosí el diumenge vinent.
Mengem al mercat i continuem donant tombs per la ciutat. A mitja tarda ens apuntem a veure el documental: El minero del Diablo, que explica la vida dels miners Potosins. Sopem amb una noia francesa i un company d’habitació seu.
Al matí següent ens decidim a fer la pujada al Cerro Rico 4900m, la fem amb l’Ana (Albacete) que hem conegut al hostal però resulta que ja ens havíem creuat per la Patagònia...
Veiem mines abandonades i mines que encara estan buscant i buscant d’una manera bastant manual.
La pujada ens deix morts. L’altura es nota molt quant fas exercici, aquí dalt està bé ser sedentari.

11 de maig de 2011

Tour amb 4x4 de Tupiza a Uyuni

---
English version
---

Des de Tupiza sortim cap a les 8 del matí. Al nostre Land Cruise som el Ismael (el xofer i teòric guia), la Fortunata (la cuinera), el Simon (Londinenc mig Gallec) amb la seva parella Jacky (Irlanda), el Tristan, l’Anna i jo.
Per la nit a plogut una mica, i al cap de mitja hora que hem començat el trajecte, comença de nou a ploure lleugerament. Tant lleugerament que es converteix amb aigua neu i neu!!!
Totes les muntanyes tenen els seus pics nevats i la formació de El Sillar el veiem mig emboirat amb una sensació de fantasmagòric.

10 de maig de 2011

Tupiza

---
English version
---

Desprès de creuar la frontera caminant, arribem a Villazón on fem canvi de moneda i busquem transport cap a Tupiza. El canvi és radical amb la gent, els carrers, les tendes i els preus.
Trobem un mini bus per 15 Bolivianos (1,5€) per un trajecte d’hora i mitja.
I baixem dels 3400m de Villazón als 2950 de Tupiza per valls cada vegada més verdes i amb mes agricultura.
A Tupiza no tardem en trobar un allotjament barat i correcte (25b, uns 2,5€ per llit) al costat d’una agencia que acabarem contractant un tour amb ells.
Sortim a descobrir la petita ciutat. Primer de tot, triem diners del banc abans de que tanquin ja que no hi ha caixers. Ens trobem amb el mercat negre en el que pots trobar tot el que et puguis imaginar. Passegem pel mercat de verdures i anem preguntant preus per el tour que volem fer.
Al tornar al allotjament, contractem el tour amb l’agencia “El Grano de Oro” per 1100 Bolivians i amb tres hores de cavall pels voltants de Tupiza.
Sopem al hostal i anem a dormir aviat.
Pel matí anem a passejar a cavall cap a la puerta del Diablo, el Valle de los Machos i el Cañon del Inca. El guia (d’uns 15 anys) deix als cavalls anar al seu aire, i acabem cavallant ben ràpid pels paisatges com els del far west de les pel•lícules. Impressionant l’experiència e impressionant el desgast físic.


6 de maig de 2011

Quebrada de Humahuaca

---
English version
---

El Autobús de San Pedro de Atacama hem deix a Purmamarca, el primer poble de la Quebrada de Humahuaca. El trajecte és força espectacular, travessant els Andes per punts a més de 5000m, creuant el Salar Grande i acabant baixant per una carretera plena de tombs. Al meu costat hi ha la Julie (Sud África) i fem petar la xerrada.
Purmamarca és un petit poble de cases de adobe construïdes al peu del Cerro de los Siete Colores.
He quedat amb l’Anna a on paren els busos. Ella ve de San Salvador de Jujuy.
Ens allotgem en unes habitacions d’un càmping del poble, i sortim a sopar una pizza.
Passejant pel poblet veiem un local que fan un concert de musica tradicional de la zona. Fem una cervesa escoltant el trio local.

3 de maig de 2011

San Pedro de Atacama

---
English version
---

Arribo a San Pedro d’Atacama al migdia. El sol apreta i jo vaig a buscar el allotjament que he reservat, Backpackers Hostel. Me l’han recomanat a Pisco Elqui i el Francesc al seu bloc Rutabaobab . Un hostel petit i acollidor amb ambient familiar on t’organitzen els tours a millor preu que al poble.


