12 de juny de 2011

La Paz i Coroico

---
English version
---

La Paz
Primer dia de descansar. Passegem una mica i ja. Fa un fred que pela....
Jo hem descarrego el segon i tercer llibre de la Trilogia de Stieg Larsson amb anglés en format epub, que juntament amb el programa Calibre tens un Ebook al teu ordenador.
Al matí següent, desprès d’esmorzar anem a caminar per La Paz. Anem fins a la Plaza Murillo i desprès ens separem per anar al mirador Killi Killi. Jo hi vaig a peu i les Ana’s busquen un autobús.
Les vistes des del mirador són espectaculars. No hi ha rastre de les Ana’s... teòricament tindrien que arribar abans amb bus que a peu...




Espero uns vint minuts i continuo visitant la ciutat.
El Carrer Jaen m’encanta! Carrer estret amb cases i museus que desprèn una tranquil•litat excel•lent.
Torno al hostel a descansar una mica. Allí ens retrobem amb les Ana’s i anem a contractar el tour per baixar amb bici per l’Antigua carretera de la Muerte (3600m de descens!)
A l’hora de contractar-lo l’Anna decideix que prefereix anar fent camí cap a Perú perquè l’hi queda poc temps. Ohhhhhhh!
O sigui que toca acomiadar-nos de nou (o uns fins aviat), hi ho fem amb un restaurant de menjar asiàtic.
De bon matí l’Ana i jo anem cap al hotel on hem d’esmorzar i començar el tour de bicicleta.
Amb furgoneta anem fins a La Cumbre a 4600m, i des d’allí descens amb bicicleta. La primera hora és per carretera asfaltada... Desprès 20minuts de furgoneta fins al inici de l’Antigua Carretera de la Muerte. Camí estret per on fins fa 10 anys hi passava tot el transit que anava cap al nord de Bolívia.
M’ho passo teta!
El descens s’acaba a Yolosa on tenim preparat un dinar i una piscina que ens espera.

Una vegada dinats i descansats, els del tour ens deix a mi i l’Ana en un punt per poder agafar mobilitat fins a Coroico. Hem portat les maletes a la furgoneta per no haver de tornar a La Paz.
Coroico m’encanta. Una ciutat petita al capdamunt d’una muntanya amb vistes espectaculars a les valls verdes que la rodegen. A prop de Coroico hi ha comunitats Afro-Bolivianes, i de tant en quant et trobes amb una mamita negre africana amb la roba típica Boliviana....

A Coroico visitem Las tres Cascadas, una caminada molt simple ideal per el dia de desprès del descens (els braços encara vibren)
Al vespre hi ha la Fiesta del Calvario, una processió fins a l’ermita del Calvario que desprès es transforma en una festa amb beguda i menjar davant l’ermita....

L’endemà volem anar a Tupiña i no fem gaire tard.
El camí fins a Tupiña inicialment es descens fins al riu, i una vegada hem creuat el riu pujada pujada....
Tupiña és una comunitat Afro-Boliviana… just arribar coneixem una nena que ens acaba acompanyant per tot el poble. La majoria de gent està al camp recol•lectant Coca, però entre els nens I alguna gent gran que ens trobem per la comunitat, ens fem una idea de com viuen….

Sopem i a dormir que estem cansats.
A les 7 del matí m’acomiado de l’Ana i faig via cap a La Paz per anar cap a Copacabana.
A La Paz m’escapo a veure l’inici de la Festa de El Gran Poder, la festa més gran de La Paz. Molta musica, balls i colors... Alcohol també una mica.
I en acabar cap a Copacabana

Algunes Fotos ( veure a pantalla completa)