Magdalena. Santa Marta i la joia del Tayrona

---
English version
---
Arribo a Santa Marta i amb moto taxi vaig directament a Taganga, un poblet molt a prop que te platja, pescadors i gringos.

He arribat al mar caribeny Colombià.

Taganga es un poble plegat de hosels i restaurants. Jo trobo un petit hostel a bon preu, el Ocean Reef.
A l’hora de dinar veig la final de la Supercopa d’Europa... recital!

El viatge nocturn amb bus m’ha deixat molt cansat, descanso una mica al hostel. Al vespre surto a sopar amb unes xilenes que també s’allotgen allà. Hi ha força Gringo fiestero estil Salou...Ja n’he tingut prou de Taganga.

De bon matí vaig cap a Santa Marta amb una maleta molt lleugera per anar uns dies cap al Parque Nacional Tayrona a fer una excursió. Compro menjar i aigua abans d’agafar el bus cap al Parque Nacional Tayrona.

Mapa Area del Parque Nacional Tayrona

El parc és espectacularment bonic. El mar, la selva i les muntanyes s’ajunten i tot i que suporta una gran quantitat de visitants, es manté força verge.

Santander. Barichara, Guane i San Gil

---
English version
---

A sigut un llarg viatge amb bus fins a Barichara. La raó, un embotellament a Socorro.
A Barichara hem trobo amb un poble ben cuidat i restaurat, amb els carrers empedrats, cases pintades de blanc i blau i una atmosfera ben relaxada.
Desprès de trobar allotjament en una residencia familiar ben maca, surto a donar un tomb per veure el poble de nit i de pas menjar alguna cosa.

Bogotà i de casament a Espinal!

---
English version
---

Arribo a Bogotà sobre les 17h desprès de sobrevolar l'Amazones, i vaig amb autobús urbà fins al hostel que he reservat a prop del centre. L’endemà he quedat per anar a caminar amb una Couchsurfer que m’acollirà dues nits...

Al hostel veig que tinc un missatge al Facebook de l’Ana Milena (la Colombiana que vaig conèixer a la Xina), aquest cap de setmana està per Bogotà i ja havíem dit per quedar a prendre alguna cosa. Diu que ha quedat amb uns amics i que si mi vull apuntar... Clar que si!

Desprès de trobar l’apartament, hem retrobo amb la Ana un any desprès (i jo encara no he passat per casa!). La colla d’amics són la majoria excompanys de feina de l’Expo de Shanhai.

Santa Rosa, Leticia i Tabatinga

---
English version
---

Deixar Iquitos m’ha costat i se que tornaré La Deslizadora hem deix a Santa Rosa (Perú) on he de caminar un kilòmetre perquè hem posin el segell de sortida del Perú. L’amazones esta baix i totes les distancies augmenten. Una vegada tenim el segell de sortida, creuem (vaig amb una parella de dominicans i una parella anglesa) cap a Leticia (Colòmbia), i busquem allotjament.

Buscant allotjament veiem que estan fen el Barça–Moudrid, tornada de la Supercopa. Una vegada hem trobat allotjament anem a fer un veure mirant com guanya el Barça!

Iquitos amb La Restinga

---
English version
---

Iquitos, la ciutat mes allunyada per carretera del món, està al bell mig de l’Amazònia Peruana. Sempre ha estat al meu cap en la ruta sud americana del meu viatge. Part de culpa en te l’Isabel Sánchez (Chata a Iquitos pels amics i que forma part de Associació Sura), ja que sempre m’ha parlat d’Iquitos i de l’Associació La Restinga que fa un treball educatiu a tots els nivells en les zones més necessitades d’Iquitos (Barrio Libre de belen) i que en algunes comunitats “ribereñas” fa programes per reforçar la seva identitat i prevenir una possible però casi segura exclusió social.

O sigui que seguint les indicacions de l’Isabel me’n vaig directament a La Restinga. Tinc dos noms, Puchin (el director) i la Itala (la Coordinadora del projecte Crea Belen). Els dos estan de vacances i entre la Carmen (Professional del projecte Crea) i la Yolita (l’administradora), hem donen una molt bona benvinguda. En principi vull fer de voluntari per 15 dies en el que necessitin (una mica de feina no m’anirà malament, no?)