19 d’octubre de 2010

Kobe, Osaka i Kyoto de nou

---
English version
---

Post que forma part del Monogràfic de Japó

Arribo a Kobe just desprès de sortir el sol. Hem desplaço per inercia de l’estació del ferry a l’estació de trens. Allí encabeixo la maleta en una consigna, faig un cafè i vaig al punt d’informació a preguntar que puc fer aquí.

Decideixo fer la ruta de cellers de Sake que hi ha a les afores de Kobe pel matí i el centre de la ciutat per la tarda...

Les degustacions de Sake fan que les visites i explicacions dels museus dels cellers siguin mes divertides. Coincideixo a dos o tres cellers diferents amb una parella de japonesos on el final ens fem mig entendre de quin sake ens ha agradat més. I coincidim!

Per la tarda passejo per Kobe sense rumb... fins que es fa l’hora que he quedat amb el Roger Civit (Tarragona), amic de la meva germana i instal•lat a Kobe des de fa uns anys. Anem passejant fins a una cafeteria molt petita i acollidora i fem un té verd amb gel al mateix temps que fem petar la xerrada sobre Japó i les seves costums i diferencies culturals.





I tren cap a Kyoto, tren cap a casa l’Ivan.

Desprès de mandrejar i retrobar-me amb l’Ivan, m’afaito, em dutxo i em tallo les ungles. Estic encara cansat. Vaig a veure “El telèfon vermell” del Stanley Kubrick a casa la Sylwia amb companys seus de la universitat i una companya de pis. Ens prepara un sopar típic Polonès, boníssim!

Pel matí següent he quedat amb l’Ivan per anar a Osaka a veure una exposició “Man Ray” que te entrades de la universitat. Ens empapem de la vida d’aquest artista i anem a fer uns noodles per dinar. L’Ivan té que donar classe a un grup d’alumnes, i jo tinc que visitar una miqueta Osaka...

Quedo amb l’ivan quant acaba la classe, i anem a sopar amb algunes alumnes amb un restaurant japonès. El nivell de castellà de les alumnes es molt bo!

L’endemà anem amb l’Ivan i la Emi a visitar els jardins del Palau Reial de Kyoto amb un pícnic previ al parc del Palau inclòs. La Emi ens havia reservat la visita gratuïta prèviament, i realment val la pena!



Al acabar, anem a passejar per el mercat de Kyoto i fem un cafè a l’escola d’arts de Kyoto... Cervesa al Cafe Independants i cap a veure un pel•lícula a casa.

La Emi també hem va reservar hora pel Palau Reial, i jo hi vaig anar encantat. Molts edificis que destaquen per la grandària i senzillesa envoltats per màgics jardins. Al vespre vaig anar a córrer per el camí dels filòsofs i el riu ( Traquejada ), i després a sopar amb l’Ivan i una de les seves alumnes.

Faig una ultima volta per kyoto, dino al Cafe Independants i torno a visitar el barri de les Geishes. I sopo amb l’Ivan i la Emi! L’Ivan toca uns temes amb el shamisen i juguem a cartes japoneses.




Ens despedim.

I el dia següent cap a agafar l’avió direcció Austàlia amb un llibre que m’ha deixat l’ivan: “The ruined map” de Kobe abe.



Algunes Fotos (o bé a fotos.elviatgedelsergi.com)
https://picasaweb.google.com/107359946828436218775/201010KobeOsakaIKyotoJP