English version
---
Post que forma part del Monogràfic de Japó
A Fukuoka he tingut sort arribant el dia que comença un festival de música per tots els parcs de la ciutats, el Music City Tenjin 2010. És gratuït i engloba tots els estils de música... he escoltat reagge, rock, cantautors, jazz i hip hop. Tenia mono de concerts i durant tot el dia he anat canviant d’escenaris.
Els que més m’han agradat han estat: Susumoku (Cantautor), Motoki+Chikkaja (fusió d’instruments tradicionals japonesos amb sintetitzadors, samplers, etc) i Vic Bongo (Reggae).
Entre concert i concert vaig mirar opcions de transport pels propers dies, i despres de molt remenar, trobo un autobús al 50% de descompte cap a Kiroshima... el compro.
L’endemà visito alguns temples de Fukuoka abans d’agafar el tren cap a Iizuka on faig Couchsurfing a casa la Cait (Hawai, USA) que es professora d’anglès. Prepara un sopar típic Hawaià, porc amb verdures i arròs, molt bo! El seu apartament és bastant gran per ser Japó. Tinc habitació de tatami per mi solet! Un luxe!
Dino amb la Cait i les seves companyes de feina en un restaurant que porta una parella de dones grans molt simpàtiques amb un anglès molt bo i que deixen anar algunes frases amb castellà...
M’aconsella d’anar a un poble a mitja hora de Iizuka, on hi ha el Nanzoin Temple, un temple amb el buda estirat de bronze mes gran del món (41 metres de llarg i 11 d’alçada). Aquesta bèstia es va fer gràcies al donatiu d’un monjo que l’hi va tocar la loteria. El Monjo en qüestió va continuar comprant més loteria... i li va tornar a tocar!
Al tornar a Iizuka, em retrobo amb la Cait, i anem amb el marit d’una companya de feina i els seus tres fills a un bosc a 15 minuts amb cotxe. Sopem pizza casolana!
Vaig a dormir aviat ja que tinc que matinar per agafar el autobús!
musiketa, mejarets... això té molt bona pinta, quina envejota més sana!!!! realment a les fotos el Japó sembla una mica paradís... nose agafa ganes d'anar-ho a comprovar, jajaja. Que t'ho passis bé,petons, la mama
ResponEliminanen, avui han obert portes el tall anglès, aix quin perill, millor no m'hi acosti, jajaja
SErgi...tot això sona fantàstic.....disfruta molt...un petómoltgran
ResponEliminaHola, hola,
ResponEliminaLa teva mare i el tall anglès,això sí que és un perill i no una volta al món com fas tu.
A les fotos del Japó sembla tot molt tranquil, molt pausat, no sé si és una sensació que tinc jo o és que és així. Realment, aixo del couchsurfing pot estar molt bé, sobretot si trobes gent tan maca com la Cait, és un "xollo".
Apa, molts petonets!!!!!!!!