26 de gener de 2011

Santiago, Algarrobo, Isla Negra i Valparaíso

---
English version
---

Desprès de dormir i dormir, suposo que els efectes del Jet Lag i la calor, dinem a casa la Susana i mirem la pel•lícula “Inception”. Dia de descans total!

L’endemà he quedat amb el Luís (germà d’un molt bon amic de Tarragona, el Germán). Hem passa a recollir i anem cap al centre neuràlgic de Santiago. Passegem per algunes de les moltes galeries típiques i també veiem (des de fora) algun dels Café con piernas, on les cambreres van lleugeres de roba.
Donem un tomb pel Centro Cultural del Palacio de la Moneda i visitem el Museo Precolombino on hi ha un molt bon recull de les diferents cultures abans de l’arribada dels europeus.
El Luís es un pou sense fi de coneixements de Santiago i Xile, genial!


17 de gener de 2011

Entre Auckland i Santiago, el dia més llarg de la meva vida

---
English version
---

Ha sigut un diumenge molt llarg. Quant dic molt llarg, em refereixo a que ha sigut excepcionalment molt llarg, un total de 36 hores sent diumenge 16 de gener de 2011.
I que he fet en tantes hores?

Dons començant amb una mica de vida nocturna a Auckland amb la Sarah, dormint unes hores (no moltes ja que hem tenia que fer la motxilla) i anant cap a l’aeroport per agafar l’avio.

A la cua per facturar l’equipatge conec la Asunción, una Xilena que ve d’un casament a Nova Zelanda i que, com molts dels Xilens que m’he trobat fins ara, els agrada conèixer gent i compartir histories.
Ens toca seure de costat a l’avio… 9 hores veient pel•lícules, xerrant i intentant fer una dormideta (que en el meu cas ha sigut inexistents)…

Arribo a Santiago, canvi de Continent, canvi de llengua, canvis…

El més sorprenent és el canvi d’hora... he agafat l’avió a les 16:30 del 16 de gener a Auckland, i he arribat a les 12:30 del 16 de gener... he avançat el temps tot i que he volat 9 hores!
La Asunción s’ofereix per acompanyar-me amb cotxe fins on viu la Susana (Couchsurfing/Xile). El seu marit i dos fills l’esperen a l’aeroport i m’acaben acompanyant… bon començament, no?

La Susana m’ofereix quedar-me en una habitació amb bany propi al seu apartament. Ella també és enginyera, també va deixar totes les obligacions i va posar-se a viatjar per un temps i ara està amb la fase de tornada. Ja ha trobat una bona feina, però encara te unes setmanes de vacances…

Arribo, em faig una dutxa i piquem alguna cosa per matar la gana.

I anem al Parc Padre Hurtado on fan una festa de la cervesa artesana, el Bierfest Santiago que per uns 5 euros d’entrada pots degustar totes les cerveses de la mostra… Sol, música i cervesa de la bona.

No s’acaba el dia aquí, primer anem cap al barri de Bellavista i agafem el cremallera que puja al Cerro San Cristóbal. Mote con huesillo per hidratar-nos i vistes magnifiques de Santiago mentres el sol va baixant.


La Susana queda amb el seu amic Jorge (També del Couchsurfing, Xile) amb un restaurant japonès a la Xilena. Per veure provo el clàssic Pisco Sour.

El Jorge és periodista en una televisió d’àmbit nacional i no para d’explicar histories i bromes. Es impossible avorrir-te amb la Susana i el Jorge junts!

Fem retirada cap a l’apartament de la Susana…

A les 00:00 del 17 de gener hem rento les dents i m’estiro al llit on en qüestió de segons quedo adormit.

Llarg llarg….

16 de gener de 2011

Auckland i Coromandel peninsula

---
English version
---

La Sarah (que vaig conèixer al llarg trajecte amb autobús entre Vang Vien i Luang Prabang a Laos) m’espera al Aeroport de Auckland.
M’ha invitat a allotjar-me a casa seva uns dies. Viu a les afores d’Auckland amb una casa de convidats que te llogada a una família. És diumenge, i el que fem és sopar veure una pel•lícula i dormir.



Pel matí la Sarah té que treballar, i jo l’acompanyo a l’àrea on treballa Takapuna. Aquí vam fer nit dues nits de l’aventura amb la Motor-home l’any passat amb l’Albert, el David i el Santi.

