De pas per Porto Alegre

---
English version
---

A Porto Alegre i passo el dia. Vull agafar un autobús nocturn a les 23:30 cap a la frontera amb Uruguai.
Així que deixem les motxilles al guarda equipatges de l’estació Rodaviaria i anem caminant cap al centre. Dinem bo i barat al històric edifici del Mercat Central.

Canela

---
English version
---

Per qui no ho sabeu, el meu segon cognom és Canela, i la meva mare no solament és Canela de primer sinó també Canela de segon cognom! O sigui que al llegir que hi havia un poblet bonic que es deia Canela i estava pel camí, he decidit fer-hi una ullada.

Canela és juntament amb Gramado (Poble veí) la porta d’accés a uns quants Parcs Naturals amb molta aigua i verdor. Amb un estil d’arquitectura entre suïssa i alemanya alpina, tens la sensació d’estar a pop dels Alps.
El més espectacular del poble és la, majestuosa Catedral Nossa Senhora de Lourdes (més coneguda com Catedral de Pedra), i que a la nit l’il·luminen d’una forma molt colorista.

El nom del poble ve perquè hi havia una Canela (un arbre) a la zona on ara hi ha Canela on s’hi ajuntaven totes les dones per intercanviar verdures i materials.

M’allotjo al Hostel Viajante, just al costat de la l’estació Rodaviaria. Deixem els trastos, dutxa i sortim a sopar pizza! I quines Pizzes... Just al costat de la catedral hi ha una pizzeria que fan una oferta que pagant 30 Reales pots menjar tant com vulguis de les pizzes que van traient... unes 60 de diferents, entre de les quals n’hi ha de dolces!!! Pizza de chocolata blanca amb trossets de plàtan, pizza de xocolata amb gelat de vainilla, etc etc... un escàndol!

Dormo una miqueta més del normal, i desprès del esmorzar, anem a visitar el Parque Estadual do Caracol on hi ha la Cascata do Caracol de 131 metres i bosc d’araucaria… I anem amb bus i tornem fen dit (hi ha molta poca freqüència de busos)

Al tornar a Canela, visitem la fira de la Xocolata que fan en un pavelló i passegem pel poble.
És fa estrany veure tantes vegades escrit Canela...

Pel matí següent, agafo un autobús cap a Porto Alegre.

Algunes Fotos
2011-04-Canela (BR) https://photos.app.goo.gl/3yTCvuNPvFFg5iZg7

Parque Nacional dos Aparados da Serra

---
English version
---

La porta d’entrada que hem escollit per anar a Aparados da Serra és Praia Grande. Ni hi ha platja ni és molt gran, però està a 10 km de la Trilha do Rio do Boi i a 22 de l’entrada del parc en si.

Al arribar al poble busquem allotjament i acabem al HI Nativo dos Canyons... jo fent càmping i la Christina a l’habitació compartida. El lloc està correcte, però la sensació que m’ha quedat de la gent que el porta no és molt bona.
Parlem amb la dona que porta el hostel per a veure com podem fer la Trilha do Rio do Boi (que solament es pot fer amb guia local), ens passa la llista de preus de guies... val el mateix per una persona que per quatre (140 Reales uns 70€) i sense contar transport! No hi ha ningú més per preguntar-li si vol fer-la i compartir despeses... Aconseguim que el guia ens passi a recollir i així no tenir que pagar transport (40 Reales uns 20€)
Desprès de tot el maldecap de lligar lo de l’excursió, planto la tenda, i als 5 minuts es posa a ploure fort... ja li tocava una rentada a la tenda!

A les 8 del matí, ens passa a recollir el guia i anem direcció el riu do Boi.
Ens posem uns protectors per els possibles talls de les pedres del riu als turmells i comencem a caminar direcció el Cânion do Itaimbezinho (que amb l’idioma Tupi-Guarani Ita significa pedra i Aí'be significa afilat).
Creuem el riu unes 30 vegades! Amb sabates i amb l’aigua fins quasi la cintura.
La vall es va tancant fins que comença el Canyó amb les seves parets altes de pedra i granit amb cascades i filtracions d’aigua per tot arreu.

Ilha de Santa Catarina

---
English version
---

Arribem a Florianópolis a les 21h, i sortim d’un autobús per posar-nos en un de local per anar cap a Barra da Lagoa on hi ha un hostel que ens han recomanat “Barra Beach Club”.
Realment és molt recomanable. La situació, les vistes i el ambient fa que sigui difícil marxar-hi.

Ilha do Mel, una altre illa de les que t’hi quedaries

---
English version
---

El bus de Curitiba hem deix a Pontal do Paraná, i amb mitja hora de barca arribo a l’Ilha do Mel. Trio la platja Encantadas que m’han dit que és més tranqui-la (crec que ara al març – abril totes les parts són tranqui-les...).


Mapa de l'illa

Curitiba, una bona ciutat

---
English version
---

La primera parada a Brasil és la ciutat de Curitiba. He parat aquí ja que he llegit (si si... llegeixo) que és una de les ciutats més ecològica i sostenible que hi ha.
Faig Couchsurfing a casa l’Ana i el Guto, un matrimoni molt simpàtic i acollidor que m’han respòs molt ràpid a la meva sol•licitud d’última hora.
O sigui, que una vegada a la Rodoferroviaria de Curitiba sobre les 6:30AM, taxi cap a casa l’Ana i el Guto que m’han dit que esmorzaríem plegats. Viuen en un pis en una sisena planta super acollidor amb una habitació per mi amb un llit gegant! El Guto és enginyer i la Ana farmacèutica.
Desprès del super esmorzar, anem a visitar el jardí botànic i la Feira Largo da Orden, un mercat que es fa al centre històric els diumenges, s’hi apunta la Delci, una amiga de la Ana