18 de juny de 2011

Copacabana i La Isla del Sol

---
English version
---

Copacabana...
Peix!!! Truita per sopar a primera línea de mar i la posta de sol de fons amb el llac Titicaca fent-me companyia. He trobat un allotjament molt econòmic i decent.
Pel matí marxo amb barca cap a la Isla del Sol. He deixat quasi tres quarts de la maleta al hostal de Copa. Vaig lleuger.
La barca hem deix a la part nord.
Desprès d’escollir allotjament, visito les restes incaiques.

Camino, descanso, observo, i quan es fa l’hora de menjar... peix una altre vegada

Sopant conec un brasiler i una família de La Paz. Una de les dones de la família ens diu que l’endemà al matí a les 4 am hi ha una cerimònia degut al solstici d’hivern. En principi falta un altre dia, però...

Jo a les 4 no m’aixeco... continuo dormint fins que ja no puc més...

Desprès d’esmorzar, vaig caminant de la part nord a la part sud de l’illa. El camí té vistes estupendes.
Allí trobo un allotjament molt correcte. Descanso i vaig a visitar el Templo del Sol, i quant és l’hora a observar la posta de sol.

El matí següent si que m’aixeco les 4 AM... pujo caminant fins al faro, on hi ha la cerimònia de benvinguda del retorn del sol (Willkakuti en Aymara). Si, el 21 de juny, coincidint amb el solstici d’hivern i el nou cicle agrícola, es celebra l’any nou del calendari Aymara (5.919 anys).
Molt de fred, que us he de dir... La celebració comença amb un foc i un parlament del chaman mes gran del poble i la gent va fent ofrenes a la Pacha Mama. Estan escalfant les maquines per rebre el sol.
Una mica més tard apareix un grup de gent ballant al ritme d’una orquestra acompanyant a una llama tota adornada.
L’hora de la sortida del sol s’apropa i la gent es prepara per agafar l’energia del sol amb les palmes de les mans obertes i dirigides cap al sol que poc a poc va escalfant una mica l’ambient.

A partir d’aquí la gent comença a ballar junt amb el grup que ja ho feia...


Abans de que facin el sacrifici de la llama, baixo al poble a esmorzar... no tinc ganes de veure-ho.

Al migdia torno a Copacabana on m’hi estic un parell de dies descansant i fent llit. Porto un refredat contundent...
Una altre de les raons per quedar-me uns dies aquí són els transports cap a Perú. A la zona peruana del llac hi ha les carreteres tallades des de fa un mes. Les van obrir uns dies durant les eleccions peruanes, però tornen a estar tancades. Protesten perquè el govern ha tancat acords amb industries mineres americanes perquè s’instal•lin a la zona amb el compromís de que la gent de la zona rural els i vendrien les terres (sense consultar a la gent rural, clar).
Compro el bitllet de bus fins a Puno que surt de bon matí, i que va a donar el tomb al llac Titicaca pel nord. Una ruta més llarga del normal i molt més cara.
Bolívia m’ha encantat. Sé hi que tornaré algun dia...
Ja m’he acabat el segon volum de Millenium....

Algunes Fotos ( veure a pantalla completa)