10 d’abril del 2011

Parque Nacional dos Aparados da Serra

---
English version
---

La porta d’entrada que hem escollit per anar a Aparados da Serra és Praia Grande. Ni hi ha platja ni és molt gran, però està a 10 km de la Trilha do Rio do Boi i a 22 de l’entrada del parc en si.

Al arribar al poble busquem allotjament i acabem al HI Nativo dos Canyons... jo fent càmping i la Christina a l’habitació compartida. El lloc està correcte, però la sensació que m’ha quedat de la gent que el porta no és molt bona.
Parlem amb la dona que porta el hostel per a veure com podem fer la Trilha do Rio do Boi (que solament es pot fer amb guia local), ens passa la llista de preus de guies... val el mateix per una persona que per quatre (140 Reales uns 70€) i sense contar transport! No hi ha ningú més per preguntar-li si vol fer-la i compartir despeses... Aconseguim que el guia ens passi a recollir i així no tenir que pagar transport (40 Reales uns 20€)
Desprès de tot el maldecap de lligar lo de l’excursió, planto la tenda, i als 5 minuts es posa a ploure fort... ja li tocava una rentada a la tenda!

A les 8 del matí, ens passa a recollir el guia i anem direcció el riu do Boi.
Ens posem uns protectors per els possibles talls de les pedres del riu als turmells i comencem a caminar direcció el Cânion do Itaimbezinho (que amb l’idioma Tupi-Guarani Ita significa pedra i Aí'be significa afilat).
Creuem el riu unes 30 vegades! Amb sabates i amb l’aigua fins quasi la cintura.
La vall es va tancant fins que comença el Canyó amb les seves parets altes de pedra i granit amb cascades i filtracions d’aigua per tot arreu.






Arribem fins on deixa el parc, a partir d’aquest punt hi ha perill de despreniments, i l’accés no es fàcil. Tornant hem faig uns banys al riu i unes dutxes en una cascada.

Hem fet uns 13km en 8 hores! El tenir que creuar rius i caminar sobre mullat es nota...
El guia ens deix al Hostel, ha sigut una bona experiència. Molt bon dia.

Tornem al hostel amb les sabates mullades. Llavors es hora de veure com ho fem per anar cap a la part del parc que hi ha sobre del canyó, a 22km i 1000m d’altitud per camí amb trams asfaltats. El home del Hostel ens diu que anar i tornar costa 100 Reales, es el que cobren els taxis i que espera a que visitis els canyons (tu no ets cap taxi i només faltaria que no esperessis, penso jo!) i el que volem fer nosaltres que és solament anar per després seguir la ruta per dalt, ens diu que 80 Reales (Ni de conya!). Intento fer-li veure que no té lògica que si no es té que esperar per tornar-nos ens cobri molt és del doble, però hem tracta de boig al pensar que ell ens podria portar per menys de 80 Reales i que no entraria fins dins, ens deixaria a la carretera (recordo que no és cap taxista, és el home del hostel que es treu el sobresou fent veure que ho és...). Total, no hi ha tracte.

Nosaltres sopem i anem a dormir que ho necessitem, i al no necessitar anar cap als canyons aviat, sense despertador!

Pel matí esmorzem i sortim a veure opcions alternatives al punt de informació (que està amagat!) i la nostra sorpresa és que la tarifa del taxi anada i tornada és la mateixa que la del hostel, però la d’anada, llògicament, es la meitat. O sigui que ens truca un taxi que per 50 Reales ens portarà a l’entrada i anem a buscar les coses al hostel.

Quant estem carregant les coses al taxi, el home del hostel surt a parlar amb el taxista per preguntar-li que ens havia demanat... Quin morro!
El taxista, ben hàbil li diu que llògicament si solament és anada i no et tens que esperar cobres un trajecte.
El del hostel ens desitja bon viatge... Quina barra!

Dons pugem amb taxi, amb taxista simpàtic, que ens para a tot arreu que volem fer fotos i que ens explica que la riquesa de la zona és simplement perquè es produeix molt d’arròs, verdures i fruita.
Al Parc fem les dues caminades que es poden fer, la Trilha do Vértice per veure la majestuosa Cascata das Andorinhas i la trilha do Cotovelo per veure amb més perspectiva el canyó. Dinem al final de la Trilha do Cotovelo amb vistes espectaculars!

Al acabar el recorregut (cap a les 4) tenim que trobar transport cap a Cambará do Sul o bé Canela. Hi ha un Autobús cap a Cambará a les 19h, però no volem esperar tant.
Anem preguntant a la gent que va marxant del parc. Els tercers que preguntem, una parella de Tres Coroas, diuen que ens poden portar fins a Cambará do Sul... ole!
De Camí cap a Cambará ens diuen que si volem poden canviar el seu trajecte per portar-nos fins a Canela, que així canvien de paisatge una mica.
Dons cap a Canela!

Algunes Fotos
2011-04-Aparados da Serra (BR) https://photos.app.goo.gl/h84ByAYD1zX72y2W8

2 comentaris:

  1. Hola, hola,

    Vaja, sembla que al final vau trobar gent molt més agradable que al principi de l'estància en aquest parc natural. Això d'anar tota l'estona caminant mollat deu ser molt incòmode, no? Però la veritat és que sembla que va valer la pena.

    Apa, a passar-ho bé i a disfrutar la Setmana Santa brasilera.

    Petonets!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. noi, t’ha sortit la vena catalana, regatejaaaant,jeje. molt bona, si més no, intentant que no us prenguessin el pèl, oidà a tot arreu hi han els "vivales de turno" que s'aprofiten dels despistats.
    per les imatges, el lloc sembla molt impressionant, i suposo que encara més al natural, davant d'aquestes cingleres monumentals deus semblar de la mida d'una formigueta.
    endavant, els canela estem impacients perquè ens expliquis que tal ho has vist, i si fa honor al nostre fantàstic cognom.
    una abraçada, la mama

    ResponElimina