17 de gener de 2011

Entre Auckland i Santiago, el dia més llarg de la meva vida

---
English version
---

Ha sigut un diumenge molt llarg. Quant dic molt llarg, em refereixo a que ha sigut excepcionalment molt llarg, un total de 36 hores sent diumenge 16 de gener de 2011.
I que he fet en tantes hores?

Dons començant amb una mica de vida nocturna a Auckland amb la Sarah, dormint unes hores (no moltes ja que hem tenia que fer la motxilla) i anant cap a l’aeroport per agafar l’avio.

A la cua per facturar l’equipatge conec la Asunción, una Xilena que ve d’un casament a Nova Zelanda i que, com molts dels Xilens que m’he trobat fins ara, els agrada conèixer gent i compartir histories.
Ens toca seure de costat a l’avio… 9 hores veient pel•lícules, xerrant i intentant fer una dormideta (que en el meu cas ha sigut inexistents)…

Arribo a Santiago, canvi de Continent, canvi de llengua, canvis…

El més sorprenent és el canvi d’hora... he agafat l’avió a les 16:30 del 16 de gener a Auckland, i he arribat a les 12:30 del 16 de gener... he avançat el temps tot i que he volat 9 hores!
La Asunción s’ofereix per acompanyar-me amb cotxe fins on viu la Susana (Couchsurfing/Xile). El seu marit i dos fills l’esperen a l’aeroport i m’acaben acompanyant… bon començament, no?

La Susana m’ofereix quedar-me en una habitació amb bany propi al seu apartament. Ella també és enginyera, també va deixar totes les obligacions i va posar-se a viatjar per un temps i ara està amb la fase de tornada. Ja ha trobat una bona feina, però encara te unes setmanes de vacances…

Arribo, em faig una dutxa i piquem alguna cosa per matar la gana.

I anem al Parc Padre Hurtado on fan una festa de la cervesa artesana, el Bierfest Santiago que per uns 5 euros d’entrada pots degustar totes les cerveses de la mostra… Sol, música i cervesa de la bona.

No s’acaba el dia aquí, primer anem cap al barri de Bellavista i agafem el cremallera que puja al Cerro San Cristóbal. Mote con huesillo per hidratar-nos i vistes magnifiques de Santiago mentres el sol va baixant.


La Susana queda amb el seu amic Jorge (També del Couchsurfing, Xile) amb un restaurant japonès a la Xilena. Per veure provo el clàssic Pisco Sour.

El Jorge és periodista en una televisió d’àmbit nacional i no para d’explicar histories i bromes. Es impossible avorrir-te amb la Susana i el Jorge junts!

Fem retirada cap a l’apartament de la Susana…

A les 00:00 del 17 de gener hem rento les dents i m’estiro al llit on en qüestió de segons quedo adormit.

Llarg llarg….