Conec a la Daniella (Holanda) i anem a passejar pel poble, fem un cafetó i dinem peix a planxa en un dels molts petits restaurants fets d’adobe. M’acompanya a veure el Barça 1 – Moudrid 1 que dona accés al Barça a la final de la Champions!

El matí següent vaig a visitar Tatio Geysers. Hem passen a recollir pel Hostel a les 4:30 del matí per arribar sobre les 6:30 a la vall de Tatio per veure al moment de màxima activitat d’aquest camp geotèrmic a 4321m. Els -10ºC es noten. Sort que una vegada es deix entreveure el sol, la temperatura puja ràpidament.




Després fem camí observant la fauna i flora del altiplà cap al poble Machuca a 4200m. Una vegada hem vist el petit poble anem fins a la vall dels Cactus de camí cap a San Pedro de Atacama.
Per la tarda un altre tour! Vull aprofitar el dia. Aquest el faig amb la Daniella, visitem el Valle de la muerte, la quebrada de Ckari i el Valle de la Luna abans d’anar a veure la posta de sol a un mirador del desert amb el Valle de la Luna als nostres peus. Que en puc dir... fantàstic!


Al tornar a Atacama la Daniella es troba amb una amiga seva i anem a sopar... jo un churrasco!
Dormo fins tard i desprès de dinar vaig a fer un tour a la Laguna Cejar, unes llacunes d’aigua 3 vegades més salades que el mar i que per aquesta raó sures! Té 35 metres de profunditat, però no t’enfonses gens... genial! Això si, al sortir tens tota la pell blanca de la sal. En acabar anem a los Ojos del Salar, dos clots plens d’aigua dolça al mig del desert. Allí hem banyo i hem trec la sal de la pell. Per acabar anem al Salar de Tebinquiche, on a part del salar tens una perspectiva genial dels Andes i del desert . Allí veiem la posta del sol amb un Pisco Sour.



Sopo amb la Daniella i la seva amiga de nou per acomiadar-nos ja que jo marxo cap a l’Argentina i ella cap a Perú.
Si si, l’Argentina de nou! Hi és que vaig estar mirant tours de 3 dies amb 4x4 cap a Bolívia passant per la Reserva Nacional de Fauna Andina Eduardo Avaroa i el Salar de Uyuni, però he preferit anar cap al nord d’Argentina per visitar la Quebrada de Humahuaca i entrar a Bolívia des de allí. El tour el vull fer des de Bolívia, més barat i amb més recorregut natural per visitar.
Així que pel matí següent agafo un autobús cap a Purmamarca creuant els Andes de nou.

Han sigut uns dies bonics per San Pedro de Atacama, una mica massa de tours, però per mi han valgut molt la pena.

Algunes Fotos ( veure a pantalla completa)

30 d’abril de 2011

Valle del Elqui. On s’ajunta el cel i el Pisco

---
English version
---

Arribo a Pisco Elqui al vespre, quan ja fa estona que s’ha fet fosc. He canviat l’autobús que m’ha portat des de Santiago a La Serena per un altre cap a Pisco Elqui.
M’allotjo al Hostal San Pedro. Allí conec el Daniel (Suïssa) que està viatjant amb bicicleta. Sortim a donar un tomb pel poblet desert i tornem al hostel per fer unes cerveses abans d’anar a dormir.

Pel matí següent el Daniel s’apunta a sortir a caminar una mica per les afores de Pisco Elqui. Arribem fins on podem ja que el sol apreta i amb les muntanyes pelades et fons.

28 d’abril de 2011

Un any voltant pel món

---
English version
---

Si, ja fa un any que vaig començar aquesta aventura viatgera sorgida d’un neguit personal des de que tenia 20 anys.


