Valle del Elqui. On s’ajunta el cel i el Pisco

---
English version
---

Arribo a Pisco Elqui al vespre, quan ja fa estona que s’ha fet fosc. He canviat l’autobús que m’ha portat des de Santiago a La Serena per un altre cap a Pisco Elqui.
M’allotjo al Hostal San Pedro. Allí conec el Daniel (Suïssa) que està viatjant amb bicicleta. Sortim a donar un tomb pel poblet desert i tornem al hostel per fer unes cerveses abans d’anar a dormir.

Pel matí següent el Daniel s’apunta a sortir a caminar una mica per les afores de Pisco Elqui. Arribem fins on podem ja que el sol apreta i amb les muntanyes pelades et fons.

Un any voltant pel món

---
English version
---

Si, ja fa un any que vaig començar aquesta aventura viatgera sorgida d’un neguit personal des de que tenia 20 anys.

Ja he passat per molts llocs que volia passar com ara Vietnam, Laos, Japó, Australia i la Patagònia. També he anat a altres llocs que m’han sorprès gratament com ara Perhentian island a Malàisia, el sud de la China, Chiloé, Iguaçu i el sud de Brasil.
He meditant una mica sobre si agafar l’avió de tornada que tinc del bitllet Roundtheworld que caduca ja o no, però no m’ha costat gaire decidir allargar-ho una mica més.

O sigui, que encara estaré al meu ritme per terres llunyanes enviat noves entrades del que vaig fent un temps més.

I es que el ritme de vida d’un viatger, a banda de ser molt personal, varia cada dia que et lleves. Ja sigui per la baba que et cau sobre el coixí o bé pel despertador que t’indica que si vols deixar l’allotjament tens que fer el check-out o bé tens que córrer a agafar un autobús.
Al estar movent-me amunt cap avall, fa que tingui que agafar molts transports, dormir a molts llocs diferents, intentar regatejar sempre al màxim pensant que si puc estalviar-me alguns quartos, per poder fer alguna altre cosa (és nota que no sóc polític, he??). I és que hi ha coses que un vol fer i per molt cares que siguin, quant estàs allà has de passar pel tub, pagar i disfrutar.
Fer un viatge de llarga durada és com una tenir una feina sense horaris ni dies de festa. La bona cosa és que has escollit tu mateix fel.

Aquets dies a Santiago de Xile, he estat a casa el Luis (germà del Germán) i la seva família. Han sigut tres dies de recollida personal, elecció del que hem quedo i el que envio cap a Tarragona (al final he enviat 10kg!), de relaxar-me una mica i de veure el MOUdrid 0 – Barça 2.
A la meva càmera es veu que li va afectar això de creuar els Andes i durant dos dies no ha funcionat gens. Sort que va ressuscitar milagrosament abans de comprar-ne una de nova.

Ara mateix tinc al cap al Valle del Elqui, el desert d’Atacama i Bolívia. El meu futur pròxim. I com que vull que continuïn fent-se realitat els meus desitjos, me’n vaig cap allí.

Mendoza, vi i muntanyes

---
English version
---

Arribo a Mendoza cap a les 9 del dematí. A l’estació de busos m’informo de com anar cap a el Puente del Inca i si hi ha opcions per continuar cap a Santiago des de allí. Es pot fer. Per l’estació hi ha el Mario oferint allotjament al seu hostel. Agafo el fulletó i xerrem una mica.
Acabo anant al seu hostel. Casi sense haver deixat la motxilla, conec la Virgina (Xile) que se’n va amb bici per les bodegues de Maipú. M’hi apunto sense pensar-m’ho.
Comencem visitant el Museo del Vino de la bodega La Rural, una bona introducció pels diferents sistemes que han anat utilitzant durant els anys. Passem per la Bodega Viña el Cerno, on ens ajuntem en un tour de les instal•lacions...
La següent bodega és la Bodega família Di Tomasso, aquí fem el tour i la degustació de 5 vins. És la bodega més antiga de Maipú.
Sortim amb gana. Parem en un mercat a comprar alguna cosa per dinar que ja son les 15:30...

L’ultima bodega que visitem és la Carinae, fem el tour i la degustació. Pel meu gust, la millor.

Buenos Aires de nou...

---
English version
---

Desprès de marxar cap amb tren cap a Posadas, visitar Iguazu, el sud del Brasil i la costa d’Uruguai he tornat a Buenos Aires.
Aquesta vegada m’ allotjo a San Telmo. M’agrada l’atmosfera que s’hi respira, els carrers empedrats i els bars i restaurants que omplen totes les cantonades.
Ens passa el que acostuma a passar si busques alguna cosa, que no la trobes. Mira que n’hi arriben a haver de hostels a San Telmo, i mira que ens hi fixem, però sembla que hagin tret els cartells perquè els veiem... Amb la Christina anem a fer un cafè amb wifi i busquem direccions concretes. Acabem al Asterion Hostel (Perú 1043) tranquil i cèntric.
Sortim a veure el barri de nit i jo m’acabo menjant un Bife de chorizo espectacular!
Hi havia gana...

Uruguai... Punta del Diablo, La Paloma, Punta del Este, Montevideo i Colonia del Sacramento

---
English version
---

El autobús de Porto Alegre ens deix a la part brasilenya del poble fronterer de Chuí (BR). Una vegada ja passat el control de la frontera, anem caminant fins a la parada d’autobusos del costat Uruguaià , Chuy...
El carrer que delimita la frontera, es curiós perquè les cabines telefòniques, els taxis i els rètols són diferents en cada costat de la cera...

