Quebrada de Humahuaca

---
English version
---

El Autobús de San Pedro de Atacama hem deix a Purmamarca, el primer poble de la Quebrada de Humahuaca. El trajecte és força espectacular, travessant els Andes per punts a més de 5000m, creuant el Salar Grande i acabant baixant per una carretera plena de tombs. Al meu costat hi ha la Julie (Sud África) i fem petar la xerrada.
Purmamarca és un petit poble de cases de adobe construïdes al peu del Cerro de los Siete Colores.
He quedat amb l’Anna a on paren els busos. Ella ve de San Salvador de Jujuy.
Ens allotgem en unes habitacions d’un càmping del poble, i sortim a sopar una pizza.
Passejant pel poblet veiem un local que fan un concert de musica tradicional de la zona. Fem una cervesa escoltant el trio local.

Pel matí següent pugem a esmorzar a un mirador per contemplar el Cerro de los Siete Colores, i desprès d’un cafè donem un tomb pel poble.
Ens desplacem una mica fins a Tilcara, un poble una mica més gran.
Deixem les coses al primer hostel que trobem i desprès de comprar dinar anem Camí a les Gargantas y Cascadas del Diablo. Son unes 4 hores caminant, o sigui que ens mereixem un bon sopar.
Churrasco de Lama a La Peña de Carlitos del poble. Hi ha musica en directe i molt bon ambient.

Pel mati anem cap a Humahuarca amb la intenció de d’anar cap a Iruya, però al arribar a Humahuarca decidim continuar cap a Quiaca per anar a fer nit a Yavi ja que el viatge fins a Iruya son 4 hores d’anada i 4 hores de tornada.

Sort que vam decidir no agafar el bus cap a Iruya, perquè al autobús que ens va portar des de Tilcara m’havia deixat una bossa amb menjar i llibres que vaig poder recuperar.
Esperant el bus cap a Quiaca vam conèixer el Tristan (Nantes, Franca) que s’apunta a anar a Yavi amb nosaltres.

A Yavi i arribem desprès de rondar per la Quiaca amb les motxilles buscant el mercat que es des de on surten les micros i els taxis. El poble és molt petit, les cases són de adobe i té una església molt bonica al costat d’un casalot que va ser la residencia de un terratinent espanyol.

Ens allotgem a la Posada la Casona, un lloc econòmic i genial per fer nit i menjar calent.

Una vegada hem deixat les maletes i recorregut el poble, pugem el nivell i ens aventurem a anar a buscar unes pintures prehistòriques amb unes roques de la bora del riu i de pas arribar-nos a veure una cascada. Les pintures les trobem, i la cascada també!
El camí és una mica inconcret i amb el riu que tenim que creuar forces vegades i l’altura de 2600m fa que acabem cansats i desitjosos de la pasta que ens preparen al hostal. La mengem a la bora del foc amb una mica de vi.

Pel matí esmorzem i desprès de passejar pel poblet, tornem a la Quiaca per travessar la frontera cap a Bolívia.



Algunes Fotos
2011-05-Quebrada de Humahuaca (ARG) https://photos.app.goo.gl/EbMmq1JyL4MAk326A