Faig una caminada per la costa, visito el i-side i passo una bona estona a la biblioteca llegint guies de Sud Amèrica. Dino japonès amb la Sarah i hem refugio en un banc que li toca la sombra i que està tocant a la platja. Ideal per llegir i escoltar una mica de música.
Quant la Sarah acaba de treballar, l’acompanyo a donar menjar als dos cavalls que té! Si si dos Cavalls preciosos!



L’endemà hem deixa el cotxe mentres ella treballa per anar al Waitakere Ranges Regional Park. Faig una excursioneta a Piha, dino a la platja i visito uns miradors a Waitarau. Zona de surferos i excursionistes.

Divendres camino pel centre d’Auckland sota la pluja i desprès de dinar agafo el ferry cap a Devonport, on he quedat amb la Sarah per anar al North Head. Fem unes cerveses amb uns amics seus i anem a sopar amb un thai.
Rangitoto Island era un dels objectius de la parada a Nova Zelanda (com Piha i Coromandel). Es tracta d’un volcà que es va crear fa sols 600 anys just davant d’on ara hi ha Auckland. Total, el dissabte pel matí, agafem un ferry cap a Rangitoto, i fem una caminada fins al cim i desprès visitem unes coves. (Track de la caminada)



El diumenge me’l agafo de repòs. Bueno, per la tarda anem a sopar a casa de la mare de la Sarah, on conec el seu germà que fa poc acaba de tornar del Camerun. Fem petar la xerrada.

Comença una nova setmana i jo agafo direcció Coromandel Peninsula. Tres hores amb autobús vorejant la costa per unes carreteres petitones fins a Whitianga.
Backpacker davant de la platja i amb vistes al mar des del llit!
Surto a passejar pel poble.... compro menjar, em conecto a internet a la biblioteca, agafo el ferry de passatgers per anar caminant fins a Shakespeare Cliff i torno al backpacker mort.
No entro ni a l’habitació... Observo un parell de noies amb la intensió de marxar amb una pala entre les mans. Els i pregunto si van a la Hot Water Beach i si m’hi puc apuntar. Dons ja em veus amb dues noies Nord Americanes anant cap a la Hot Water Beach amb cotxe.
S’hi ha d’anar amb marea baixa, i aquesta setmana solament n’hi ha a les 6 del dematí i a les 6 de la tarda.
A les 6 de la tarda està ple de gent, quan dic ple vull dir ple, potser 100 persones intentant fer-se un jacutsi amb la sorra de la platja.
El fenomen de la sorra bullint és espectacular, l’actitud d’alguns turistes amb l’aigua també ho és. Hi es que n’hi ha que generen preses per contenir l’aigua calenta, i no en deixen escapar ni una gota.

Al matí següent vaig a visitar Hahei i camino fins la Cathedral Cove vorejant la costa. Una mica de platja, lectura i posta de sol mentre preparo el sopar.



Hem tinc que llevar aviat per agafar l’autobus cap a Coromandel Town, un petit poble que dona nom a la península.
Al backpacker conec un Kiwi, el Mark (Napier, NZ) que hem convida a acompanyar-lo amb cotxe cap al nord de la península. Carretera sense asfaltar i platges verges. Una calor esfereïdora!



Al vespre conec la Taina (Finlàndia) també al Backpacker i l’endemà fem una caminadeta de dues hores pels boscos del voltant i platja per la tarda.

Map of Coromandel Town
I una bonica posta de sol per despedir-me de Coromandel.


Torno a Auckland i em retrobo amb la Sarah. Fem una Barbacoa a la piscina amb els seus amics.

L’ultim dia per Auckland faig la caminada Coast to Coast, que uneix les dues costes passant pels parks i alguns dels volcants de la ciutat.




A la nit una altre Barbacoa i una mica de festa nocturna per despedir Nova Zealanda.

Algunes Fotos (o bé a fotos.elviatgedelsergi.com)

4 de gener de 2011

New South Wales. Cavalls, Sydney, Blue Mountains i cap d'any...

---
English version
---

Arribo a Sydney a les 7 del matí, desprès de 10 hores d’autobús. Cafè i tren cap a Winsord on he quedat amb la Veronica (Wwoofer, Austràlia) perquè em passi a recollir.

Winsord és un petit poble que es pot dir que és un dels més antics d’Austràlia (de la moderna).


La Veronica em porta a la finca on esta casa seva i els estables de cavalls Statford Performance Horses al petitíssim municipi de Wilberforce. Allí coneix-ho la seva filla Olivia i el Cristopher (un altre Wwoofer, França).

La feina que haig de fer és alimentar part dels 32 cavalls que té, netejar els estables i fer alguna feina dins de la finca.
El lloc es preciós!