18 de setembre de 2010

Tokyo vs Fuji

---
English version
---


Post que forma part del Monogràfic de Japó

Tokyo. He intentat fer Couchsurfing però aquesta vegada no ha funcionat i m’he allotjat en un hostel a l’area d’Asakusa. Solament arribar conec una parella de catalans a la recepció! L’Abraham i la Raquel (Sant Pere de Ribes) i fem petar la xerrada.
L’endemà decideixo acompanyar-los al fer una volta per la ciutat... visitem el parc de Yoyogi on veiem un munt de gent corrent, Shibuya una gentada i un munt de botigues de disseny, Tower of Tokyo una pila de turistes fent cua per pujar a la Tower i la nit de Roppongi on visitem un Internet cafè on pots llogar una habitació per passar-hi tota una nit jugant a la consola o navegant per la xarxa...





El dia següent passejo per Asakusa on hi ha riuades de gent fent compres, menjant als restaurants i visitant temples. Jo visito els temples (entre ells el Sensō-ji) i els observo fent el seu diumenge. Aquí no hi ha vermut ni plaça del fòrum... però tenen cervesa i unes especies de tapes que no feien gents de mala pinta! A mitja tarda surto a córrer pel costat del riu (Trackejada) que ja feia dies que no corria i Tokyo és ideal per fer-ho.

Dilluns vull anar cap al volcà Fuji amb autobús directe però no és temporada d’anar al Fuji i no hi ha la freqüència habitual. Acabo anant-hi amb la combinació de 3 trens i un autobús que hem deix a la base on es comença l’ascensió al volcà. Total 4,5 hores.
Començo l’ascensió sobre les 21:30 del vespre per tal d’arribar al cim per la sortida del sol. Fent temps per començar a pujar conec una parella francesa i dos germans uruguaians que volien fer el mateix.
Al no ser temporada per fer el Fuji (Juliol i agost) hi ha molts serveis tancats, però hi ha molta menys gent... (aquí la Trackejada). L’últim tram fa molt de fred gracies al vent. Sort que porto la super jaqueta amb les seves super plumes i la super braga-barretina que he estat carregant fins ara sense fer-la servir.



Això de pujar el Fuji és molt espiritual pels nipons i els entenc. La sortida del sol a 3777 amb un mar de núvols als teus peus i sense haver dormit es molt especial.
La baixada també es força dura, i la tornada a Tokyo la puc fer amb autobús (2.5 hores).

Al metro conec la Pepi (Manresa) i que
coneix al Roger (Tarragona) que viu a Kobe i coneix a la meva germana i la va acollir amb el seu viatge al japó de fa no res...

Setmana del esport al meu viatge! El dimecres bicicleta sense rumb preestablert pels carrers de
Tokyo.

Dijous Matinar per anar a veure el mercat del peix Tsukiji (築地市場, Tsukiji Shijō) sota el diluvi universal... Hi vaig amb la Katerina (Eslovàquia) i el Ricardo (València) que ens hem conegut a l’habitació del hostel.
També visitem Ginza i la torre de l’ajuntament de Tokyo.

Divendres camino i camino fins l’altre punta de Tokyo. Torno amb metro. En les meves èpoques londinenques ho feia habitualment. M’agrada caminar les ciutats, i Tokyo te raconets molt bonics.

Dissabte compra de bitllet de bus nocturn cap a Kyoto que hem moro de ganes de veure l’Ivan!

Algunes Fotos (o bé a fotos.elviatgedelsergi.com)
https://picasaweb.google.com/107359946828436218775/201009TokyoJP

5 comentaris:

  1. Hola, hola,

    La veritat és que sempre he pensat que Tokyo havia de ser molt estressant però amb les teves fotos no ho vist així, m'has donat una altra visió. El meu cosí va estar vivint allí un temps i sempre em parlava de la pressió amb la que viu allà la gent a la feina, al transport, a tot arreu.

    Ara, el que és una passada és el Fuji, m'ha encantat.

    Petonets

    ResponElimina
  2. Pel que vec t'ha agradat molt no germanet?
    Jo espero poder tornar-hi d'aquí uns anyets :D

    ResponElimina
  3. Per cert, sàpigues que a la feina tinc la majoria de fotos teves de paisatges en una carpeta i em serveix de "screensaver" i també de fons de pantalla.
    Així que ja saps a fer forces fotos horitzontals de paisatges

    ResponElimina
  4. Anònim20/9/10

    Ostres Xexi, cada dia fas fotos més bones.. quin crack!
    La única cosa que no m'ha agradat són les tonyines que es mengen aquests japos i que surten a les fotos del mercat del peix, que són pescades al Mediterrani i enviades congelades cap allà per avió. El preu al que les paguen els japos està provocant-ne l'extinció. Perquè han de ser tant irresponsables aquesta penya? Santi

    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. ei!! k passa? la Carme i jo ja ens sabem de memòria els comentaris i les fotos de: Japó, Mt Fuji, Tokyo, i estem frissant per veure que ens expliques de KIOTOOOOO, o t'has cansat de dir quelcom?, jeje. segurament això vol dir que tens molta feina anant amunt i a vall d'aquest territori amb tants temples i parks xulissims que hi ha.
    un petonàs, i records de (hola, hola) la Carmen

    ResponElimina