25 de maig de 2011

Puerto Villaroel, Santa Cruz, Samaipata i Trinidad

---
English version
---

De Cochabamba sortim amb un paisatge de muntanyes bastant pelades (amb vegetació escassa i seca) i a una hora es transforma radicalment amb selva tropical.

La gran final la veiem a Ivirgarsama, un poble a 20 minuts de Puerto Villaroel.



Sense paraules... quin partit per la mort de deu!

22 de maig de 2011

Cochabamba i Torotoro

---
English version
---

A Cochabamba i arribem de matinada, les 5:30AM. Volem intentar anar directament a Torotoro on hi ha el Parc Nacional de Torotoro. Preguntem a la informació turística de l’estació de busos que inexplicablement està oberta. Ens informen (malament) que hi ha un bus que surt a les 6Am des d’una altre banda de la ciutat.
Taxi cap allà. Però ni rastre d’un bus cap a Torotoro. Busos cap a tot arreu menys cap a on volem anar.
Acabem trobant l’oficina tancada de l’agencia que va hi va. Hi ha una nota amb els nous horaris, 6PM...
O sigui 12h per Cochabamba. Primer de tot esperem que obrin la oficina per comprar el passatge i deixar les maletes.

O sigui, com es pot arribar a Torotoro i on quedar-se? http://wikitravel.org/en/Torotoro_National_Park#Get_in  on pots trobar horaris de totes les companyies que van a Torotoro.

En cavat anem cap al centre a esmorzar, passejar, informar-nos del parc nacional i intentar que vacunin l’Ana.
La vacuna haurà d’esperar.


17 de maig de 2011

Sucre i voltants

---
English version
---

Arribem a Sucre quant ja s’ha fet fosc, i desprès de rebuscar una mica pel centre de Sucre,trobem un allotjament barat però que no acaba de complir amb les nostres exigències. La idea és fer solament una nit a Sucre i anar cap a uns poblets propers a fer una caminada de 2 o 3 dies per un camí pre-hispànic i passant les nits en els poblets que et vas trobant.


Sopem al Mercat, aposta segura aquí a Bolívia. Un plat gran amb arròs, Patates fregides, un sofregit amb ceba i carn i una mica d’amanida per 10 bolivians (1€) bevem suc de maracuya que preparen a l’altre banda de menjador del mercat, i que la dona que ens està alimentant l’hi fot un crit perquè ens porti tres gots.

15 de maig de 2011

Potosí

---
English version
---

Arribem a la ciutat més alta del món (4070m) passada la mitjanit. Agafem un taxi fins al Hostal La Casona que ens l’han recomanat. Una casa senyorial amb tres patis interiors i moltes habitacions. La nostra habitació per 3 persones ens costa 45 Bolivians per persona amb esmorzar inclòs. Hi ha coses més econòmiques, però desprès del tour i del bus, ja està bé una mica de confort, no?
Pel matí passegem per la ciutat, es diumenge i hi ha molta activitat. Ens trobem amb les proves de vall i musica que fan els alumnes d’una escola per preparar-se les festes de la patrona de Potosí el diumenge vinent.
Mengem al mercat i continuem donant tombs per la ciutat. A mitja tarda ens apuntem a veure el documental: El minero del Diablo, que explica la vida dels miners Potosins. Sopem amb una noia francesa i un company d’habitació seu.
Al matí següent ens decidim a fer la pujada al Cerro Rico 4900m, la fem amb l’Ana (Albacete) que hem conegut al hostal però resulta que ja ens havíem creuat per la Patagònia...
Veiem mines abandonades i mines que encara estan buscant i buscant d’una manera bastant manual.
La pujada ens deix morts. L’altura es nota molt quant fas exercici, aquí dalt està bé ser sedentari.

11 de maig de 2011

Tour amb 4x4 de Tupiza a Uyuni

---
English version
---

Des de Tupiza sortim cap a les 8 del matí. Al nostre Land Cruise som el Ismael (el xofer i teòric guia), la Fortunata (la cuinera), el Simon (Londinenc mig Gallec) amb la seva parella Jacky (Irlanda), el Tristan, l’Anna i jo.
Per la nit a plogut una mica, i al cap de mitja hora que hem començat el trajecte, comença de nou a ploure lleugerament. Tant lleugerament que es converteix amb aigua neu i neu!!!
Totes les muntanyes tenen els seus pics nevats i la formació de El Sillar el veiem mig emboirat amb una sensació de fantasmagòric.