Ja he passat per molts llocs que volia passar com ara Vietnam, Laos, Japó, Australia i la Patagònia. També he anat a altres llocs que m’han sorprès gratament com ara Perhentian island a Malàisia, el sud de la China, Chiloé, Iguaçu i el sud de Brasil.
He meditant una mica sobre si agafar l’avió de tornada que tinc del bitllet Roundtheworld que caduca ja o no, però no m’ha costat gaire decidir allargar-ho una mica més.

O sigui, que encara estaré al meu ritme per terres llunyanes enviat noves entrades del que vaig fent un temps més.

I es que el ritme de vida d’un viatger, a banda de ser molt personal, varia cada dia que et lleves. Ja sigui per la baba que et cau sobre el coixí o bé pel despertador que t’indica que si vols deixar l’allotjament tens que fer el check-out o bé tens que córrer a agafar un autobús.
Al estar movent-me amunt cap avall, fa que tingui que agafar molts transports, dormir a molts llocs diferents, intentar regatejar sempre al màxim pensant que si puc estalviar-me alguns quartos, per poder fer alguna altre cosa (és nota que no sóc polític, he??). I és que hi ha coses que un vol fer i per molt cares que siguin, quant estàs allà has de passar pel tub, pagar i disfrutar.
Fer un viatge de llarga durada és com una tenir una feina sense horaris ni dies de festa. La bona cosa és que has escollit tu mateix fel.

Aquets dies a Santiago de Xile, he estat a casa el Luis (germà del Germán) i la seva família. Han sigut tres dies de recollida personal, elecció del que hem quedo i el que envio cap a Tarragona (al final he enviat 10kg!), de relaxar-me una mica i de veure el MOUdrid 0 – Barça 2.
A la meva càmera es veu que li va afectar això de creuar els Andes i durant dos dies no ha funcionat gens. Sort que va ressuscitar milagrosament abans de comprar-ne una de nova.

Ara mateix tinc al cap al Valle del Elqui, el desert d’Atacama i Bolívia. El meu futur pròxim. I com que vull que continuïn fent-se realitat els meus desitjos, me’n vaig cap allí.

25 d’abril de 2011

Mendoza, vi i muntanyes

---
English version
---

Arribo a Mendoza cap a les 9 del dematí. A l’estació de busos m’informo de com anar cap a el Puente del Inca i si hi ha opcions per continuar cap a Santiago des de allí. Es pot fer. Per l’estació hi ha el Mario oferint allotjament al seu hostel. Agafo el fulletó i xerrem una mica.
Acabo anant al seu hostel. Casi sense haver deixat la motxilla, conec la Virgina (Xile) que se’n va amb bici per les bodegues de Maipú. M’hi apunto sense pensar-m’ho.
Comencem visitant el Museo del Vino de la bodega La Rural, una bona introducció pels diferents sistemes que han anat utilitzant durant els anys. Passem per la Bodega Viña el Cerno, on ens ajuntem en un tour de les instal•lacions...
La següent bodega és la Bodega família Di Tomasso, aquí fem el tour i la degustació de 5 vins. És la bodega més antiga de Maipú.
Sortim amb gana. Parem en un mercat a comprar alguna cosa per dinar que ja son les 15:30...
L’ultima bodega que visitem és la Carinae, fem el tour i la degustació. Pel meu gust, la millor.


22 d’abril de 2011

Buenos Aires de nou...

---
English version
---

Desprès de marxar cap amb tren cap a Posadas, visitar Iguazu, el sud del Brasil i la costa d’Uruguai he tornat a Buenos Aires.
Aquesta vegada m’ allotjo a San Telmo. M’agrada l’atmosfera que s’hi respira, els carrers empedrats i els bars i restaurants que omplen totes les cantonades.
Ens passa el que acostuma a passar si busques alguna cosa, que no la trobes. Mira que n’hi arriben a haver de hostels a San Telmo, i mira que ens hi fixem, però sembla que hagin tret els cartells perquè els veiem... Amb la Christina anem a fer un cafè amb wifi i busquem direccions concretes. Acabem al Asterion Hostel (Perú 1043) tranquil i cèntric.
Sortim a veure el barri de nit i jo m’acabo menjant un Bife de chorizo espectacular!
Hi havia gana...

