11 de maig de 2011

Tour amb 4x4 de Tupiza a Uyuni

---
English version
---

Des de Tupiza sortim cap a les 8 del matí. Al nostre Land Cruise som el Ismael (el xofer i teòric guia), la Fortunata (la cuinera), el Simon (Londinenc mig Gallec) amb la seva parella Jacky (Irlanda), el Tristan, l’Anna i jo.
Per la nit a plogut una mica, i al cap de mitja hora que hem començat el trajecte, comença de nou a ploure lleugerament. Tant lleugerament que es converteix amb aigua neu i neu!!!
Totes les muntanyes tenen els seus pics nevats i la formació de El Sillar el veiem mig emboirat amb una sensació de fantasmagòric.



Dinem amb neu i molt de fred. Glorificat el plomes que porto!
Desprès de l’àpat calent fem camí passant per un parell de poblets, San Pablo de Lípez i Relave. Més endavant passem per la Laguna amarilla (que en aquells moments no estava groga), contemplem la posta de sol i entrem al Reserva Nacional Eduardo Avaroa per acabar dormint a Quetena Chico. L’allotjament és senzill com ens havien avisat.
Sopem el menjar de la Fortunata, juguem a cartes i caiem rendits al llit (jo dormo dins del sac per la rasca que fa...).
Pel matí, sorprenentment el cel està serè! La Fortunata ja ens te el esmorzar preparat i una vegada plens, de nou a fer camí.
La Laguna Hedianda i Kollpa Laguna són les primeres parades del dia i seguidament desprès de passar per davant de les Aguas Termales que més tard pararem, ens aturem a les anomenades Rocas de Dalí.
S’hi podria trobar alguna similitud amb l’obra Daliniana, però amb una imaginació bastant gran...
En cavat, arribem a la Laguna Blanca i la Laguna Verde situades als peus del volcà Lincancabur (5950m). Esperem una estona que el vent faci efecte sobre la llacuna i el verd es realci. Ho fa.
Ara toca banyar-nos a les Aguas termales abans de dinar. Tinc la sensació d’estar en un dels Onsens que vaig estar al Japó.
Los Guèisers és el punt més alt que passarem, 5000m! L’activitat geotèrmica és molt gran i es pot veure bullir l’aigua dels guèisers.
Ara ens espera una de les joies del parc, la Laguna Colorada.

Dormim en un campament a 4 kilòmetres de la Laguna Colorada, a Huayllajara.
El Ismael ens diu que degut a la pluja del dia anterior al Salar d’Uyuni ha augmentat el nivell de l’aigua (estancada d’altres pluges anteriors i que ha mantingut tancat el pas que creuar el salar des de on venim), i hi ha perill de quedar-se encallats al mig del salar en un dels molts ulls del salar (forats de totes mides i difícil de veure) però que decidim nosaltres. L’alternativa que consisteix en anar a fer nit a Uyuni per una altre ruta i pel matí visitar el salar. L’hi diem que ens faria gracia fer la ruta original, i que intenti convèncer als conductors dels altres tours que estem fent el mateix recorregut per fer un comboi per creuar la zona conflictiva, i que si l’hem de creuar sols millor fem l’alternativa. Sabrem que farem durant el matí següent que trucaran per preguntar la situació del pas.
Descans, menjar i unes partides a cartes abans d’anar a dormir.
L’endemà al matí el primer que visitem és l’Arbol de Piedra i passem per el Desierto de Silot per anar de llacuna en llacuna fins al lloc on dinem, amb vistes al Volcán Ollague.


El Ismael ens informa que han decidit fer comboi per creuar la zona inundada. Iujuuuu!!!
Ràpidament encarem rumb al Salar de Chiguana per creuar-lo i arribar al poble de San Juan des de on anem a buscar allotjament en un dels hostals fets de blocs de sal a Agua Kisa. Allotjament amb vistes al Salar de Uyuni, acollidor i còmode. En hi podríem quedar dies aquí.
Ens dutxem!!!! Per 10 bolivians pots utilitzar una dutxa amb aigua calenta. Ja tocava!
Sopem i fem més partides a cartes per fer temps per anar al llit d’hora.
Se m’ha posat alguna cosa al objectiu de la càmera... és com un pèl... quins collons!
Ens tenim que aixecar a les 4.30 si volem veure la sortida del sol al mig del Salar de Uyuni si no ens quedem pel camí, clar.
A velocitat lenta, molt lenta creuem la zona inundada sense tenir que patir gaire...


Amb la llum creixent d’intensitat, es comencen a percebre alguns reflexos de les muntanyes que voregen el salar sobre l’aigua estancada del salar... espectacular!!! Això si que és Dalinià!!!
Fent temps per esmorzar visitem la Isla Incahuasi o Isla del Pescado. Una muntanya al mig del salar plena de cactus mil•lenaris i amb unes vistes del Salar estupendes.



Sort que a l’illa hi ha uns banys estupendos, ja que ens agafa una urgència col•lectiva i acabem el Tristan, la Anna i jo fent petar la xerrada sentadets a la tassa del bany...
Esmorzem i cap a creuar el Salar de Uyuni pel mig...
Sense paraules...
La superfície plana més gran del planeta... i la més salada... i la mes blanca...
Parem a fer unes quantes fotos i anem a dinar a Colchani per acabar a Uyuni.



Ens acomiadem del Ismael i la Fortunata i desprès de comprar el bitllet de bus cap a Potosí per les 6 de la tarda, anem a visitar el cementiri de trens a les afores de Uyuni.

Cap a Potosí!

Algunes Fotos ( veure a pantalla completa)