Trec Pesos Uruguayos i agafem un altre autobús cap a Punta del Diablo.

Platja platja i platja en un paisatge sense grans edificacions, solament casetes petites a una certa distancia de la costa. Un lloc màgic.
Ara es temporada baixa i no hi ha molta gent (per mi millor) i els preus del allotjament estan més econòmics del “normal”. Ens allotgem al Hostel el Diablo Tranquilo, primera línea de platja i molt còmode. Aquí podeu veure altres opcions d'allotjament a la Punta del Diablo

Una vegada instal·lats, anem amb bus fins al Parque Nacional Santa Teresa a visitar la Fortaleza de Santa Teresa, i tornem caminant per la costa fins a Punta del Diablo, parant per fer remullades al mar tot i que les corrents són fortes.
Relax i més sol...

De pas per Porto Alegre

---
English version
---

A Porto Alegre i passo el dia. Vull agafar un autobús nocturn a les 23:30 cap a la frontera amb Uruguai.
Així que deixem les motxilles al guarda equipatges de l’estació Rodaviaria i anem caminant cap al centre. Dinem bo i barat al històric edifici del Mercat Central.

Canela

---
English version
---

Per qui no ho sabeu, el meu segon cognom és Canela, i la meva mare no solament és Canela de primer sinó també Canela de segon cognom! O sigui que al llegir que hi havia un poblet bonic que es deia Canela i estava pel camí, he decidit fer-hi una ullada.

Canela és juntament amb Gramado (Poble veí) la porta d’accés a uns quants Parcs Naturals amb molta aigua i verdor. Amb un estil d’arquitectura entre suïssa i alemanya alpina, tens la sensació d’estar a pop dels Alps.
El més espectacular del poble és la, majestuosa Catedral Nossa Senhora de Lourdes (més coneguda com Catedral de Pedra), i que a la nit l’il·luminen d’una forma molt colorista.

El nom del poble ve perquè hi havia una Canela (un arbre) a la zona on ara hi ha Canela on s’hi ajuntaven totes les dones per intercanviar verdures i materials.

M’allotjo al Hostel Viajante, just al costat de la l’estació Rodaviaria. Deixem els trastos, dutxa i sortim a sopar pizza! I quines Pizzes... Just al costat de la catedral hi ha una pizzeria que fan una oferta que pagant 30 Reales pots menjar tant com vulguis de les pizzes que van traient... unes 60 de diferents, entre de les quals n’hi ha de dolces!!! Pizza de chocolata blanca amb trossets de plàtan, pizza de xocolata amb gelat de vainilla, etc etc... un escàndol!

Dormo una miqueta més del normal, i desprès del esmorzar, anem a visitar el Parque Estadual do Caracol on hi ha la Cascata do Caracol de 131 metres i bosc d’araucaria… I anem amb bus i tornem fen dit (hi ha molta poca freqüència de busos)

Al tornar a Canela, visitem la fira de la Xocolata que fan en un pavelló i passegem pel poble.
És fa estrany veure tantes vegades escrit Canela...

Pel matí següent, agafo un autobús cap a Porto Alegre.

Algunes Fotos
2011-04-Canela (BR) https://photos.app.goo.gl/3yTCvuNPvFFg5iZg7

Parque Nacional dos Aparados da Serra

---
English version
---

La porta d’entrada que hem escollit per anar a Aparados da Serra és Praia Grande. Ni hi ha platja ni és molt gran, però està a 10 km de la Trilha do Rio do Boi i a 22 de l’entrada del parc en si.

Al arribar al poble busquem allotjament i acabem al HI Nativo dos Canyons... jo fent càmping i la Christina a l’habitació compartida. El lloc està correcte, però la sensació que m’ha quedat de la gent que el porta no és molt bona.
Parlem amb la dona que porta el hostel per a veure com podem fer la Trilha do Rio do Boi (que solament es pot fer amb guia local), ens passa la llista de preus de guies... val el mateix per una persona que per quatre (140 Reales uns 70€) i sense contar transport! No hi ha ningú més per preguntar-li si vol fer-la i compartir despeses... Aconseguim que el guia ens passi a recollir i així no tenir que pagar transport (40 Reales uns 20€)
Desprès de tot el maldecap de lligar lo de l’excursió, planto la tenda, i als 5 minuts es posa a ploure fort... ja li tocava una rentada a la tenda!

A les 8 del matí, ens passa a recollir el guia i anem direcció el riu do Boi.
Ens posem uns protectors per els possibles talls de les pedres del riu als turmells i comencem a caminar direcció el Cânion do Itaimbezinho (que amb l’idioma Tupi-Guarani Ita significa pedra i Aí'be significa afilat).
Creuem el riu unes 30 vegades! Amb sabates i amb l’aigua fins quasi la cintura.
La vall es va tancant fins que comença el Canyó amb les seves parets altes de pedra i granit amb cascades i filtracions d’aigua per tot arreu.

Ilha de Santa Catarina

---
English version
---

Arribem a Florianópolis a les 21h, i sortim d’un autobús per posar-nos en un de local per anar cap a Barra da Lagoa on hi ha un hostel que ens han recomanat “Barra Beach Club”.
Realment és molt recomanable. La situació, les vistes i el ambient fa que sigui difícil marxar-hi.

Ilha do Mel, una altre illa de les que t’hi quedaries

---
English version
---

El bus de Curitiba hem deix a Pontal do Paraná, i amb mitja hora de barca arribo a l’Ilha do Mel. Trio la platja Encantadas que m’han dit que és més tranqui-la (crec que ara al març – abril totes les parts són tranqui-les...).


Mapa de l'illa