12 d’agost de 2011

Iquitos amb La Restinga

---
English version
---

Iquitos, la ciutat mes allunyada per carretera del món, està al bell mig de l’Amazònia Peruana. Sempre ha estat al meu cap en la ruta sud americana del meu viatge. Part de culpa en te l’Isabel Sánchez (Chata a Iquitos pels amics i que forma part de Associació Sura), ja que sempre m’ha parlat d’Iquitos i de l’Associació La Restinga que fa un treball educatiu a tots els nivells en les zones més necessitades d’Iquitos (Barrio Libre de belen) i que en algunes comunitats “ribereñas” fa programes per reforçar la seva identitat i prevenir una possible però casi segura exclusió social.

O sigui que seguint les indicacions de l’Isabel me’n vaig directament a La Restinga. Tinc dos noms, Puchin (el director) i la Itala (la Coordinadora del projecte Crea Belen). Els dos estan de vacances i entre la Carmen (Professional del projecte Crea) i la Yolita (l’administradora), hem donen una molt bona benvinguda. En principi vull fer de voluntari per 15 dies en el que necessitin (una mica de feina no m’anirà malament, no?)


Pel tema allotjament acabo llogant una habitació a casa el Carlos (Andalús) i la Itala (Coordinadora de la Restinga). Viuen en un casa gran juntament amb el Françua (França).

En aquets moments a la Restinga de voluntaris també hi ha entre molts altres l’Ainhoa (La Secuita), la Cristina (Sitges) i al cap d’una setmana arriba la Magda (Lleida).

Durant les setmanes que estic a Iquitos (al final m’he quedat un mes), els dies laborables estic a temps complet ajudant amb les diferents activitats del Crea Belen. Activitats amb nens, promotors i reforçament.




Els caps de setmana vaig fent i visitant cosetes...
El primer cap de setmana anem amb la Itala, el Carlos i la Carmen a la Chacra (“el tros” de selva) de la Carme amb una moto llogada. Ens acabem banyant en una quebrada d’aigua negra i menjant uns Juanes sota l’atenta mirada d’uns nens veïns de la quebrada... espectacular!

El següent cap de setmana és un cap de setmana llarg (28 de juliol, festes pàtries), i ho aprofitem anant juntament amb la Ainhoa, la Cristina i el Jonathan (voluntari francès) a la Reserva Nacional Pacaya Samiria pel nostre compte però amb el Carlos... Fem un llarg viatge d’anada fins a la Comunidad Manco Cápac (la lancha s’ha entrebancat a mitjanit i fins que no ha sortit el sol no l’han desencallat). El Carlos porta material informatiu i didàctic de la AECID (Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo) per distribuir i explicar que s’entrega als Puestos de vigilància d’aquesta part del parc. Desprès de coordinar qui ens acompanyarà i fins on podem entrar, fem nit a la comunidad al menjador d’un dels vigilants que fan el seguiment i monitoratge de la tortuga Taricaya. Pel matí següent entrem fins al Puesto de Vigilància Achong a peu (el riu està baix...) des de on ens endinsem amb els treballadors que fan el monitoratge de la tortuga Taricaya amb canoa. Vegetació espectacular, ocells de tots tipus, grandàries i colors. Fem nit al Puesto. Pel matí tornem a sortir amb canoa i tornem a la comunitat. Tornant a Iquitos o fem per la via ràpida, fins a Requena amb Lancha normal i des de allí deslizador fins a Nauta i des de allí amb taxi.

El següent faig activitats amb la Restinga... el dissabte pel matí ajudo a muntar la sala per fer el Test de Papanicolau a les dones de Belen que La Restinga fa el seguiment, i per la tarda vaig a la Reserva Nacional Allpahuayo Mishana amb el grup de nens que han ajudat amb la Balsa flotante.

I l’últim cap de setmana, dissabte pel matí ajudo a pintar la Balsa Flotante i la resta continu assistint a algunes activitats del Festival de Belen que havia començat el dijous.


Tinc ganes de quedar-me, tinc ganes de tornar a Tarragona i tinc ganes de continuar viatjant una mica més...
Diuen que tothom torna a Iquitos, jo no ho descarto. Ara per ara he comprat un bitllet d’avió (el primer a sud América) des de Leticia a Bogotà. Així que me’n vaig cap a Leticia amb deslizador...

Algunes Fotos ( veure a pantalla completa)