19 d’abril de 2011

Uruguai... Punta del Diablo, La Paloma, Punta del Este, Montevideo i Colonia del Sacramento

---
English version
---

El autobús de Porto Alegre ens deix a la part brasilenya del poble fronterer de Chuí (BR). Una vegada ja passat el control de la frontera, anem caminant fins a la parada d’autobusos del costat Uruguaià , Chuy...
El carrer que delimita la frontera, es curiós perquè les cabines telefòniques, els taxis i els rètols són diferents en cada costat de la cera...

Trec Pesos Uruguayos i agafem un altre autobús cap a Punta del Diablo.


Platja platja i platja en un paisatge sense grans edificacions, solament casetes petites a una certa distancia de la costa. Un lloc màgic.
Ara es temporada baixa i no hi ha molta gent (per mi millor) i els preus del allotjament estan més econòmics del “normal”. Ens allotgem al Hostel el Diablo Tranquilo, primera línea de platja i molt còmode. Aquí podeu veure altres opcions d'allotjament a la Punta del Diablo

Una vegada instal·lats, anem amb bus fins al Parque Nacional Santa Teresa a visitar la Fortaleza de Santa Teresa, i tornem caminant per la costa fins a Punta del Diablo, parant per fer remullades al mar tot i que les corrents són fortes.
Relax i més sol...



12 d’abril de 2011

De pas per Porto Alegre

---
English version
---

A Porto Alegre i passo el dia. Vull agafar un autobús nocturn a les 23:30 cap a la frontera amb Uruguai.
Així que deixem les motxilles al guarda equipatges de l’estació Rodaviaria i anem caminant cap al centre. Dinem bo i barat al històric edifici del Mercat Central.

Canela

---
English version
---

Per qui no ho sabeu, el meu segon cognom és Canela, i la meva mare no solament és Canela de primer sinó també Canela de segon cognom! O sigui que al llegir que hi havia un poblet bonic que es deia Canela i estava pel camí, he decidit fer-hi una ullada.

Canela és juntament amb Gramado (Poble veí) la porta d’accés a uns quants Parcs Naturals amb molta aigua i verdor. Amb un estil d’arquitectura entre suïssa i alemanya alpina, tens la sensació d’estar a pop dels Alps.
El més espectacular del poble és la, majestuosa Catedral Nossa Senhora de Lourdes (més coneguda com Catedral de Pedra), i que a la nit l’il·luminen d’una forma molt colorista.

El nom del poble ve perquè hi havia una Canela (un arbre) a la zona on ara hi ha Canela on s’hi ajuntaven totes les dones per intercanviar verdures i materials.

M’allotjo al Hostel Viajante, just al costat de la l’estació Rodaviaria. Deixem els trastos, dutxa i sortim a sopar pizza! I quines Pizzes... Just al costat de la catedral hi ha una pizzeria que fan una oferta que pagant 30 Reales pots menjar tant com vulguis de les pizzes que van traient... unes 60 de diferents, entre de les quals n’hi ha de dolces!!! Pizza de chocolata blanca amb trossets de plàtan, pizza de xocolata amb gelat de vainilla, etc etc... un escàndol!

Dormo una miqueta més del normal, i desprès del esmorzar, anem a visitar el Parque Estadual do Caracol on hi ha la Cascata do Caracol de 131 metres i bosc d’araucaria… I anem amb bus i tornem fen dit (hi ha molta poca freqüència de busos)


Al tornar a Canela, visitem la fira de la Xocolata que fan en un pavelló i passegem pel poble.
És fa estrany veure tantes vegades escrit Canela...

Pel matí següent, agafo un autobús cap a Porto Alegre.

