English version
---
Aquí us deixo un petit resum del viatje a Costa Rica que he fet l'Octubre 2014 durant 3 setmanes de vacances...
Estava indecís entre Nepal o Costa Rica, dos països molt diferents…, m’agraden els extrems! i finalment m’he decidit per Costa Rica, un país que feia temps que tenia ganes de visitar i que he rebut moltes bones referències.
Viatjar al Octubre-Novembre a Costa Rica es arriscat, tant pots tenir bon temps com pluges a totes hores. Teòricament encara és època de pluges, però depèn l’any és prou bo per descobrir el país. Lo millor es que encara és temporada baixa (preus d’allotjaments més barats i sense necessitats de reservar).
Al fer el viatge sol, ni m’he plantejat llogar un cotxe. El sistema de transport public funciona be i és barat.
No portava una ruta definida, solament portava una llista amb llocs que volia anar i coses que volia fer:
- Passat un dies dins del P.N. Corcovado a la Península de Osa.
- Fer El cim del Cerro Chirripó al P.N. Chirripó.
- Visitar el P.N. Tortugero
- Veure animals fins cansar-me
Al final he acabat fent la ruta següent:
Dies 1 i 2. San José i Volcán Póas
Dies 3 i 4. Tortugero
Dia 5. Reserva Biológica La Selva (Puerto Viejo de Sarapiqui)
Dies 6 i 7. La Fortuna i el Volcán Arenal)
Dies 8 i 9. Santa Elena (Monteverde)
Dies 10, 11, 12, 13, 14 i 15. Puerto Jiménez i Parque Nacional Corcovado
Dies 16, 17, 18 i 19. San Gerardo de Rivas i Parque Nacional Chirripó
Dies 20 i 21. Orosí
Dies 22 i 23. Volcán Irazú i Alajuela.
Algunes Fotos
Volo des de Barcelona (BCN) a San José (SJO) fent escala a Miami (MIA) amb American Airlines.
San José i Volcán Póas
Després de fer nit a San José (per una altre vegada aniria a Alajuela), pel matí vaig caminant fins al parque de la Merced per agafar un bus cap a Alajuela per des d'allí agafar el el bus de les 9 cap al Volcán Póas. La carretera va pujant fins a 2708m per una vall plena de plantacions de maduixes i cafè…
El Parc Nacional del Volcán Póas és bàsicament un camí molt ben condicionat fins al cràter principal, i un sender que a traves d’un bosc nuvulos fins al llac al cràter Botos.
Al tornar a San José passejo una mica pel centre… crec que no val la pena passar-hi gaire temps.
Al matí següent vaig a la Gran Terminal del Caribe per agafar un autobús fins a Cariari.
Tortugero
Per anar a Tortugero, o agafes una avioneta que en un no res t’hi porta, o has d’anar amb autobus fins a a Cariari, canviar de bus per anar fins a Pavone, i allà agafar una barca que amb una hora i mitja et porta fins al poble de Tortugero a través del riu Tortugero.
He tingut la sensació de tornar a ser al Amazones. Ja des de la barca, es pot veure algu de fauna…
Al autobus he conegut al Dimitri i la Lora que porten 2 mesos viatjant i encara els hi queden 6 mesos per voltar sudamerica.
Menjem en una Soda un casado de pollastre.
El Poble és petit, a un cantó hi ha el canal del Riu i al altre una platja inacabalble.
La primera nit la faig amb un allotjament sencill (7$ l'habitació) Cabinas Meryscar. Pel matí he quedat amb un guia per anar a fer una ruta amb canoa pel Parc Nacional Tortugero (PNT).
Durant el passeig veiem caimans, Garces, iguanas i varies especies de micos, a mès de la infinitat d'aus de tots colors i tamanys.
Hem canvio al allotjament Princesa del Mar, que per 10$ estic mès al costat del mar i amb un lloc mès acollidor.
Per la tarda vaig a pasejar pel PNT fins que es fa fosc.
Sopo amb la Lora i el Dimitri al Restaurant Miss Miriam de menjar Caribeny.
El Parc Nacional Tortugero
Allotjament Princesa del Mar
Restaurant Miss Miriam (Menjar Caribeny)
Reserva Biológica La Selva (Puerto Viejo de Sarapiqui)
Baixo del autobús 2km abans d’arribar a Puerto Viejo de Sarapiqui, i camino uns 800 metres fins l’entrada a la Reserva Biologica La Selva. M’han recomenat lloc per poder observar d’una altre manera els ocells i plantes de costa rica. Es tracta d’una reserva privada, amb instal·lacions per acollir fins a 100 investigadors.
