Puerto Villaroel, Santa Cruz, Samaipata i Trinidad

---
English version
---

De Cochabamba sortim amb un paisatge de muntanyes bastant pelades (amb vegetació escassa i seca) i a una hora es transforma radicalment amb selva tropical.

La gran final la veiem a Ivirgarsama, un poble a 20 minuts de Puerto Villaroel.

Sense paraules... quin partit per la mort de deu!



Una vegada campions d’Europa, anem cap a Puerto i ens informem de les opcions per pujar pel riu fins a Trinidad. El riu porta poca aigua, i les grans barques que fan el trajecte fins a Trinidad no la fan. Solament hi ha l’opció d’anar fins a mig camí amb un vaixell de pescadors i des de allí canviar amb un altre vaixell amb direcció a Trinidad.
Per aquesta opció tenim que parlar amb els militars de la naval que controlen les barques que marxen cap al nord. Dons cap allí anem.
El Coronel Blanco és el cap del campament en aquells moments. La imatge que no vam atrevir-nos a fer foto era el Coronel amb un peixot enganxat al am que tenia en una ma i dient-nos que no hi havia cap problema i que ell ens ajudaria. Desprès d’una bona xerrameca, ens diu que vinguem l’endemà al matí per veure si surt algun vaixell.

Sopem peix!! Boníssim... Surubi
L’endemà tornem al campament militar de bon matí. El Blanco ens diu que per ara no hi ha cap barca que surti i que esperem fins que torni de fer una patrulla per les comunitats.
Al cap d’una estona apareix en escena un altre coronel que ens diu que avui no marxarà cap al nord, i que si volem anar a donar un tomb ens avisaria si n’hi ha alguna. L’Ana té un telèfon bolivià... genial.
Tornem a passar a mitja tarda. Els soldats ens diuen que han sortit dues barques a les 12!!! Bueno, mirem de veure si aclarim si l’endemà algun pescador sortirà. Anem a parlar directament amb ells, i ens diuen que fins dimarts no creuen que en surti cap.
Jo espero fins al matí següent per veure si hi ha transport pel matí, si no prefereixo anar cap a Santa Cruz per terra.

Pel matí ens diuen que no sortirà cap vaixell fins l’endemà per la tarda mínim. O sigui que m’acomiado de les Anna’s i marxo cap a Santa Cruz. Les Anna’s prefereixen quedar-se a esperar. Teòricament amb 5 o 6 dies ens trobarem a Trinidad.
Per arribar a Santa Cruz utilitzo taxis col•lectius. Un total de quatre taxis per arribar-hi. Cada taxi fa un tram a un preu fix i marxa quant s’omple. Tinc força sort i no tinc que esperar gaire en cap d’ells.
M’allotjo al Alojamiento Santa Barbara (individual 35B), cèntric i net. El centre històric de la ciutat és força bonic. Cases blanques baixes, amb porxos, moltes esglésies i museus.
Desprès de passejar una mica, faig un cafè al centre cultural alemany (què te wifi), i hem poso una mica al dia... El Jordi i el Nil van estar al partit de Londres! Que cabronssssss! jeje

Pel matí, tot ben esmorzat poso direcció Samaipata, un petit poble a 3 hores de Santa Cruz. S’hi poden per excursions i visitar El Fuerte.

Una altre vegada taxi col•lectiu, que es el que m’han recomanat. Tenia curiositat per saber perquè la majoria de cotxes a Bolívia són Toyota i tenen les instruccions en japonès i fins i tot alguns amb textos a les portes amb japonès. Perquè el volant a Bolívia està a l’esquerra no a la dreta com al Japó... El conductor del Taxi hem resol la curiositat, Importen la majoria de cotxes de segona mà del japó i aquí a Bolívia els transformen... Primer introdueixen un sistema perquè els taxis puguin funcionar també amb gas, i canvien el volant i tota la emparamenta de costat... Que apanyats, no?
A Samaipata trobo un allotjament familiar, Alojamiento Vargas. Vaig a informar-me de com ho he de fer per anar a El Fuerte i que quines coses mes puc fer.
Passejant pel poble conec un parell de noies de Singapur, acabem sopant en un restaurant de la plaça explicant-nos els nostres viatges.

L’endemà vaig caminant fins a El Forte, 2 hores d’ascens fins arribar a l’entrada del centre de visitants. El Forte és una roca gegant al cim de un turó que està esculpida (no se sap per qui) i que va ser lloc de peregrinació de les cultures preincaiques, les incaiques i fins i tot dels espanyols. Hi ha moltes teories fetes pels millors entesos amb la matèria, però no es posen d’acord amb que es, o que era...

Just abans d’entrar a veure el Forte apareixen les dues noies de Singapur amb un home ja gran de Canadà. Han pujat amb taxi...
O sigui que ho visitem plegats.
Torno amb ells i els seu taxi. Hagués sigut força fàcil baixar caminant, però ja començo a tindre una mica de gana.

Així que baixem al poble i dinem. Per la tarda visitem el museu arqueòlogic on t’expliquen mes detalladament les teories.
Pel matí següent decideixo tornar a Santa Cruz, m’ha sortit CS a casa la Totti. Una noia molt simpàtica que viu amb una casa genial a les afores de la ciutat.

Per la nit sortim de festa, anem d’aniversari d’un amic seu. Salsa, samba i cúmbia! Se’ns fa tard i tornem cap a casa seva.
L’endemà faig relax total. Dormo, faig una truita de patates amb una super-paella que no s’hi enganxa res, mirem una pel•lícula i al vespre vaig a agafar un bus cap a Trinidad.

M’hagués pogut quedar a casa la Totti molt més temps... Super acollidora, però vull fer milles.

O sigui al matí ja sóc a Trinidad. Agafo una moto taxi per anar cap al centre des de l’estació de busos i m’allotjo al Alojamiento El Carmen (individual per 40B amb Tv). Dormo el que no he dormit al bus i desprès surto a esmorzar unes Salteñas.

Miro si les Ana’s han donat senyals de vida a la xarxa (facebook), però res de res.
Així que miro una pel•lícula, surto a dinar en un menjador on menjo Arroz con queso i carn, i passejo una mica pels carrers del centre que estan plens de motos.
Desprès de sopar llegeixo un missatge de l’Anna que hem diu que ja estan a Trinidad i que s’allotgen en un altre lloc. M’hi arribo, i allí estan!
Ens expliquem com han anat les aventures aquests últims dies i les acompanyo a sopar.
Sortim una mica. Busquem un Boliche i fem unes cerveses abans perquè s’acabi d’omplir. Ballem com podem i ens ho passem bé. Aquí tothom balla amb parella i sempre el mateix ritme...

L’endemà fem de diumenge i sortim a passejar sota un sol que ens fregeix. Volíem anar a una llacuna que està a una hora caminant, però desistim per la calor. Et dutxes i al cap de res estàs suant de nou.
Pel matí següent tenim autobús cap a Rurre (Rurrenabaque)

Algunes Fotos
2011-05-Puerto Vilaroel, Santa Cruz, Samaipata i Trinidad (BOL) https://photos.app.goo.gl/4TFkk4hjsqnSnVX67