28 d’abril de 2011

Un any voltant pel món

---
English version
---

Si, ja fa un any que vaig començar aquesta aventura viatgera sorgida d’un neguit personal des de que tenia 20 anys.


Ja he passat per molts llocs que volia passar com ara Vietnam, Laos, Japó, Australia i la Patagònia. També he anat a altres llocs que m’han sorprès gratament com ara Perhentian island a Malàisia, el sud de la China, Chiloé, Iguaçu i el sud de Brasil.
He meditant una mica sobre si agafar l’avió de tornada que tinc del bitllet Roundtheworld que caduca ja o no, però no m’ha costat gaire decidir allargar-ho una mica més.

O sigui, que encara estaré al meu ritme per terres llunyanes enviat noves entrades del que vaig fent un temps més.

I es que el ritme de vida d’un viatger, a banda de ser molt personal, varia cada dia que et lleves. Ja sigui per la baba que et cau sobre el coixí o bé pel despertador que t’indica que si vols deixar l’allotjament tens que fer el check-out o bé tens que córrer a agafar un autobús.
Al estar movent-me amunt cap avall, fa que tingui que agafar molts transports, dormir a molts llocs diferents, intentar regatejar sempre al màxim pensant que si puc estalviar-me alguns quartos, per poder fer alguna altre cosa (és nota que no sóc polític, he??). I és que hi ha coses que un vol fer i per molt cares que siguin, quant estàs allà has de passar pel tub, pagar i disfrutar.
Fer un viatge de llarga durada és com una tenir una feina sense horaris ni dies de festa. La bona cosa és que has escollit tu mateix fel.

Aquets dies a Santiago de Xile, he estat a casa el Luis (germà del Germán) i la seva família. Han sigut tres dies de recollida personal, elecció del que hem quedo i el que envio cap a Tarragona (al final he enviat 10kg!), de relaxar-me una mica i de veure el MOUdrid 0 – Barça 2.
A la meva càmera es veu que li va afectar això de creuar els Andes i durant dos dies no ha funcionat gens. Sort que va ressuscitar milagrosament abans de comprar-ne una de nova.

Ara mateix tinc al cap al Valle del Elqui, el desert d’Atacama i Bolívia. El meu futur pròxim. I com que vull que continuïn fent-se realitat els meus desitjos, me’n vaig cap allí.

5 comentaris:

  1. Hola, hola,

    Com ja est vaig comentar a l'altre post jo estic encantada de que continuis el viatge encara que la teva mare no pensi el mateix.

    Menys mal que la càmera t'ha ressucitat. Sobretot no em deixis sense fotos, si us plau.

    Molts petonets des de Tarragona i molta sort amb la teva elecció!!!!!!

    ResponSuprimeix
  2. Anònim4/5/11

    Jo (la mama) no he dit RES, mudita total, i me'n guardo prou de dir res davant els desitjos d'una altre.
    Sergi, crec que si això és el que pots i vols fer... endavant, el món ha anat rodant, roda, i rodarà, estiguis on estiguis i aquest és el teu lloc, ja que en les teves instruccions no n’hi havia cap d’escrit, per això et varem registrar a Tarragona, jeje .
    Per cert la màquina encara que no t’ha abandonat, pot ser que ja estigui cansada? O és que tu ja has vist tantes coses (hi nosaltres també, gràcies) que ja et fa mandra fer fotos de TOT ? apa treu-te la són de les orelles que si vas al desert més àrid del món, hauràs d’estar molt agut.
    Esperarem els teus nous posts nascuts d’aquesta elecció de seguir caminant, una abraçada, la mama.

    ResponSuprimeix
  3. Anònim4/5/11

    Hola xato, me n'alegro que vulguis allargar una mica més aquesta gran aventura en què estàs endinsat però... he de reconèixer que també tinc ganes de veure't!! però què hi farem ens haurem de conformar llegint i gaudint dels post!! Records, ànims, abraçades i petonets...

    La cosina ( Isabel)

    ResponSuprimeix
  4. Anònim11/5/11

    molt rebé Sergi!!
    bona decisió
    segueix voltant i explicat....ens estas fent viatjar a tots plegats sense moure'ns de la cadira.
    Petons
    Anna A H

    ResponSuprimeix
  5. Endavant germanet! Queda molt per viure i veure! I quina millor manera que viatjant?! Segueix el teu camí cap als somnis de la vida i sobretot segueix deleitarnos amb aquestes exposicions fascinants que ens fan viajar amb tu cada dia.
    Petonets!

    ResponSuprimeix