Algunes Fotos (o bé a fotos.elviatgedelsergi.com)

10 d’abril de 2011

Parque Nacional dos Aparados da Serra

---
English version
---

La porta d’entrada que hem escollit per anar a Aparados da Serra és Praia Grande. Ni hi ha platja ni és molt gran, però està a 10 km de la Trilha do Rio do Boi i a 22 de l’entrada del parc en si.

Al arribar al poble busquem allotjament i acabem al HI Nativo dos Canyons... jo fent càmping i la Christina a l’habitació compartida. El lloc està correcte, però la sensació que m’ha quedat de la gent que el porta no és molt bona.
Parlem amb la dona que porta el hostel per a veure com podem fer la Trilha do Rio do Boi (que solament es pot fer amb guia local), ens passa la llista de preus de guies... val el mateix per una persona que per quatre (140 Reales uns 70€) i sense contar transport! No hi ha ningú més per preguntar-li si vol fer-la i compartir despeses... Aconseguim que el guia ens passi a recollir i així no tenir que pagar transport (40 Reales uns 20€)
Desprès de tot el maldecap de lligar lo de l’excursió, planto la tenda, i als 5 minuts es posa a ploure fort... ja li tocava una rentada a la tenda!

A les 8 del matí, ens passa a recollir el guia i anem direcció el riu do Boi.
Ens posem uns protectors per els possibles talls de les pedres del riu als turmells i comencem a caminar direcció el Cânion do Itaimbezinho (que amb l’idioma Tupi-Guarani Ita significa pedra i Aí'be significa afilat).
Creuem el riu unes 30 vegades! Amb sabates i amb l’aigua fins quasi la cintura.
La vall es va tancant fins que comença el Canyó amb les seves parets altes de pedra i granit amb cascades i filtracions d’aigua per tot arreu.




8 d’abril de 2011

Ilha de Santa Catarina

---
English version
---

Arribem a Florianópolis a les 21h, i sortim d’un autobús per posar-nos en un de local per anar cap a Barra da Lagoa on hi ha un hostel que ens han recomanat “Barra Beach Club”.
Realment és molt recomanable. La situació, les vistes i el ambient fa que sigui difícil marxar-hi.


3 d’abril de 2011

Ilha do Mel, una altre illa de les que t’hi quedaries

---
English version
---

El bus de Curitiba hem deix a Pontal do Paraná, i amb mitja hora de barca arribo a l’Ilha do Mel. Trio la platja Encantadas que m’han dit que és més tranqui-la (crec que ara al març – abril totes les parts són tranqui-les...).

Mapa de l'illa


29 de març de 2011

Curitiba, una bona ciutat

---
English version
---

La primera parada a Brasil és la ciutat de Curitiba. He parat aquí ja que he llegit (si si... llegeixo) que és una de les ciutats més ecològica i sostenible que hi ha.
Faig Couchsurfing a casa l’Ana i el Guto, un matrimoni molt simpàtic i acollidor que m’han respòs molt ràpid a la meva sol•licitud d’última hora.
O sigui, que una vegada a la Rodoferroviaria de Curitiba sobre les 6:30AM, taxi cap a casa l’Ana i el Guto que m’han dit que esmorzaríem plegats. Viuen en un pis en una sisena planta super acollidor amb una habitació per mi amb un llit gegant! El Guto és enginyer i la Ana farmacèutica.
Desprès del super esmorzar, anem a visitar el jardí botànic i la Feira Largo da Orden, un mercat que es fa al centre històric els diumenges, s’hi apunta la Delci, una amiga de la Ana



26 de març de 2011

Fins a Posades amb tren i les cascades d’Iguaçu

---
English version
---

Esmorzo ben fort al hostel de Palermo. Hi ha unes pastes amb “Dulce de Leche” (factorias) que sóc impossible de resistir-hi.
A l’hora de fer el check out, hi ha fent el check in una Mallorquina!, la Mar (Palma), fem petar la xerrada fins que he de començar a pensar amb anar cap a l’estació de tren de Lacroze.
Agafo el autobús 39 que em deix a la porta de l’estació i vaig a esperar el tren a l’andana 9.

