6 de maig del 2011

Quebrada de Humahuaca

---
English version
---

El Autobús de San Pedro de Atacama hem deix a Purmamarca, el primer poble de la Quebrada de Humahuaca. El trajecte és força espectacular, travessant els Andes per punts a més de 5000m, creuant el Salar Grande i acabant baixant per una carretera plena de tombs. Al meu costat hi ha la Julie (Sud África) i fem petar la xerrada.
Purmamarca és un petit poble de cases de adobe construïdes al peu del Cerro de los Siete Colores.
He quedat amb l’Anna a on paren els busos. Ella ve de San Salvador de Jujuy.
Ens allotgem en unes habitacions d’un càmping del poble, i sortim a sopar una pizza.
Passejant pel poblet veiem un local que fan un concert de musica tradicional de la zona. Fem una cervesa escoltant el trio local.


Pel matí següent pugem a esmorzar a un mirador per contemplar el Cerro de los Siete Colores, i desprès d’un cafè donem un tomb pel poble.
Ens desplacem una mica fins a Tilcara, un poble una mica més gran.
Deixem les coses al primer hostel que trobem i desprès de comprar dinar anem Camí a les Gargantas y Cascadas del Diablo. Son unes 4 hores caminant, o sigui que ens mereixem un bon sopar.
Churrasco de Lama a La Peña de Carlitos del poble. Hi ha musica en directe i molt bon ambient.

Pel mati anem cap a Humahuarca amb la intenció de d’anar cap a Iruya, però al arribar a Humahuarca decidim continuar cap a Quiaca per anar a fer nit a Yavi ja que el viatge fins a Iruya son 4 hores d’anada i 4 hores de tornada.

Sort que vam decidir no agafar el bus cap a Iruya, perquè al autobús que ens va portar des de Tilcara m’havia deixat una bossa amb menjar i llibres que vaig poder recuperar.
Esperant el bus cap a Quiaca vam conèixer el Tristan (Nantes, Franca) que s’apunta a anar a Yavi amb nosaltres.

A Yavi i arribem desprès de rondar per la Quiaca amb les motxilles buscant el mercat que es des de on surten les micros i els taxis. El poble és molt petit, les cases són de adobe i té una església molt bonica al costat d’un casalot que va ser la residencia de un terratinent espanyol.

Ens allotgem a la Posada la Casona, un lloc econòmic i genial per fer nit i menjar calent.

Una vegada hem deixat les maletes i recorregut el poble, pugem el nivell i ens aventurem a anar a buscar unes pintures prehistòriques amb unes roques de la bora del riu i de pas arribar-nos a veure una cascada. Les pintures les trobem, i la cascada també!
El camí és una mica inconcret i amb el riu que tenim que creuar forces vegades i l’altura de 2600m fa que acabem cansats i desitjosos de la pasta que ens preparen al hostal. La mengem a la bora del foc amb una mica de vi.

Pel matí esmorzem i desprès de passejar pel poblet, tornem a la Quiaca per travessar la frontera cap a Bolívia.



Algunes Fotos
2011-05-Quebrada de Humahuaca (ARG) https://photos.app.goo.gl/EbMmq1JyL4MAk326A

5 comentaris:

  1. Anònim23/5/11

    quina vidorra t'estàs fotent paio!!!
    salut
    AAH

    ResponElimina
  2. Hola, hola,

    Espero més fotos però per les que has penjat deu n'hi do, els Andes són diferents a tot el que havies vist, no? (bé, el que jo he vist mai). És espectacular, m'agrada.

    No te n'oblidis de penjar més fotos!!!!!

    Petonets!!!

    ResponElimina
  3. hola com estas estic a clase aprenent infotmatica

    ResponElimina
  4. Hola, hola,

    Acabo de veure les noves fotos que has pujat (m'ho ha dit la teva mare) i són una passada, és un altre món i m'encanta!!!!!!

    Apa, ara vaig a llegir l'altre post. Petonets!

    ResponElimina
  5. He descobert avui el teu blog i m'encanta!
    només he "fullejat" Argentina, perquè hi estic vivint desde fa 3anys i és el punt de referència que tinc per saber el tipus de viatge que fa el "viatjer".
    I Sergi, et felicito, si tots els països els has fet com Argentina. És una bona noticia veure un europeu fent més que Cataratas-Baires-PenínsulaValdés-Perito-Tierra del Fuego.
    Així que només puc dir, que estic morta d'enveja
    http://fuetimate.wordpress.com/

    ResponElimina