Sucre i voltants

---
English version
---

Arribem a Sucre quant ja s’ha fet fosc, i desprès de rebuscar una mica pel centre de Sucre,trobem un allotjament barat però que no acaba de complir amb les nostres exigències. La idea és fer solament una nit a Sucre i anar cap a uns poblets propers a fer una caminada de 2 o 3 dies per un camí pre-hispànic i passant les nits en els poblets que et vas trobant.

Sopem al Mercat, aposta segura aquí a Bolívia. Un plat gran amb arròs, Patates fregides, un sofregit amb ceba i carn i una mica d’amanida per 10 bolivians (1€) bevem suc de maracuya que preparen a l’altre banda de menjador del mercat, i que la dona que ens està alimentant l’hi fot un crit perquè ens porti tres gots.

De nit donem un tomb per la Plaza 25 de mayo i els seus voltants. Una ciutat molt més endreçada que el que hem vist fins ara aquí a Bolívia. Deu ser que es te que fer notar que Sucre és la Capital de Bolívia, no?

Ens aixequem aviat amb l’idea de anar cap als poblets, però se’ns fan les 12 esmorzant i anant a informació a demanar algun plano i indicacions (que per cert, moltes són errònies).
Així ens assabentem que com que estan arreglant la carretera per anar Chataquila i solament passen Autobusos i Camions amb comboi a les 12 del migdia i ens recomanen que per anar bé tindríem que anar cap al lloc de sortida del comboi aviat (6:30) per sortir sobre les 8.

O sigui que ens quedem un altre dia a Sucre. Canviem d’allotjament, anem a La Casona Blanca. Molt més acollidor que l’altre i amb la Senyora Isabel que desprèn bona energia. Ens han fet un preu per l’habitació pels tres a 100 Bolivianos
L’Ana és vol informar per vacunar-se de la Febre groga i nosaltres l’acompanyem. Veiem hospitals i zones de Sucre que surten dels camins turístics en si. Dinem al bar de la facultat de medicina uns Chicharonzitos i tornem cap al mercat a comprar provisions per els dies que estarem acampant pels poblets.
Sopem Xinès. Amb l’Anna teníem aquest desig des de fa uns dies i avui hem decidit fer-lo realitat. Ha sigut difícil trobar el restaurant, ja que aquí tothom et diu qualsevol cosa per no haver de dir-te que no ho saben. Així que desprès de caminar una estona i preguntar 4 o cinc vegades, trobem el restaurant desitjat. Entre les molts plats que demanem jo hem demano els dumpings de la casa, per veure com els hi surten... bons bons

L’endemà pel matí ens llevem a les 6 am per a les 6:30 agafar un autobús cap a la zona des de on surten els transports cap a Chataquila. No hi ha ni l’apuntador! Hi ha un munt de barraques tancades i dos o tres que comencen a obrir, però ni rastre de cap autobús ni transport. Ens diuen que obren més tard, o sigui que trèiem el càmping gas i ens fem uns cafès i uns cereals amb iogurt per esmorzar al mig de la gran plaça de terra rodejada de barraques.

I comença la vida en aquest punt. Poc a poc van arribant camions, busos, Mamitas plenes de paquets, taxis, obren les barraques... En un tres i no res a hem passat d’estar sols a tenir molta companyia.
Quan obren el xiringito per comprar bitllet del bus ens informen que fins les 10 no surt, les 10!!
Fem temps amb una barraca que serveix tortas i tujuri amb llet. Amb la Susana, que és la dona que porta la parada, estem xerrant una estona i ens acaba donant unes petites lliçons de Quechua.
Quant es anem apropant a les 10 el moviment és màxim. Uns 5 autocars i 10 camions per transportar persones esperen l’hora per començar a fer camí fins al pas que obre a les 12. El nostre autobús surt sobre les 10.45, tot i així ens tenim que esperar 20 minuts més per passar.

Finalment el autobús ens deix a Chataquila, una ermita a 3600m per on i passa el camino pre-hispánico o també conegut com a Camino del Inca. Dinem allí i comencem el descens fins al petit poble de Chaunaca. Camí empedrat en molts trams i fent els 600m de desnivell molt suaus.

Al arribar el poble, el més difícil es dir a on és el poble... m’explico, hi ha moltes agrupacions de cases disperses per la vall i confon bastant... Preguntem on podem preguntar per acampar, i ens diuen que anem a l’escola a preguntar. L’escola es el centre neuràlgic del poble. Hi ha l’escola, el metge, el dentista i la sala on es reuneix la comunitat al voltant del camp de futbito.
Hi ha reunió de la comunitat, però ens diuen que podem acampar lliurement al costat de l’església.
Coneixem la metgessa i la mestra del poble i xerrem de la vida que es porta en aquesta vall.
El matí següent, desprès d’esmorzar passem a veure una classe a l’escola ja que la mestre ens avia dit que podíem passar-hi. La veiem des de fora, no volem molestar.
Apareixen pel poble una parella de francesos, el Jermmy i la Cecilia. Els vam conèixer al mercat de Potosí!

Pleguem el campament i fem camí cap al següent poble, Marawa. El Camí va fent un puja i baixa que amb la companyia del sol ens deix fosos. El paisatge és molt bonic, una mica de sembrats amb unes formacions ben curioses de muntanyes rocoses.
A Marawa acampem amb els francesos al pati de l’escola. Sopem amb ells un menjar que ens ha preparat la Dora, una dona que cuida a uns treballadors que construeixen un internat al costat de l’escola.

La nit es preciosa, el cel ideal per veure les estrelles. Veiem unes quantes estrelles fugaces abans d’anar a dormir.
A mitja nit ens desperten tres treballadors que estan construint un internat al costat de l’escola ben beguts... ens sentim desprotegits, però al final no passa res.
Al llevar-nos, esmorzem i pleguem el campament ràpid. Volem agafar un transport des del poble següent de Quila Quila que està a unes 2 o 3 hores caminant.
El camí fins a Quila Quila també és ben bonic. Casetes d’adobe pel camí al costat de les parts sembrades, vistes a les formacions rocoses que envolten Marawa i un caminet que va descendint fins a Quila Quila.

Arribem 10 minuts abans que el camió que va cap a Sucre, ens hagués agradat una mica més de temps per conèixer el poble, però es l’únic transport que hi ha al dia.

La nostra primera experiència amb camió és contundent. El camió ja arriba ple de gent i amb els que esperem al poble encara s’omple mes. El camió a mesura que va fent via, va agafant mes gent que fa el que pot per encabir-se i posar-se el mes còmode millor de qualsevol manera... Un no sap si desesperar-se o riure!

Les 3 hores fins a Sucre ens deix rebentats. Volíem agafar un autobús nocturn cap a Cochabamba però decidim fer una altre nit a Sucre i descansar.
Dinem amb el Jermey y la Cecilia al mercat i descansem.
Pel matí següent esmorzem tard i anem a l’estació de busos a veure quina companyia agafem per anar a Cochabamba al vespre.
Encabat anem a visitar el barri de la Recoleta, el mirador de sucre. Allí hem topo amb la Daniela (Holanda) una altre vegada!
Dinem tots plegats i fem temps per anar a agafar el bus.

Algunes Fotos
2011-05-Sucre i voltants (BOL) https://photos.app.goo.gl/FGEVZWBB2WRphwCr9