15 de febrer del 2011

Bariloche, Bolsón i Esquel

---
English version
---

Surto de Xile per un coll que passa pel mig del Parc Nacional Puyehue, i que per primera vegada en aquest viatge, em fan esperar com a una hora en poder sortir de Xile i entrar a Argentina. Solament és una qüestió de temps, però fa una calor que no sé on posar-me.

Al arribar a Bariloche busco allotjament junt amb dues Mexicanes que ens em conegut al autobús. Acabem al Hostel Pudu, un Hostel amb unes vistes espectaculars del llac Nahuel Huapi.
M’informo de quines excursions són les recomanables i sortim a sopar tots tres. Estem morts de gana...

L’endemà vaig a pujar el Cierro Campanario caminant (hi ha l’opció de fer-ho amb telecadira), i contemplo una panoràmica sobre els llacs i les muntanyes que tardes en analitzar.





Baixo i me’n vaig a llogar una bici a Bikes Cordillera per fer el Circuito Chico. El tracte de la gent del refugi que les lloga és genial i les bicicletes són bastant bones.

Mapa de Bariloche i voltants

Durant la ruta faig una parada al Lago Escondido, on en un principi hi ha una parella d’argentins i la Judith (Alemanya). M’hi banyo, l’aigua està genial!!! Al cap de mitja hora comencen a arribar més gent, entre ells un grup de catalans que estan fent unes vacances.



Continuo la meva ruta una vegada ja estic sec. Paisatges panoràmics dels llacs i muntanyes.
Abans de tornar les bicicletes faig una parada en una cerveseria artesanal per fer unes degustacions.
Nit de pizza i al llit!

Pel matí dono un tomb per la ciutat i compro el bitllet d’autobús cap a El Bolsón, faig la motxilla i milles.

A Bolsón faig càmping al Refugio Patagónico. Quant estic escollint lloc per plantar la tenda, em retrobo amb la Judith que ja la té plantada. Ella solament es queda una nit. Passegem pel poble i ens refugiem de la pluja fent unes cerveses.


L’endemà pel matí el temps em s’aguanta mentre faig una caminada de 5 hores fins al Cajón de Azul. Decideixo tornar ràpidament perquè els núvols que s’aproximen em semblen perillosos... i efectivament, just arribo a on tinc que agafar l’autobús de tornada i es posa a ploure de valent!

Mapa dels voltants de El Bolsón



La tarda la passo passejant pel mercat d’artesans de la comarca sota la pluja i sene poder comprar res (no tinc espai on transportar-ho), i també compro el bitllet cap a Esquel per l’endemà al matí.

Les sabates de trekking que tinc, ja no son a proba d’aigua... massa tralla els hi he donat. En tindré que comprar unes altres per poder anar amb els peus secs per les muntanyes patagòniques.

A Esquel hi arribo diumenge, està tot tancat. Faig càmping i miro quines excursions puc fer pel Parque Nacional Los Alerces.

Malauradament els autobusos que van al parc no són compatibles amb la compra de les sabates i bitllets d’autobús. O sigui vaig de compres per firar-me unes altres sabates iguals a les que tinc però noves.



Al càmping em faig amic d’una parella de Portland, tres franceses i un francès, el Xavier que tenim que agafar el mateix autobús cap a El Chaltén.

L’endemà vaig amb el Xavier a la Laguna La Zeta ben per que les noves sabates s’adaptin. Dinem allà i tornem cap a Esquel.
La tarda es fa eterna. El nostre autobús surt a les 00:40 de la matinada i no hi ha gaire cosa a fer.
Lectura, Internet i conversa.

Ara, solament em queden unes 24 hores amb autobús fins a Chaltén.

Algunes Fotos 
2011-02-Bariloche i Bolson (ARG) https://photos.app.goo.gl/4zxUuBo6S4ZvMcD2A

4 comentaris:

  1. Anònim16/2/11

    -Bon viatge cap a Chaltén amb les teves bambes grogues!quina sort trobar les mateixes
    salut
    Anna ah

    ResponElimina
  2. Hola, hola,

    Realment, cada vegada els paisatges són més bonics, no ens oblidem del mèrit del fotògraf, eh?

    I com segueixis caminant tant, encara hauràs de comprar un parell de bambes més abans de tornar a casa.

    Molts petonets i molta força per continuar el camí!!!!!!!!!

    ResponElimina
  3. ei!!!! "mudito", deus estar caminant " por esos mundos de dios" incomunicat, i naltres cada dia mirant el bloc per veure més notícies, catxis!!!.
    Però ves fent mooooltes fotos i desprès, pensa en naltres, i ho expliques tot tot i tot, ioes que xalem molt veient aquests llocs tant inhòspits i bonics que la majoria coneixem per gent atrevida com tu.
    molts petons i una abraçada, la mama

    ResponElimina
  4. més petons i abraçades de la mama, però neng, que potser no te'n recordes dels seguidors del teu blooooog?

    ResponElimina