18 d’agost de 2010

Yúnnan (云南)

---
English version
---


Deixo Laos... Solament a la frontera ja observo diferencies abismals.


Agafo un autobús des de Mohan cap a Mengla (勐腊), la meva intensió era agafar un altre autobús cap a Yuanyang ( 元阳), però solament n’hi ha un a les 7 del dematí. El reservo pel matí següent...
El mercat de Mengla m’agrada molt, i ja començo a notar la dificultat per fer-me entendre i entendre el que hem diuen.


Pel matí, esmorzant, me n’adono que no havia canviat l’hora del mòbil (el meu despertador) i resultava que eren les 7:45! El primer transport que perdo, que hi farem.
El que hem sorprèn és que al anar a comprar un altre bitllet cap a qualsevol altre direcció, hem tornen els diners !
 


Just a les 8 surt un autobús cap a Jinghong (景洪) i 15 minuts després d’arribar a Jinghong, un altre cap a Kunming (昆明)... unes 13 hores.
Entre l’autobús i el xoc cultural que hem trobo a Kunming (3.5 milions d’habitants, ciutat moderna amb molts centres comercials, llums, cotxes, etc...) hem sento fora de lloc i al primer lloc on pregunto per allotjament dic que si. Dormo a la sala de projectar pel•lícules d’un alberg cèntric per 20 元 (2€) ja que la resta estava ple.
L’endemà vaig a veure si puc reservar un bitllet de tren cap a Dali (大理). L’estació està a rebentar! És diumenge, fi de vacances i no se que més....



Total, reservo bitllet de autobús per la nit.
Dino amb la Linda (que vaig conèixer a Vangvieng) i el Jon. Ens convida a provar un plat típic de la zona i estem de xerrera una bona estona.
Autobús nocturn i ens despertem a Dali.
Dali es una de les ciutats més antigues de Yunnan. Està situada al costat del llac Erhai, d’arquitectura tradicional i habitada majoritàriament per l’ètnia Bai (també de Yi i Hui), ideal per relaxar-te.. Arribo just per veure fer tai chi a la gent gran.
Coincideixo amb la “2nd Dali International Photography Exhibition” que durant una setmana exposen per tots els racons, edificis i escoles de la ciutat, i l’aprofito...



Al Four Seasons Young Hostel, conec a la Daniela (Argentina) que passa uns dies a dali per relaxar-se del seu viatge.



Vaig a visitar el mercat del poble Wase Villatge a l’altre banda del llac amb dues parelles asturianes i una italiana. La gent del poble és encantadora! Al costat del mercat les dones Bai, feien una ofrena cantant i cremant diners falsos, encens i papers de colors. M’ofereixen un té amb arròs dolç boníssim...



Acabant de donar la volta al llac, parem a veure els pescadors recollint el peix i secant-lo.



L’endemà faig una excursió per les muntanyes dels voltants (trackejada) i per la tarda repòs fent una cervesa i mirant com els xinesos jubilats juguen a cartes a la plaça cultural de Dali, mentres joves xinesos practiques arts marcials, musics principiants aprenen a afinar els instruments i més d’un filosofa sol i en veu alta (en xinès, clar).

Hem despedeixo de Dali amb autobús direcció Lijiang (丽江市). A mig trajecte el autobús para durant una hora a una botiga gegant de joieria al mig del no res!!

Lijiang m’agrada molt, laberíntica i amb cases tradicionals (originals, restaurades i noves) i de majoria ètnica Naxi. Tot i que està plena de turistes xinesos, aquests són simpàtics i al fi i al cap estic a la xina, no?
Al Mama’s Naxi Guest House (on m’allotjo) conec a un munt de viatgers! entre ells el Xavier (Barcelona), Rebbeca i Helen (USA), Ana (Colòmbia), un grup de Madrilenys molt macos, i molts més...

Per la nit el Jon i jo, anem a veure si podem escoltar una orquestra tradicional des de fora del auditori (la Dayan Naxi Ahcient ), però no es sentia res de res... tot i així ens seiem per veure passar les riuades de xinesos carregats amb bosses plenes de regals. I una parella d’alemanys surten del auditori i ens donen les seves entrades! Així que al final podem veure des de la zona més bona l’orquestra.



Els bars nocturns de Lijiang són molt estrambòtics i amb la música altíssima. En canvi hi ha iogurteries, cafès i teteries molt acollidores i tranqui-les.



El Tiger Leaping Gorge és el següent lloc on vaig. Faig l’excursió de dos dies fent nit a la Halfway guest house. El Camí voreja tot el gorge i s’enfila fins a 2670m fent unes ziga-zagues, després planeja passant per uns paisatges espectaculars! (Trakejada)



L’excursió l’he fet amb el Jon, L’Ana, dues noies Belgues i quatre Polacs...
Al arribar al final de la ruta, hem compartit un mini bus fins l'antic poble/ciutat de Dukezong (també anomenat Shangri-La) passant per uns paisatges molt bonics.

El poble de Dukezong era un punt clau de parada de la llegendària Ruta del Te (Tea Horse Route, chamadao o bé 茶马道).
El Casc antic de Dukezong de 1,6 Km2 està construït conforme el teorema budista tibetà Geomàntic, tenint disposades totes les seves 1084 cases de forma irradiada al turó de la Tortuga (Turtle Hill, 龟山).
Ens allotgem al Harmony Guest House de Dukezong, a 3280m d’altitud plena de cases de fusta d’estil tibetà amb un petit turó amb un temple encantador on pots escoltar les pregaries dels monjos.
- A principis de 2014 hi va haver un gran incendi al centre historic de Dukezong (Shangri-La) que va destruir la major part dels edificis històrics del casc antic. (Notícia a El País) -




Desprès de descansar del Gorge, esmorzem i anem cap al Monestir de Songzanlin amb bicicleta. És un espectacular conjunt de Temples tibetans construïts al segle 15 per el 5é Dalai Lama. Fa un dia esplèndid i faig 1000 fotos.


A la Xina la comunicació és lenta, es té que tenir paciència.
Ara toca la Província de Sichuan.

Algunes Fotos (o bé a fotos.elviatgedelsergi.com)

https://picasaweb.google.com/107359946828436218775/201008YunnanCN