Jo m’hi estic una nit. La tarda que arribo, me la dedico a passejar-me per molts dels senders que hi ha a la reserva. Sopo amb els director del centre i els 5 investigadors que hi han aquests dies a les instalacions de la reserva.
Pel Matí, desprès d'esmorzar, faig l’avistament d’ocells amb un guia de la reserva. Veiem Iguanas, Canchos de Monte (White-Lipped Peccary), les Ranes Blue jeans i la verda i negra, i moltes aus... Pava Crestada, Motmots, Tucans, Guacamayos, ratpenats....
Desprès d'aquesta visita de 3 hores, agafo els trastos i deixo la reserva... A la carretera paro un taxi que anava en direcció Puerto Viejo de Sarapiqui, i pacto el mateix preu que costaria el bus que estic esperant....
La Fortuna (Volcán Arenal)
Des de Puerto Viejo de sarapiqui agafo un bus fins a San Carlos de Quesada i des d'allí un altre fins la Fortuna.
Un poble prou xulo amb bones vistes al volcà si està enobulat (com m’he trobat jo). Vaig fer juntament amb el Kiko i la Laura la caminada fins al Cerro Chato però tot i que va fer un bon xàfec no és va destapar i no vam poder veure el Volcá Arenal desde el Cerro Chato.
Vam veure la Cascada La Fortuna d'estranquis des d'un mirador i amb els 10 dòlars de l’entrada que ens vam estalviar vam agafar un taxi per anar al Chollito, una part d’un riu amb aigua termal que no està envaït per ressorts i és gratis.
Com que no es destapava el volcà, decideixo marxar cap a Santa Elena l’endemà.
Santa Elena (Monteverde)
De la Fortuna a Santa Elena agafo un autobús que tarda unes quantes hores. Rodeja el llac del Arenal
Al Matí seguent, visito els Puentes Colgantes de Selvatura, i la Reserva Natural de Santa Elena.
Al vespre vaig al Kinkajou night walk, es una caminada nocturna per observar el bosc i les seves criatures durant la nit. Es el lloc perfecte per observar diferents especies d'animals: peresós, armadillos, porc espins, marmosa, coatí, olingos i Kinkajús
Puerto Jiménez i Parque Nacional Corcovado
A Puerto Jiménez arribo a les 20:30 del vespre…. M’allotjo a Cabinas The Corner, molt a prop de la parada del bus. Mel van recomenar el Kiko y la Laura, i s’agraeix…. un lloc tranquil i aprop de tot.
Des d’ahir m’estic comunicant via Whatsapp amb el Juan Carlos, un guia que m’han recomenat desde Tarrragona, per veure si té algun grup per entrar al Parc Nacional de Corcovado (PNC).
Pel matí quedo amb ell i m’explica les rutes que es poden fer en aquesta època de l’any, les tarifes a partir de 2 persones, la seva vida, i una mica el que es pot fer pels voltants de Puerto Jiménez. El primer que fa es aconsellar-me que vagui a fer la reserva per l’accès al parc i les nits a l’Estación de la Sirena.
Vaig fins a l’oficina del PNC i faig la reserva de 3 dies i 2 nits a la Sirena. S’ha de fer la transferencia abans de les 4 de la tarda al Banco Nacional. Ara tinc que trobar almenys 1 persona més o un altre grup. Des de fa uns mesos és obligatori accedir al parc amb guia acreditat.
Passejo pel poble i vaig a dinar un cebiche a una petita Soda - Cebicheria Marbella (100% recomenable)
Per la tarda, a través del Juan Carlos conec una parella de françesos (la Charlotte i el Clement) que entren al parc amb un altre guia. Ens caiem bé i hem diuen que si vull pacti amb el seu guia per ajuntar-mi.
Aíxí ho faig… i així és com conec el que serà el nostre guia al PNC, Roger Muñoz. Faig l’ingrès al banc de l’acces i allotjament al parc, i compro el menjar que necesitare per passar aquests tres dies.
La ruta
Durant la nostra ruta he vist micos carablanca, congo y araña, tamandúas o osos formigers, coatís, un tapir, ratpenats, tucans, ranes....
Guies:
Juan Carlos Araya Mesén www.corcovadodreams.com (+506)89637092
Roger Muñoz motmotcorcovado@gmail.com (+50685156852)
Al tornar a Puerto Jiménez, faig un dia de "descans". A les 8 del matí anem a l'oficina del Parc Corcovado per veure si ens poden ajudar a reservar el permís per anar al Parque Nacional Chirripó.
