17 de gener de 2011

Entre Auckland i Santiago, el dia més llarg de la meva vida

---
English version
---

Ha sigut un diumenge molt llarg. Quant dic molt llarg, em refereixo a que ha sigut excepcionalment molt llarg, un total de 36 hores sent diumenge 16 de gener de 2011.
I que he fet en tantes hores?

Dons començant amb una mica de vida nocturna a Auckland amb la Sarah, dormint unes hores (no moltes ja que hem tenia que fer la motxilla) i anant cap a l’aeroport per agafar l’avio.

A la cua per facturar l’equipatge conec la Asunción, una Xilena que ve d’un casament a Nova Zelanda i que, com molts dels Xilens que m’he trobat fins ara, els agrada conèixer gent i compartir histories.
Ens toca seure de costat a l’avio… 9 hores veient pel•lícules, xerrant i intentant fer una dormideta (que en el meu cas ha sigut inexistents)…

Arribo a Santiago, canvi de Continent, canvi de llengua, canvis…

El més sorprenent és el canvi d’hora... he agafat l’avió a les 16:30 del 16 de gener a Auckland, i he arribat a les 12:30 del 16 de gener... he avançat el temps tot i que he volat 9 hores!
La Asunción s’ofereix per acompanyar-me amb cotxe fins on viu la Susana (Couchsurfing/Xile). El seu marit i dos fills l’esperen a l’aeroport i m’acaben acompanyant… bon començament, no?

La Susana m’ofereix quedar-me en una habitació amb bany propi al seu apartament. Ella també és enginyera, també va deixar totes les obligacions i va posar-se a viatjar per un temps i ara està amb la fase de tornada. Ja ha trobat una bona feina, però encara te unes setmanes de vacances…

Arribo, em faig una dutxa i piquem alguna cosa per matar la gana.

I anem al Parc Padre Hurtado on fan una festa de la cervesa artesana, el Bierfest Santiago que per uns 5 euros d’entrada pots degustar totes les cerveses de la mostra… Sol, música i cervesa de la bona.

No s’acaba el dia aquí, primer anem cap al barri de Bellavista i agafem el cremallera que puja al Cerro San Cristóbal. Mote con huesillo per hidratar-nos i vistes magnifiques de Santiago mentres el sol va baixant.


La Susana queda amb el seu amic Jorge (També del Couchsurfing, Xile) amb un restaurant japonès a la Xilena. Per veure provo el clàssic Pisco Sour.

El Jorge és periodista en una televisió d’àmbit nacional i no para d’explicar histories i bromes. Es impossible avorrir-te amb la Susana i el Jorge junts!

Fem retirada cap a l’apartament de la Susana…

A les 00:00 del 17 de gener hem rento les dents i m’estiro al llit on en qüestió de segons quedo adormit.

Llarg llarg….

5 comentaris:

  1. oh!!!!!!!!!!!!!!! que bonic!!! està molt bé trobar a tot un munt de gent mega enrotllada a Xile. que segueixis gaudint d'aquestes amistats. una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Anònim28/1/11

    Molt rebonic!
    aki també volem gent megaenrotllada.
    Tarragona segueix soseta, com sempre...
    ptoooonnnnnnssssssss
    AAH

    ResponSuprimeix
  3. Hola, hola

    I el link de les fotos? O estaves tan cansat que només vas fer aquestes dues.

    Bé, per aquesta vegada et deixo descansar però no t'acostumis.

    Petonets!!!!!!!

    ResponSuprimeix
  4. jajaja, Sergi no t'adormis, "ya sabemos que el mundo rueda despacitooo" però no para nen, caxis et foten canya però és que ens has molt mal acostumat i ara trobem a faltar els teus post (hi algú les fotos, jeje), una abraçada!!!

    ResponSuprimeix
  5. Quina enveja! M'agrada molt com et va tot tan rodat, pero tingues molt de cuidado.
    Aqui la teva germaneta, encara que no ho sembli, es preocupa per tu cada dia.
    Aixi que segueix disfrutant al màxim, per poder donar-nos aquests "kit-kats" de llocs i persones llunyanes, pero que tu fas tan properes.
    La teva sister <3

    ResponSuprimeix