Fins a Cuzco per anar al Machu Picchu

---
English version
---

El trajecte de Copacabana a Puno sigut llarg... 15 hores per carreteres secundaries bordejant el llac Titicaca per la part nord. Hem segellat la sortida de Bolívia a Yunguyo ja que per on creuem no hi ha immigració. No hem pogut segellat l’entrada a Perú, l’oficina d’immigració estava sense llum.

Al arribar a la frontera deixem l’autobús amb que hem vingut, i ens divideixen amb una furgoneta i un altre autocar que ens portaran fins a Juliaca. Jo vaig a la furgoneta i avancem molt més ràpid que el autocar per aquestes camins secundaris.
Al arribar a Juliaca ens trobem amb la carretera bloquejada amb pedres per tota la calçada. El conductor fa un camp a través pels camps del costat fins que arribem al pont que dona accés a la ciutat. Està bloquejat per un centenar de pagesos que protesten per les empreses mineres que es volen instal•lar a les seves terres.



Creuem el riu a peu i amb les motxilles i caminem un kilòmetre fins a trobar-nos amb el autobús que ens té que portar fins a Puno. Des de lluny veiem que el pont que em creuat pel costat han començat a cremar neumàtics...

Ara toca esperar al autobús... Hem poso a llegir... i tres hores més tard arriba.

Durant el trajecte fins a Puno ens diuen que els següents dos dies hi haurà un bloqueig gran a Juliaca i Puno, i que si volem agafar un autobús aquesta nit ens poden arreglar el tema del segell d’entrada i reservar un tiquet d’autobús. La única opció acaba sent Arequipa per 90 soles amb el segell d’entrada, un robo.

Jo vull anar a Arequipa, o sigui m’apunto... Al arribar a Puno sembla que no hi ha tiquets per tots... però desprès diuen que si que no hi ha problema.

Quant estem esperant a que el cap d’immigració ens segelli el passaport al Hall d’un hotel, conec a la Lorena i la Rocío (Andalusia) i la Vero (Extremadura) que els hi havia tocat anar amb l’autobús. M’expliquen que els hi ha tirat pedres i que s’han trencat dues finestres a l’hora de voler creuar el bloqueig...
També agafen l’opció Arequipa...
O sigui, després de 15 hores amb bus, pugem amb un altre bus de 10 hores... Hi ha cinc persones del nostre autobús que no els hi ha donat tiquet! No n’hi ha per tots, i ja els han cobrat els 90 soles tot i que el tiquet normal val 40 soles... Acaben dormint al passadís! Molt fort la manera com s’aprofiten del gringos!
A les 8 del matí arribem a Arequipa, jo en principi vull quedar-me uns dies... però canvio d’opinió al sortir del bus... m’han agafat ganes d’anar cap a Cuzco i el Machu Picchu...
O sigui que en mitja hora un altre autobús, unes altres 13 hores!
Del grup que venim de Bolívia som les tres espanyoles, un Irlandès i jo.
El viatge es fa llarg però entretingut... Converses molt interessants, molta calor i amb ganes d’agafar un llit.
Finalment arribem a Cuzco sobre les 9 del vespre. Ens allotgem amb un Hostel per gringos que volen festa, però amb uns llits super confortables!
Les noies tenen programat un Tour, el Inca Jungle Trail (la opció econòmica al Camino del Inca que et porta al Machu Picchu i que tens que reservar amb uns mesos d’antelació).
El Irlandès no té més dies i anirà directe a Aguas Calientes amb tren per visitar el Machu Picchu amb un dia.

A les Kimberlys (Les tres espanyoles) els de l’agencia que han contractat el Tour venen a explicar com anirà el tour. Jo m’animo amb elles... La companyia s’ho val!
Així que desprès de pagar el tour, prendre una cerveseta al bar (a lo Eivissa) i dormir una miqueta, ens passen a buscar per començar el Tour.

El primer dia fem un descens amb bicicleta, fent nit amb al poblet Santa María, ben petitó ideal per anar adonar una volta per prendre la fresca.

El segon dia fem una caminada que en alguns trams són antics camins Inques i que ens porta a unes Termes ideal per banyar-se abans d’arribar a Santa Teresa on passem la segona nit. Sortim una mica de bailoteo fins que ja no podem més... I ens tenim que esperar una bona estona perquè ens obrin el hostal i poder dormir...

El tercer dia pel matí fem Canopy, descens penjat d’un cable a 150 metre el més alt.. adrenalina pura! I per la tarda caminem fins a Aguas Calientes on fem nit.

M’ho passo teta amb les Kimberlys!

A les 3:30 em sona el despertador. No he dormit gaire la veritat, però m’agradaria pujar al Wayna Picchu y solament ho poden fer els 400 primers del dia. A les 4 estic a la porta on s’inicia l’ascens fins al Machu Picchu. Molta gent, jo dec ser dels primers cinquanta. Les Kimberlys pugen amb autobús.

Aconsegueixo el segell que hem permet pujar al Wayna Picchu a les 11, just desprès que el tour guiat que inclou el jungle trail.

Fem el tour guiat i desprès pujo al Wayna Picchu amb un alemany del nostre grup. Molt bonic!
Puc dir que el Machu Picchu m’ha semblat un lloc màgic, aquesta ciutat construïda al capdamunt d’aquesta muntanya te un encant difícil d’explicar. Falta una setmana perquè es compleixin cent anys de que es redescobrissin la ciutat perduda, ara una dels punts més turístics de sud Amèrica...

Amb el alemany baixem cap a Aguas Calientes i ens retrobem amb les Kimberlys i la resta de grup. Tornem amb tren a Cuzco...
Ens tornem a allotjar al Hostel per fiesteros... Avui tenim ganes de festeta tot hi estar per l’arrastre.
L’endemà m’aixeco amb un refredat i mal de gola considerable... faig llit.
Amb les Kimberlys passo el següent dia passejant per Cuzco, elles tornen per la nit cap a La Paz a continuar el seu voluntariat al Alto.
Jo hem quedo un parell mes de nits per acabar de fer llit. Hem canvio a un hostel més tranquil.
L’últim dia a Cuzco hem retrobo amb L’Anna Canela!!!! L’he avançat. Ella acaba d’arribar a Cuzco i marxa cap a Aguas Calientes l’endemà al matí. Fem un té i dolços explicant-nos el que hem fet...
Marxo cap a Lima al migdia... hem queden 20 hores de trajecte al bus... Ja trobo a faltar les Kimberlys... Alegria assegurada

Algunes Fotos
2011-06-Cusco (PER) https://photos.app.goo.gl/6RKEscqoz8bJTgGe8