17 de juliol de 2011

De camí a Iquitos

---
English version
---

A Trujillo arribem de bon matí. L’Adrià i jo volem continuar fent camí el mateix dia, o sigui que jo vaig a buscar mobilitat fins a Tarapoto i ell cap a Equador.
El meu bus surt a les 3 de la tarda. Tinc unes hores per visitar la ciutat de Trujillo.

Amb l’Adrià ja havíem quedat a la Plaça de la catedral. Des de allí anem a fer un esmorzar al mercat (aposta assegurada). L’arquitectura de Trujillo és molt bonica, i l’estil colonial es manté per tot el casc històric d’una forma sorprenent.

Desprès d’aquesta estirada de cames, ja estic preparat per tornar a fer nit al bus! Hem queden 15 hores de bus per endavant...



A Tarapoto faig canvi de mobilitat, de bus a taxi colectivo per anar fins a Yurimaguas des de on s’agafen vaixells fins a Iquitos. Les vistes des de la carretera són brillants.

A Yurimaguas tinc que comprar uns cordills per lligar l’hamaca, aigua i buscar vaixell cap a Iquitos. Tot aconsegueixo relativament fàcil.
Teòricament el vaixell surt l’endemà al migdia, però i puc fer nit. Vaig a fer un vol per Yurimaguas. Moto-carro (a l’Àsia Tuk-tuk) es el transport per excel•lència. A Tarapoto ja n’hi havia, però aquí a Yurimaguas n’hi ha moltes més.

Quant torno al vaixell, hem diuen que el vaixell finalment no sortirà fins al cap de 2 dies (i sense assegurar-m’ho)... Pregunto que puc fer per no quedar-me 2 dies encallat aquí, i em diuen que puc anar fins a Lagunas i esperar allí... A Lagunas surten tots els dies de bon matí. Faig que hem tornin el passatge, desmunto el campament i vaig a buscar el vaixell per anar a Lagunas pel matí. M’allotjo al davant del port. Fins a Lagunas son unes 14 hores baixant pel riu Huallaga estirat a una hamaca i mirant cantó i cantó del riu.

A la que sona la campana de la cuina del vaixell, tots agafem el tuper i fem cua per obtenir la nostra ració d’arròs amb pollastre acabat de d’esplomar i que fins aquell moment ens acompanyava al viatge.

Arribo a Lagunas busco un lloc per fer nit i vaig a sopar Arròs amb un peix a la graella que venen al mig del carrer. El poble té llum de 19 a 22h. A partir d’aquesta hora l’activitat desapareix i tothom va a dormir.
Faig un dia de descans passejant per la comunitat “ribereña”. Vaig anant a la zona on arriben les embarcacions per saber si hi ha alguna embarcació que segueix baixant cap a Iquitos...

La mateixa que anava a agafar des de Yurimaguas és la que acabo agafant. Aquest viatge és de 48 hores amb hamaca. No tinc cap problema, he descobert que a la que m’estiro a l’hamaca, em quedo adormit quasi a l’instant.


El trajecte comença al riu Huallaga, passa pel riu Marañón i acaba al riu Amazonas, vorejant la Reserva Nacional Pacaya Samiria.
Pel camí veig dofins rosats, rius d’aigua negra (aigua provinent de selva amb molta fulla), i molts ocells. I quant ja et vas acostumant a la vida a l’embarcació, arribem a Iquitos!

Algunes Fotos ( veure a pantalla completa)

3 comentaris:

  1. Anònim15/8/11

    L’hamaca promet, sembla una manera fàcil i còmode per resoldre el problema de dormir sense habitació, ja estic clavant dos ganxos als pilars del rafal.
    Una coseta, que ha passar amb les fotos de Tarapoto a Yurimaguas, dius que la carretera té una vistes brillants, que no anava bé la màquina?, ara m’agraden molt les del vaixell cap a Lagunas i després cap a Iquitos.
    Desitjo que vagi bé el teu viatge cap a...
    Una abraçada. la mama

    ResponElimina
  2. Hola, hola,

    Ja sóc aquí, m'ha encantat el viatge en vaixell, com diu la teva mare això de l'hamaca promet.

    Ara veurem què tal això d'Iquitos. Petonets!!!

    PD.- Estic contenta pq ja puc posar comentaris.

    ResponElimina
  3. Anònim25/8/11

    una coseta Sergi, sovint entro al blog a mirar si has penjat algun post pensant que hagués rebut l’avís, però noooo, l’últim “de camí a Iquitos”.
    No hi ha IQUITOS? no penjaràs cap més post?, ja se'ns ha acabat de fer el badoc d'aquests mons de déu que trotes?.
    Vale que "hola, hola" i mismamente et donem la tabarra, però que "sepas" durant TOT aquest mes d'agost no has dit ni piu, i això a ple estiu i força calor, pot fer que l’oblit s’apoderi dels teus admiradors.
    Va, t’animo a que almenys ens pengis les fotos amb una petita descripció dels llocs i així ja ens anem fent la idea d’on has anat fent camí.
    la marina

    ResponElimina