23 de febrer del 2011

Puerto Natales i Punta Arenas, Las Torres del Paine i Magallanes

---
English version
---

Entro de nou a Xile. Arribo a Puerto Natales on i faig Couchsurfing a casa de la família Seguel amb molts couchsurfers... aquesta nit 4! Sopem llenties casolanes.



L’endemà al matí quedo amb la Judith i el Karim per anar a comprar provisions per l’excursió al Parque Nacional Torres del Paine. Comprem el menjar mes lleuger i energètic que trobem. La previsió és de màxim 9 dies per fer el circuit clàssic “W” i el “Circulo”, ja veurem si al acabar la “W” continuem o no...

21 de febrer del 2011

El Chaltén i Calafate, Fitz Roy i Perito Moreno

---
English version
---

El trajecte de Esquel a El Chaltén ha sigut llarg...

Per començar he sortit amb 5 hores de retard, a les 4:30 de la matinada enlloc de les 11:30!!!

El trajecte passa per uns paisatges desèrtics molt al•lucinants. Em recorden el centre d’Austràlia!
La carretera solament està asfaltada en alguns trams.

Fem una parada al poble Perito Moreno per dinar. Un poble a 500 km de qualsevol altre.

A El Chaltèn arribem a les 4 de la matinada... donem una volta pel poble i no trobem on quedar-nos. El Xavier, jo i 5 més del autobús acabem fent nit a l’estació del autobús. Ens llevem quant hi comença haver moviment i anem a esmorzar.



15 de febrer del 2011

Bariloche, Bolsón i Esquel

---
English version
---

Surto de Xile per un coll que passa pel mig del Parc Nacional Puyehue, i que per primera vegada en aquest viatge, em fan esperar com a una hora en poder sortir de Xile i entrar a Argentina. Solament és una qüestió de temps, però fa una calor que no sé on posar-me.

Al arribar a Bariloche busco allotjament junt amb dues Mexicanes que ens em conegut al autobús. Acabem al Hostel Pudu, un Hostel amb unes vistes espectaculars del llac Nahuel Huapi.
M’informo de quines excursions són les recomanables i sortim a sopar tots tres. Estem morts de gana...

L’endemà vaig a pujar el Cierro Campanario caminant (hi ha l’opció de fer-ho amb telecadira), i contemplo una panoràmica sobre els llacs i les muntanyes que tardes en analitzar.



8 de febrer del 2011

Chiloé

---
English version
---

A Castro faig Couchsurfing a casa l’Ana i el Leo (Xile) i la seva fantàstica família a prop del centre de la petita ciutat. El Jan i la Gisele (Suïssa) també estan allotjant-se aquí.
Com diu el tríptic general de Chiloé: Chiloé es un pedazo de tierra encantador que navega en un mágico mar de historia, tradiciones y costumbres”
Realment sembla un altre país, molt diferent de la resta de Xile.

El Jan i la Gisele, s’han apuntat a fer una ruta per visitar algunes de les esglesies de fusta patrimoni de la humanitat, i de pas veure l’illa de Lemuy. Jo al final m’hi apunto. Visitem Nercón, Chonchi, i l’Illa de Lemuy on dinem un “asado” a casa d’uns grangers de l’illa.
Per sopar és quant ens reunim tots els de la casa per sopar plegats.

L’endemà visito Castro de manera relaxada, com no. Fa molta calor i per la tarda em vaig a tallar els cabells.

És l’aniversari de la Gisele i per sopar jo faig una truita de patates amb pa amb tomaca per acompanyar els musclos, salmó al forn, carpaxo de salmó i amanides. Com no pot faltar un pastís per arrodonir el menjar. A la casa s’han afeixit una parella més del Couchsurfing, el Florian (Àustrica) i la Kim (Nova Zelanda).


1 de febrer del 2011

Pucón, Petrohué i Puerto Montt

---
English version
---

Arribo a Villarica al matí. Faig una parada al punt d’informació i desprès d’explicar-me el que puc fer, passejo pel costat del llac Villarica i visito un petit museu sobre els Mapuches al edifici de la Universitat. La noia que s’encarrega del museu l’obre per mi i m’explica les tradicions, el significat i utilitat de part del objectes que hi ha exposats.

Decideixo anar a Pucón, a l’altre punta del llac. Una mica més turístic, però més a prop dels volcans.

El primer que faig es buscar allotjament. La primera idea es fer càmping, però m’enamoro del primer refugi que entro a preguntar, “El refugio”, que es com un refugi de muntanya al mig de Pucón.
Desprès de descansar una mica, surto a donar un tomb pel port i la platja.
El dia està tapat i sembla que el volcà Villarica te vergonya i s’amaga.

Al tornar al refugi, conec la Anika i el Peter (Alemanya). I per sopar es munta un pica-pica amb degustació de vins Xilens! Quedo amb la Anika per anar a fer la caminada de El Cañi l’endemà.
O sigui que toca el despertador ben aviat les 6:45, per poder agafar un mini bus fins al inici del camí.

“El Cañi” es tracta d’una reserva natural que s’hi poden observar els arbres conífera gegants Araucaria i molta fauna endèmica. Les vistes des del mirador són espectaculars, 360º de boscos i volcans.