16 de gener de 2011

Auckland i Coromandel peninsula

---
English version
---

La Sarah (que vaig conèixer al llarg trajecte amb autobús entre Vang Vien i Luang Prabang a Laos) m’espera al Aeroport de Auckland.
M’ha invitat a allotjar-me a casa seva uns dies. Viu a les afores d’Auckland amb una casa de convidats que te llogada a una família. És diumenge, i el que fem és sopar veure una pel•lícula i dormir.



Pel matí la Sarah té que treballar, i jo l’acompanyo a l’àrea on treballa Takapuna. Aquí vam fer nit dues nits de l’aventura amb la Motor-home l’any passat amb l’Albert, el David i el Santi.

Faig una caminada per la costa, visito el i-side i passo una bona estona a la biblioteca llegint guies de Sud Amèrica. Dino japonès amb la Sarah i hem refugio en un banc que li toca la sombra i que està tocant a la platja. Ideal per llegir i escoltar una mica de música.
Quant la Sarah acaba de treballar, l’acompanyo a donar menjar als dos cavalls que té! Si si dos Cavalls preciosos!



L’endemà hem deixa el cotxe mentres ella treballa per anar al Waitakere Ranges Regional Park. Faig una excursioneta a Piha, dino a la platja i visito uns miradors a Waitarau. Zona de surferos i excursionistes.

Divendres camino pel centre d’Auckland sota la pluja i desprès de dinar agafo el ferry cap a Devonport, on he quedat amb la Sarah per anar al North Head. Fem unes cerveses amb uns amics seus i anem a sopar amb un thai.
Rangitoto Island era un dels objectius de la parada a Nova Zelanda (com Piha i Coromandel). Es tracta d’un volcà que es va crear fa sols 600 anys just davant d’on ara hi ha Auckland. Total, el dissabte pel matí, agafem un ferry cap a Rangitoto, i fem una caminada fins al cim i desprès visitem unes coves. (Track de la caminada)



El diumenge me’l agafo de repòs. Bueno, per la tarda anem a sopar a casa de la mare de la Sarah, on conec el seu germà que fa poc acaba de tornar del Camerun. Fem petar la xerrada.

Comença una nova setmana i jo agafo direcció Coromandel Peninsula. Tres hores amb autobús vorejant la costa per unes carreteres petitones fins a Whitianga.
Backpacker davant de la platja i amb vistes al mar des del llit!
Surto a passejar pel poble.... compro menjar, em conecto a internet a la biblioteca, agafo el ferry de passatgers per anar caminant fins a Shakespeare Cliff i torno al backpacker mort.
No entro ni a l’habitació... Observo un parell de noies amb la intensió de marxar amb una pala entre les mans. Els i pregunto si van a la Hot Water Beach i si m’hi puc apuntar. Dons ja em veus amb dues noies Nord Americanes anant cap a la Hot Water Beach amb cotxe.
S’hi ha d’anar amb marea baixa, i aquesta setmana solament n’hi ha a les 6 del dematí i a les 6 de la tarda.
A les 6 de la tarda està ple de gent, quan dic ple vull dir ple, potser 100 persones intentant fer-se un jacutsi amb la sorra de la platja.
El fenomen de la sorra bullint és espectacular, l’actitud d’alguns turistes amb l’aigua també ho és. Hi es que n’hi ha que generen preses per contenir l’aigua calenta, i no en deixen escapar ni una gota.

Al matí següent vaig a visitar Hahei i camino fins la Cathedral Cove vorejant la costa. Una mica de platja, lectura i posta de sol mentre preparo el sopar.



Hem tinc que llevar aviat per agafar l’autobus cap a Coromandel Town, un petit poble que dona nom a la península.
Al backpacker conec un Kiwi, el Mark (Napier, NZ) que hem convida a acompanyar-lo amb cotxe cap al nord de la península. Carretera sense asfaltar i platges verges. Una calor esfereïdora!



Al vespre conec la Taina (Finlàndia) també al Backpacker i l’endemà fem una caminadeta de dues hores pels boscos del voltant i platja per la tarda.

Map of Coromandel Town
I una bonica posta de sol per despedir-me de Coromandel.


Torno a Auckland i em retrobo amb la Sarah. Fem una Barbacoa a la piscina amb els seus amics.

L’ultim dia per Auckland faig la caminada Coast to Coast, que uneix les dues costes passant pels parks i alguns dels volcants de la ciutat.




A la nit una altre Barbacoa i una mica de festa nocturna per despedir Nova Zealanda.

Algunes Fotos (o bé a fotos.elviatgedelsergi.com)