10 de maig de 2011

Tupiza

---
English version
---

Desprès de creuar la frontera caminant, arribem a Villazón on fem canvi de moneda i busquem transport cap a Tupiza. El canvi és radical amb la gent, els carrers, les tendes i els preus.
Trobem un mini bus per 15 Bolivianos (1,5€) per un trajecte d’hora i mitja.
I baixem dels 3400m de Villazón als 2950 de Tupiza per valls cada vegada més verdes i amb mes agricultura.
A Tupiza no tardem en trobar un allotjament barat i correcte (25b, uns 2,5€ per llit) al costat d’una agencia que acabarem contractant un tour amb ells.
Sortim a descobrir la petita ciutat. Primer de tot, triem diners del banc abans de que tanquin ja que no hi ha caixers. Ens trobem amb el mercat negre en el que pots trobar tot el que et puguis imaginar. Passegem pel mercat de verdures i anem preguntant preus per el tour que volem fer.
Al tornar al allotjament, contractem el tour amb l’agencia “El Grano de Oro” per 1100 Bolivians i amb tres hores de cavall pels voltants de Tupiza.
Sopem al hostal i anem a dormir aviat.
Pel matí anem a passejar a cavall cap a la puerta del Diablo, el Valle de los Machos i el Cañon del Inca. El guia (d’uns 15 anys) deix als cavalls anar al seu aire, i acabem cavallant ben ràpid pels paisatges com els del far west de les pel•lícules. Impressionant l’experiència e impressionant el desgast físic.


6 de maig de 2011

Quebrada de Humahuaca

---
English version
---

El Autobús de San Pedro de Atacama hem deix a Purmamarca, el primer poble de la Quebrada de Humahuaca. El trajecte és força espectacular, travessant els Andes per punts a més de 5000m, creuant el Salar Grande i acabant baixant per una carretera plena de tombs. Al meu costat hi ha la Julie (Sud África) i fem petar la xerrada.
Purmamarca és un petit poble de cases de adobe construïdes al peu del Cerro de los Siete Colores.
He quedat amb l’Anna a on paren els busos. Ella ve de San Salvador de Jujuy.
Ens allotgem en unes habitacions d’un càmping del poble, i sortim a sopar una pizza.
Passejant pel poblet veiem un local que fan un concert de musica tradicional de la zona. Fem una cervesa escoltant el trio local.

3 de maig de 2011

San Pedro de Atacama

---
English version
---

Arribo a San Pedro d’Atacama al migdia. El sol apreta i jo vaig a buscar el allotjament que he reservat, Backpackers Hostel. Me l’han recomanat a Pisco Elqui i el Francesc al seu bloc Rutabaobab . Un hostel petit i acollidor amb ambient familiar on t’organitzen els tours a millor preu que al poble.


Conec a la Daniella (Holanda) i anem a passejar pel poble, fem un cafetó i dinem peix a planxa en un dels molts petits restaurants fets d’adobe. M’acompanya a veure el Barça 1 – Moudrid 1 que dona accés al Barça a la final de la Champions!

El matí següent vaig a visitar Tatio Geysers. Hem passen a recollir pel Hostel a les 4:30 del matí per arribar sobre les 6:30 a la vall de Tatio per veure al moment de màxima activitat d’aquest camp geotèrmic a 4321m. Els -10ºC es noten. Sort que una vegada es deix entreveure el sol, la temperatura puja ràpidament.




Després fem camí observant la fauna i flora del altiplà cap al poble Machuca a 4200m. Una vegada hem vist el petit poble anem fins a la vall dels Cactus de camí cap a San Pedro de Atacama.
Per la tarda un altre tour! Vull aprofitar el dia. Aquest el faig amb la Daniella, visitem el Valle de la muerte, la quebrada de Ckari i el Valle de la Luna abans d’anar a veure la posta de sol a un mirador del desert amb el Valle de la Luna als nostres peus. Que en puc dir... fantàstic!


Al tornar a Atacama la Daniella es troba amb una amiga seva i anem a sopar... jo un churrasco!
Dormo fins tard i desprès de dinar vaig a fer un tour a la Laguna Cejar, unes llacunes d’aigua 3 vegades més salades que el mar i que per aquesta raó sures! Té 35 metres de profunditat, però no t’enfonses gens... genial! Això si, al sortir tens tota la pell blanca de la sal. En acabar anem a los Ojos del Salar, dos clots plens d’aigua dolça al mig del desert. Allí hem banyo i hem trec la sal de la pell. Per acabar anem al Salar de Tebinquiche, on a part del salar tens una perspectiva genial dels Andes i del desert . Allí veiem la posta del sol amb un Pisco Sour.



Sopo amb la Daniella i la seva amiga de nou per acomiadar-nos ja que jo marxo cap a l’Argentina i ella cap a Perú.
Si si, l’Argentina de nou! Hi és que vaig estar mirant tours de 3 dies amb 4x4 cap a Bolívia passant per la Reserva Nacional de Fauna Andina Eduardo Avaroa i el Salar de Uyuni, però he preferit anar cap al nord d’Argentina per visitar la Quebrada de Humahuaca i entrar a Bolívia des de allí. El tour el vull fer des de Bolívia, més barat i amb més recorregut natural per visitar.
Així que pel matí següent agafo un autobús cap a Purmamarca creuant els Andes de nou.

Han sigut uns dies bonics per San Pedro de Atacama, una mica massa de tours, però per mi han valgut molt la pena.

Algunes Fotos ( veure a pantalla completa)