Villa de Leyva i Bogotà

 ---
English version
---

I torno a Bogotà! Un llarg viatge des de Salento... m’acomiado de la Greta a Pereira.


A Bogotà m’esperen el Mauricio i el Carlos. Hem quedat per anar a Villa de Leyva l’endemà per la tarda...


Jo dormo molt, faig una rentadora i miro una pel·lícula... i per la tarda l’Alex i la Stella hem passen a recollir juntament amb el Carlos per anar fent camí. El Mauricio va amb la Natalia i la Gladys. Som una bona colla!


Tres hores per arribar en aquest encantador poble de Villa de Leyva conegut per els seus carrers empedrats, cases colonials, restaurants i la seva ubicació dins de la vall.


Primer de tot, busquem allotjament per deixar els cotxes i les maletes. Sota una lleugera pluja trobem L’Hotel La Española, un Hotel molt acollidor i a prop de l’enorme i agradable Plaza Mayor.

I cap a fer uns Margarites a la Plaça!

Una vegada ben esmorzats, anem a descobrir el poble, les seves botigues i raconets amagats...

I abans de dinar lloguem uns cavalls per anar fins a los Pozos Azules, uns tolls d’aigua dolça al bell mig d’un paisatge totalment de secar... el Mauricio i jo ens banyem i tot. L’aigua està molt bona i neta...

Al poble ens espera un gran dinar! El menjar Colombià m’ha sorprès molt la qualitat i la quantitat. La varietat de plats tradicionals és molt extensa i triar es fa difícil...


Desprès d’una migdiada sortim a prendre uns margarites de nou... Genial l’ambient que hi ha el dissabte per la nit... mig Bogotà està aquí o que??


Diumenge fem una mica mes de llit i tornem a passejar per el poble abans d’agafar les maletes i anar a visitar el Convento Santo Ecce Homo a les afores de Villa de Leyva.


El Convent és un dels primers que es van establir al territori colombià i està molt ben conservat.

I ja amb direcció a Bogotà parem a dinar unes botifarres... Un genial cap de setmana llarg entre amics!


El dilluns descanso, mandrejo i començo a quadrar coses per la meva propera parada novayorquina.


M’han dit que no puc marxar de Bogotà sense visitar el Museo del Oro i pujar al Cerro de Monserrate. I vaig amb la Rocío, una amiga del Mauricio i de l’Ana Milena que vam coincidir a la festa que vaig conèixer al Mauricio i el Carlos.


El Museo del Oro el trobo increïble! Molt ben organitzat i amb material per parar un tren. Pots veure les diferents maneres de treballar l’or dels diferents grups indígenes abans de l’arribada i l’espoli de la Corona Espanyola

I del or a l’Esmeralda, El Museo Internacional de la Esmeralda per ser concrets. La Rocío coneix al director del museu i ens invita a visitar el museu de la pedra verda. Colòmbia és el país que té les esmeraldes més boniques i mes cares del món...

Desprès de tants museus toca airejar-nos... pugem amb telefèric al Cerro de Monserrate. Monserrate = Montserrat direu, no? Dons no ho se... L’únic que sé és que com la principal imatge de peregrinació és Jesús crucificat. Això si, en un lateral m’hi trobo la Moreneta de Montserrat acompanyada de les banderes Catalana i Colombiana. Quin goig!

Les vistes de Bogotà són tremendes des d’aquí.... i les valls verges que es veuen a l’altre banda de muntanya hem donen ganes d’explorar-les.


Dinem a casa la Rocío. La seva mare ens té preparat un plat de pollastre espectacular...


Passo a buscar al Mauricio per l’oficina i anem a recollir al Carlos per pujar al Mirador Via La Calera i sopar mirant el gran Bogotà de nit.

Hem decideixo de fer una excursió matinal a l’Alameda de la Quebrada Vieja. M’han recomanat que sigui molt aviat perquè és quant hi ha mes gent passejant i és mes segur. Es poden escoltar Pardals i clariners. Es pot visitar de dilluns a dissabte de 5am a 10am. Diumenges i festius tancat. Recomanable 100%!!
Quin bosc i quines vistes de les muntanyes i de la ciutat! Hem creu-ho amb força gent que surt a fer la passejada de cada matí abans d’anar a treballar.

I a dalt de la muntanya conec la Tatiana, una fotògrafa Bogotenya que ha viatjat per tot sud Amèrica. Anem parlant m’entres baixem de la muntanya i acabem esmorzant en un mercat que posen els dimecres de productes ecològics.

I vaig a fer un tomb per la Candelaria, fent algun cafè i descobrint recons ben bonics.

Per sopar preparo un Fideuà de comiat...

He estat molt a gust aquí a Bogotà.

Desprès de 250 dies (8 mesos i una setmana) a Sud Amèrica, salto cap a Nord Amèrica...

Algunes Fotos
2011-09-Bogota i Villa de Leyva (COL) https://photos.app.goo.gl/PRMqnWWs7KMCcGiC8