La Jessica s'enrotlla un munt i a banda de trucar de manera oficial per veure si podíem reservar directament (sense sort), ens deix fer servir el telèfon per fer les reserves.... 45 minuts intentant connectar amb l'oficina que s'encarrega de donar els permisos... ja quant casi havíem desistit, buala.... connectem i fem les reserves...!
Desprès de fer l'ingrés al banc, faig Caiac pels Manglars de la Punta de la Península d'Osa i sopo un Casado merescut!
San Gerardo de Rivas i Parque Nacional Chirripó
A San Gerardo de Rivas faig nit al hostal Casa Mariposa, un lloc molt especial i acollidor.
Esta situal just al costat de l'inici del camí que puja al cerro Chirripó, i molt a prop de la reserva Cloud Bridge.
El Cerro Chirripó és el nom del punt més alt de Costa Rica, i forma part del Parc Nacional Chirripó.
Aquesta cim està a 3.820 metres sobre el nivell del mar i és la muntanya més coneguda de la serralada de Talamanca, i una de les més altes d'Amèrica Central.
La Ruta
Per fer el cim, s’ha de fer una caminada de 20 Km, que normalment es fan en dues etapes. En una primera etapa es puja fins als 3400 metres (6h), on es troba el Refugi El Páramo.
La segona etapa es realitza de matinada. Una caminada de 5 quilòmetres de moderada intensitat et porta fins al cim.
Al acabar la ruta, toca descansar... i Casa Mariposa es un bon lloc per fer-ho.
L'endemà al matí visito el Cloud Bridge Reserve i passejo fins al poble.
Orosí
Arribo a Orosí baixant des de Paraíso per una vall profunda, de clima humit i envoltat de turons i exuberant vegetació i molta zona cafetera.
Hem quedo un parell de dies al hostal Montaña Linda http://www.montanalinda.com , un bon lloc per descansar de 3 setmanes amunt i avall.
Al hostal m’hi trobo una parella holandesa, dues noies alemanyes, un suís. A més coneci la Claudia, que és Italiana i que ha viscut a holanda uns anys i porta un més a Orosí estudiant castellà.
Vaig als banys termals públics, visito l’esglèsia del poble que és la més antiga de Costa Rica, Visito una Finca Cafetera Ecològica, m’apropo a Cartago a veure la Basílica i el Mercat, i si, tambè descanso…
Volcán Irazú i Alajuela.
L’últim dia visito el Volcán Irazú. Des de Orosí agafo un bus fins a Cartago i després d’un cafetó agafo el autobús de les 9 cap al Volcá.
El día está molt nuvolat, no sé si veuré gaire cosa, però s’ha de probar, no?
Al arribar, no es veu res a més de 20 metres… boira intensa.
Camino pels senders que teòricament et deixen veure el Cràter principal…. res de res….
Però tot d’una, la boira s’aixeca i vual·la… es deix veure el cràter principal.
Finalment puc contemplar els diferents cràters i paisatges.
A les 12:30 agafo l’autobús que va cap a San José. I com que no se m’hi ha perdut res a San José, vaig a Alajuela a passar l’ultima tarda a Costa Rica.
M’allotjo al hostal/hotel Cortez Azul i vaig a passejar i comprar algun record (que tot i que és un país molt turístic, costa trobar detalls bonics...).
Pel matí, esmorzo al Hostal i vaig a fer una volta pel Mercat d’Alajuela abans d’anar cap al aeroport a pagar els 29 US$ per sortir del país i tornar cap a tarragona passant per Miami i Barcelona…
---
Els ticos: habitants de Costa Rica, en general molt simpàtics i amants de l’expressió “Pura vida, mae” (mae per amic)
Gastronomia de Costa Rica: dominen en el seu menjar diari l’arròs amb mongetes en la versió gallo pinto (àpat d’esmorzar, dinar i sopar) o els casados (uns plats combinats amb carn o peix).
També toquen bastant els ceviches (algun molt bo, com el de la soda Marbella a Puerto Jimenez). Al Caribe la cuina difereix una mica, i incorporen bastant el coco (pel mateix arròs amb mongetes, que és més gustós) i la salsa caribenya que té un bon punt picant. Hi ha llocs que es menjen les fruites dolçes amb sal.
Gastos en general: Vol anada/tornada 700€,
Algunes Fotos:
2014-11-Costa Rica (CR) https://photos.app.goo.gl/sp13kKPfCJ4oyJ2S6
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada