English version
---
A Cochabamba i arribem de matinada, les 5:30AM. Volem intentar anar directament a Torotoro on hi ha el Parc Nacional de Torotoro. Preguntem a la informació turística de l’estació de busos que inexplicablement està oberta. Ens informen (malament) que hi ha un bus que surt a les 6Am des d’una altre banda de la ciutat.
Taxi cap allà. Però ni rastre d’un bus cap a Torotoro. Busos cap a tot arreu menys cap a on volem anar.
Acabem trobant l’oficina tancada de l’agencia que va hi va. Hi ha una nota amb els nous horaris, 6PM...
O sigui 12h per Cochabamba. Primer de tot esperem que obrin la oficina per comprar el passatge i deixar les maletes.
O sigui, com es pot arribar a Torotoro i on quedar-se? http://wikitravel.org/en/Torotoro_National_Park#Get_in on pots trobar horaris de totes les companyies que van a Torotoro.
En cavat anem cap al centre a esmorzar, passejar, informar-nos del parc nacional i intentar que vacunin l’Ana.
La vacuna haurà d’esperar.
A les 6 anem cap a Torotoro. Són 6 hores per camins pedregosos... i arribem passada la mitjanit. Ens allotgem al hostal de la companyia de busos, és econòmic i senzill però no volem buscar molt, estem cansats.
Pel matí anem a esmorzar al mercat... bunyols amb Toroji amb llet.
A tot el Parque Nacional Torotoro s’hi ha d’anar amb guia local. Cada sortida té un preu de 100 Bolivianos per un grup de fins a 6 persones i l’entrada al parc 25 Bolivianos per 5 dies.
Mapa Torotoro |
Anem a l’oficina que els guies locals tenen a la plaça del poble. Tancada... esperem una estona i apareixen. Ens diuen els preus que ja sabem i llavors apareix el Luis... Un dels guies que espera un grup de 3 per anar a l’excursió del Vergel i ens proposa que ens hi ajuntem, així ens sortirà més barat.
El trio s’ha adormit i arriba al cap de tres quarts d’hora. Dues Parisenques i un Suís.
Així que sortim a caminar amb el Luis de guia cap al Canyó de Torotoro i les cascades de Vergel.
La tornada la fem seguint el canyó. Creuem el riu infinitat de vegades i ens tornem a banyar pel camí abans de començar a guanyar altura sobre el riu i sortir del canyó.
Desprès seguim el curs del riu fins quasi arribar a Torotoro.
Acabem sopant a un restaurant que té el Luis tot el grup. Ens encanta el Luis com a guia!
Pel matí em quedat amb ell sobre les 9 per anar a visitar les Coves de Umajalanta. Ja hem esmorzat al mercat i esperem que aparegui.
Ell tarda en aparèixer, però si que apareix un grup de metges que estan portant a terme un control de les accions que es porten a terme per prevenir i abolir el Chagas a la zona. També volen anar a visitar les coves i tenen transport.
Quant apareix el Luis, ja són les 10:30 i anar caminant fins les coves amb el sol que hi ha és una mica massa. Acabem pujant al darrera dels Pickups dels metges.
La cova més gran de Bolívia i la 3 mes gran del món és espectacular. Fem un recorregut d’uns dos kilòmetres en unes dues hores. El Luis ens explica que hi hagut expedicions que han estat 4 dies entrant i que encara no han arribat a la fi de la cova.
Descansar és el que fem per la tarda i tot el dia següent. Estem còmodes a Torotoro i ens agrada el poble. Visitem l’escola i algunes classes, el capellà del poble (de Navarra) ens explica moltes i moltes coses. Tantes que jo almenys desconnecto al moment que tinc gana i no hi ha manera d'acomiadar-nos. Però la conversa era interessant... política boliviana, relació de les comunitats amb l’església, etc.
La Ana intenta vacunar-se al centre de Salud. Necessita de 6 a 10 persones més perquè obrin la vacuna (de 10 dosis valida per 4 hores). L’Anna i jo ja estem vacunats. És com una gimcana, necessitem 5 persones que es vulguin vacunar-se abans de les 7 de la tarda. La facultat de agronomia i el Luis fa que en un instant eren 6 per vacunar-se, però just amb aquell moment hi havia una emergència i no podien vacunar. I quant podien ja no hi eren tots. No se com va anar que al final la infermera li assegura que si s’espera demà al migdia ella busca els nens que necessiten vacunar-se i la vacunen. Així que canviem els tiquets de bus que teníem per les 6 del matí següent per el de les 6 de la tarda.
Per la nit, anem amb el Luis a veure un partit de futbol de Mamitas. L’endemà es el dia de la mare a Bolívia. La imatge de veure jugar a futbol sala amb el vestit tradicional de les mamites es fa molt estrany i divertit a la vegada.
L’endemà anem a veure si vacunen l’Ana. L’hi diuen que hi vagui cap a les 2PM. Nosaltres anem a veure la festa que hi ha a l’escola per celebrar el dia de la Mare. Balls, musica i tómbola. El mossèn ens torna a atrapar, però aquesta vegada és mes senzill sortir-ne.
Desprès de donar un tomb pel poble fent temps per les dues, al centre de Salud hi ha una altre infermer i li diu que avui no es pot vacunar, que necessita 7 persones més per poder obrir la vacuna. L’hi explica tota la historia i li diu que parli amb el metge. El metge li diu que malauradament no es podrà vacunar avui, i que la infermera l’havia enganyat (sense ni abans comprovar amb ella res). L’Ana es planta i diu que vol parlar amb la infermera i que no es mourà fins que no vingui la vegi. Al cap d’una hora apareix ella i un doctor que desprès de parlar amb els altres doctors diuen que es pot vacunar ja que te la llista de nens per vacunar i que els aniran a vacunar amb moto. O sigui que al final la noia tenia raó...
Així que tornem cap a Cochabamba amb l’Ana vacunada de la febre groga. El bus arriba a les 00:30 i amb taxi anem al alojamiento Familiar que ens ha recomanat una noia al bus. Passem la nit i pel matí següent decidim fer via cap a Puerto Villaroel el mes aviat possible per poder veure la final de la Champions en algun bar.
Algunes Fotos
2011-05-Cochabamba i Torotoro (BOL) https://photos.app.goo.gl/Rx1uwJ6TCa5XCvVS6
Hola! Quin munt de dies sense saber res de vosaltres! Ja veiem que esteu bé, i que la natura us continua sorprenent cada moment. Seguim la geografia mundial a tot detall!! Gràcies per passar-nos el parte. Un petó molt gran per tu i per l'Anna. Montse, Jaume, Pol i Eloi.
ResponEliminaHola, hola,
ResponEliminaQuina odisea això de la vacuna, els horaris, els busos. En fin, la veritat és que la visita al Parc Nacional valia la pena, és un lloc molt maco.
Ara cap a on anem? Petonets!!!!!!!!!
Montserrat!!!! i família!!!
ResponEliminaJa tinc ganes de poder veure'ns!!!
Me n'alegro molt que m'aneu seguint, perque si no no se si me'n enrecordarè de moltes coses.. jejeje...
Ara vaig per Coroico, a prop de La Paz... tinc que posar-me en serio a escriure mes posts... però no hi ha temps per tot...
una abraçada!!! Sergi