El Tren ”El Gran Capitán”, que així és com es fa dir, surt amb un retard de mitja hora (cap problema... estic aquí per fer un viatge sense preses). Hi ha dues categories, la turista i la preferent, que es diferencien amb la comoditat del seient. El tren està casi ple, majoritàriament argentins (diguem que hi ha 10 estrangers de 200 passatgers).
A l’hora d’estar en marxa, tenim l’incident, un accident amb un pas a nivell. Hi ha una víctima i es té que esperar que arribi la policia científica i el fiscal. Comença a fer calor.
Al cap de quatre hores, reprenem el camí. Prats, boscos i rius és el que tinc a la finestra amb alguns pobles fantasmes que al arribar el tren surt gent de sota les pedres per vendre entrepans, begudes, empanades, gelats, etc...
Les converses amb la gent són disperses i amb poc contingut. Llegeixo i escolto música (m’he baixat Kevin Johansen).




El trajecte s’allarga fins les 21h del dia següent al que vaig sortir... total, 34 hores!!! I de Posades vull agafar un autobús fins a Puerto de Iguazu (6 horetes). Al anar a preguntar pels busos conec el Pablo i al Alfonso (Santa Cruz, AR) que volen fer el mateix. Fem uns mates esperant que surti el bus.

Per fi arribo a Puerto de Iguazu! Pou... M’havien recomanat el HI Puerto de Iguazu, però primer miro el que tenen reservat el Pablo i l’Alfonso, Hostel Park de Iguazu. Senzillet però més barat, m’hi quedo!
I en principi vull descansar i anar a les cascades l’endemà, però desprès d’una dutxa decideixo anar-hi amb el dos companys de mate que he fet.

Entre Mate i Mate caminem pels camins i miradors de les cascades. Molta fauna i flora que em deix fascinat. Hem tingut molta sort amb el temps, de la pluja matinal a un cel amb sol i alguns núvols. Per la tarda apareixen uns arcs de sant Martí que fan bona parella amb les cascades...



Per sopar anem a comprar per fer un amanit amb carn a la milanesa. I quant llegia un correu de l’Ana (la meva cosina) dient que estava a Puerto Iguazu, la veig a la cuina amb la Laura de Valls!
Sopem plegats i fem petar la xerrada fins que ja tenim ganes d’anar al sobre. Tornaré al parc amb elles. El segon dia es té un 50% de descompte en l’entrada al Parc i vull fer el Sendero Macuco fins a una cascada en la que et pots fer un bany...

Així que desprès del esmorzar, cap ales cascades de nou!
És raro estar moltes hores amb algú que coneixes i parlant amb la teva llengua. Quines coses, no?
Al tornar al poble compro el bitllet d’autobús cap a Curibita (Brasil). En un principi no tenia intensió de passar per brasil, però hi ha alguna cosa dins meu que hem diu que i vagi, i jo no sóc ningú per contradir les meves sensacions...







Al hostel fem unes piscines i descans. Sopem pasta i dormim.

Ens llevem una mica mes tard però tampoc molt tard... jo he de fer el check out.

Desprès de gandulejar una mica ja que la calor és asfixiant, anem passejant fins a la punta del poble on es pot veure el riu que separa Paraguai, Argentina i Brasil.



I quasi corrents, tornem al hostel a refugiar-nos del sol i la calor. En aquest moment a molts kilòmetres d’aquí s’està casant un amic meu, el German amb la Marta al Serrallo de Tarragona... Intento trucar amb l’Skype però solament els sento jo a ells...

Jo a mitja tarda agafo el autobús cap a la part basiliana, Foz do Iguaçu, per anar cap a la terminal de bus (Rodaviaria). Al bus conec un Basc que viu a Andorra i viatge 4 mesos l’any!... Hem fa companyia fins que he d'agafar el bus...

Algunes Fotos (o bé a fotos.elviatgedelsergi.com)