15 de setembre de 2011

Medellín i el Eje Cafetero

---
English version
---


A l’estació de busos m'acomiado del Greg i la Marie. Medellín la visito de passada... L’he trobat una ciutat molt ordenada i amb un sistema de transport públic molt bo. Desprès de donar un tomb pel centre, i fer una volta amb el Metro Cable pels barris mes alts, vaig a veure una pel•lícula L’arnacoeur (Rompecorazones, Pascal Chaumeil 2010) al centre Colombo Americano. Una comèdia que hem fa riure i també pensar una mica...


Després de acabar de visitar la zona propera al hostel on m’he allotjat, el Poblado, me’n vaig cap a Manizales, una de les capitals del Eje Cafetero.


Casualitats de la vida coincideixo amb el Festival Internacional de Teatro de Manizales i com que el dia està nuvolat i amb ganes de no aclarir-se, vaig a veure algunes obres aprofitant per conèixer la ciutat. Hi ha molta molta gent per tot arreu... increïble!


La següent parada es més rural... De camí a Salento per fer Couchsurfing, faig una parada a Chinchina per fer una visita al poble cafeter de Palestina.

I després d’arribar a Pereira, autobús cap a Salento a on per casualitats de la vida conec la Agata (Alemanya) que va cap a Salento i que també volia fer couchsurfing, però no havia pogut contactar-hi.


Finalment acaba venint a fer Couchsurfing a La Rosa de los Vientos (Reserva Natural de la Sociedad Civil) de la Margarita a uns tres kilòmetres del poble. Una Reserva que ella porta 18 anys recuperant-la i on ha construït casa seva i unes habitacions per llogar... en aquest cas pels Couchsurfers...


M’agrada la manera que és la Margarita... sempre a la seva i amb un munt de coses interessants per explicar... Aquesta dona ha estat a tot arreu a totes les èpoques!


Amb la Greta anem a fer una volta per Salento. L’objectiu es trobar un bon cafè, i quin cafè que aconseguim!!


Tornant a “casa” trobem al Roland i la Steffi (Alemanya) que també han vingut a fer Couchsurfing... tota una colla!

Amb la Margarita xerrem fins que ja tenim ganes de dormir.


Pel matí ens aixequem ben d’hora per anar a fer una caminada pel Valle de Cocora... Des de Salento pugem en un Jeep fins a l’entrada de la vall, i ens trobem amb una vall espectacular, màgica i hipnotitzant...



Al tornar a Salento, repetim el magnífic cafè i comprem menjar per fer el sopar. La Margarita ha marxat a la ciutat i no ha tornat... ohhh


Ja toca un dia de relax… I el faig en part. Fins a l’hora de dinar llegeixo, hem banyo al riu, contemplo les plantes, m’adormo a la hamaca…

I quant ja hi ha gana, amb la tropa de CS anem a fer un menú corriente en un restaurant de la carretera que ens deix ben plens. Tan plens que hem de comprar aguardiente per que baixi la cosa...

Fem una visita al Mirador que hi ha a Salento i fem el cafè de rigor...

La Margarita ja no s’ha mogut de la ciutat... ja no la veurem més ja que pel matí ja vaig fent camí cap a Bogotà de nou.

Algunes Fotos ( veure a pantalla completa)