19 d’octubre de 2010

Kobe, Osaka i Kyoto de nou

---
English version
---

Post que forma part del Monogràfic de Japó

Arribo a Kobe just desprès de sortir el sol. Hem desplaço per inercia de l’estació del ferry a l’estació de trens. Allí encabeixo la maleta en una consigna, faig un cafè i vaig al punt d’informació a preguntar que puc fer aquí.

Decideixo fer la ruta de cellers de Sake que hi ha a les afores de Kobe pel matí i el centre de la ciutat per la tarda...

Les degustacions de Sake fan que les visites i explicacions dels museus dels cellers siguin mes divertides. Coincideixo a dos o tres cellers diferents amb una parella de japonesos on el final ens fem mig entendre de quin sake ens ha agradat més. I coincidim!

Més informació de la Ruta de Cellers de Sake de Kobe a: https://www.japan-guide.com/e/e3556.html

Per la tarda passejo per Kobe sense rumb... fins que es fa l’hora que he quedat amb el Roger Civit (Tarragona), amic de la meva germana i instal•lat a Kobe des de fa uns anys. Anem passejant fins a una cafeteria molt petita i acollidora i fem un té verd amb gel al mateix temps que fem petar la xerrada sobre Japó i les seves costums i diferencies culturals.





I tren cap a Kyoto, tren cap a casa l’Ivan.

Desprès de mandrejar i retrobar-me amb l’Ivan, m’afaito, em dutxo i em tallo les ungles. Estic encara cansat. Vaig a veure “El telèfon vermell” del Stanley Kubrick a casa la Sylwia amb companys seus de la universitat i una companya de pis. Ens prepara un sopar típic Polonès, boníssim!

Pel matí següent he quedat amb l’Ivan per anar a Osaka a veure una exposició “Man Ray” que te entrades de la universitat. Ens empapem de la vida d’aquest artista i anem a fer uns noodles per dinar. L’Ivan té que donar classe a un grup d’alumnes, i jo tinc que visitar una miqueta Osaka...

Quedo amb l’ivan quant acaba la classe, i anem a sopar amb algunes alumnes amb un restaurant japonès. El nivell de castellà de les alumnes es molt bo!

L’endemà anem amb l’Ivan i la Emi a visitar els jardins del Palau Reial de Kyoto amb un pícnic previ al parc del Palau inclòs. La Emi ens havia reservat la visita gratuïta prèviament, i realment val la pena!



Al acabar, anem a passejar per el mercat de Kyoto i fem un cafè a l’escola d’arts de Kyoto... Cervesa al Cafe Independants i cap a veure un pel•lícula a casa.

La Emi també hem va reservar hora pel Palau Reial, i jo hi vaig anar encantat. Molts edificis que destaquen per la grandària i senzillesa envoltats per màgics jardins. Al vespre vaig anar a córrer per el camí dels filòsofs i el riu ( Traquejada ), i després a sopar amb l’Ivan i una de les seves alumnes.

Faig una ultima volta per kyoto, dino al Cafe Independants i torno a visitar el barri de les Geishes. I sopo amb l’Ivan i la Emi! L’Ivan toca uns temes amb el shamisen i juguem a cartes japoneses.




Ens despedim.

I el dia següent cap a agafar l’avió direcció Austàlia amb un llibre que m’ha deixat l’ivan: “The ruined map” de Kobe abe.



Algunes Fotos (o bé a fotos.elviatgedelsergi.com)
https://picasaweb.google.com/107359946828436218775/201010KobeOsakaIKyotoJP

2 comentaris:

  1. en que estaries pensant "estivill"? uix el toke a facebook ha fet efecte, jajaja, una coseta ara ha quedat la foto de l'Ivanmusic súper gran, total de tant gran que no és veu res de ressss.
    bé esperaré que expliques d’Austràlia, diuen que a falta de noticies tot va bé....
    petons de la mama

    ResponElimina
  2. Hola, hola,

    Avui estic una mica criticona, de les fotos que has penjat hi ha moltes repetides i a sobre de trigar tant a penjar aquest post no poses res d'Austràlia. Tinc moltes ganes de veure aquest continent. No sé per què però m'atreu molt, vull anar a visitar-ho i espero anar-hi aviat. Així que ja pots posar-me tota la informació que puguis. No sé si t'ho havia comentat però el meu cosí Joris (holandès) està vivint a Sidney i es va casar l'any passat amb una noia xinesa, així que la meva tieta ja no es fa moltes il.lusions de que torni a viure a Holanda.

    Petonets!!!!!!

    Petonets!!!!!!!!!1

    ResponElimina