English version
---
Entrar a l’estat de Victoria per la Great Ocean Road és una molt bona entrada...
Jo ho faig amb la furgoneta, admirant els paisatges que poden arribar a semblar irreals i conduint al costat del mar i la muntanya.
20 de desembre del 2010
Victoria. Great Ocean Road, Melbourne i Phillip Island
---
English version
---
Entrar a l’estat de Victoria per la Great Ocean Road és una molt bona entrada...
Jo ho faig amb la furgoneta, admirant els paisatges que poden arribar a semblar irreals i conduint al costat del mar i la muntanya.
English version
---
Entrar a l’estat de Victoria per la Great Ocean Road és una molt bona entrada...
Jo ho faig amb la furgoneta, admirant els paisatges que poden arribar a semblar irreals i conduint al costat del mar i la muntanya.
4 de desembre del 2010
South Australia. The Flinders Ranges National Park i Adelaide...
---
English version
---
Al cap d’uns quants centenars de kilòmetres (uns 800) arribem a Coober Pedy , i visitem un museu en una mina d’òpal, passegem pel poble, PIZZA per sopar i a dormir amb una habitació sota terra...
Si si, sota terra. I és que Coober Pedy, a part de ser l’escenari de pel•lícules com Mad Max Beyond Thunderdome, Red Planet, Priscilla, Queen of the Desert o Pitch Black, és un poble aparentment normal, però que casi totes les cases tenen túnels i plantes soterrades que les van fer per buscar òpal i ara les aprofiten per estar més frescos al estiu.
English version
---
Al cap d’uns quants centenars de kilòmetres (uns 800) arribem a Coober Pedy , i visitem un museu en una mina d’òpal, passegem pel poble, PIZZA per sopar i a dormir amb una habitació sota terra...
Si si, sota terra. I és que Coober Pedy, a part de ser l’escenari de pel•lícules com Mad Max Beyond Thunderdome, Red Planet, Priscilla, Queen of the Desert o Pitch Black, és un poble aparentment normal, però que casi totes les cases tenen túnels i plantes soterrades que les van fer per buscar òpal i ara les aprofiten per estar més frescos al estiu.
26 de novembre del 2010
Centre d’Austràlia. Alice Spring, Kings Canyon, Uluru i Kata Tjuta..
---
English version
---
Arribo a Alice Springs des de l’aire, desprès de quasi tres hores de paisatge sec i solitari.
Al sortir del avió tinc un xoc de temperatura considerable a 37 graus i amb un sol que no perdona.
Alice Spring és la ciutat més important del centre d’Austràlia amb els seus 4 carrers, supermercats, bancs i bars.
Faig una volta i contemplo la posta de sol des del Anzac Hill.
4:40AM sona el despertador. Hem passen a buscar per anar de “road-safari” de 6 dies fins a Adelaine.
Carreteres interminables, rectes, irreals...
El primer que fem és una caminada pel Kings Canyon del Watarrka National Park, brutal barranc i panoràmica sense horitzó.
I arribem al campament just per veure la posta de sol amb l’Uluru fent-nos companyia. Sopar, foc al terra i dormirrrrr!!!
I és que a les 3:50AM sona el despertador! No hi ha cap error ortogràfic... 3:50AM!!!! Per veure la sortida del sol al Uluru, s’ha de matinar molt! Que us he de dir... Val molt la pena.
Bordejo la roca sagrada anant descobrint alguns dels seus recons i significats.
Tota la zona centre d’Austràlia feia trenta anys que no estava tant verda! Les pluges continuades dels últims mesos ha fet que el verd surti de sota les pedres.
A 30 kilòmetres de Uluru fem una caminada per les majestuoses roques conglomerades de pedra, Kata Tjuta. El Jason (el guia, AU) ens explica com es van formar fa més de 600 milions d’anys... més o menys.
Després de dinar visitem el centre cultural de Uluru on es poden veure histories de com és la cultura aborigen i els significats d’alguns rituals. Actualment és molt complicat poder arribar a visitar una comunitat aborigen. Ja n’han tingut prou, i desprès de veure alguns aborígens de la “generació robada” amb greus problemes de beguda i drogues, els entenc.
Posta de sol amb vi d’agulla i un pica a pica al mirador d’Urulu... genial!
L’endemà toca carretera... en aquest post fins la frontera amb South Australia.
Algunes Fotos https://photos.app.goo.gl/bHaG8mV2sxEnPPDTA
English version
---
Arribo a Alice Springs des de l’aire, desprès de quasi tres hores de paisatge sec i solitari.
Al sortir del avió tinc un xoc de temperatura considerable a 37 graus i amb un sol que no perdona.
Alice Spring és la ciutat més important del centre d’Austràlia amb els seus 4 carrers, supermercats, bancs i bars.
Faig una volta i contemplo la posta de sol des del Anzac Hill.
4:40AM sona el despertador. Hem passen a buscar per anar de “road-safari” de 6 dies fins a Adelaine.
Carreteres interminables, rectes, irreals...
El primer que fem és una caminada pel Kings Canyon del Watarrka National Park, brutal barranc i panoràmica sense horitzó.
I arribem al campament just per veure la posta de sol amb l’Uluru fent-nos companyia. Sopar, foc al terra i dormirrrrr!!!
I és que a les 3:50AM sona el despertador! No hi ha cap error ortogràfic... 3:50AM!!!! Per veure la sortida del sol al Uluru, s’ha de matinar molt! Que us he de dir... Val molt la pena.
Bordejo la roca sagrada anant descobrint alguns dels seus recons i significats.
Tota la zona centre d’Austràlia feia trenta anys que no estava tant verda! Les pluges continuades dels últims mesos ha fet que el verd surti de sota les pedres.
A 30 kilòmetres de Uluru fem una caminada per les majestuoses roques conglomerades de pedra, Kata Tjuta. El Jason (el guia, AU) ens explica com es van formar fa més de 600 milions d’anys... més o menys.
Després de dinar visitem el centre cultural de Uluru on es poden veure histories de com és la cultura aborigen i els significats d’alguns rituals. Actualment és molt complicat poder arribar a visitar una comunitat aborigen. Ja n’han tingut prou, i desprès de veure alguns aborígens de la “generació robada” amb greus problemes de beguda i drogues, els entenc.
Posta de sol amb vi d’agulla i un pica a pica al mirador d’Urulu... genial!
L’endemà toca carretera... en aquest post fins la frontera amb South Australia.
Algunes Fotos https://photos.app.goo.gl/bHaG8mV2sxEnPPDTA
22 de novembre del 2010
Cairns
---
English version
---
Ciutat de Backpackers joves amb molta vida nocturna. Això és el que m’he trobat al arribar...
Jo he vingut a Cairns a bussejar, fer snorkel i trobar el mitja per anar cap a Alice Springs.
L’endemà d’arribar, m’embarco amb un vaixell que em porta a mi i a 80 persones més a veure dos punts de la gran barrera de coral. Que hàgim contractat busseig, som 6.
Les dues immersions que faig són molt diferents... La primera fins a 14m amb coral amb formacions verticals i poc peix. La segona la fem en una zona amb més vida marina i més formacions rocoses que en una d’elles ens posem per dins, en una espècie de cova submarina... molt emocionant i bonic!
Per la tarda toca una altre localització i aquesta vegada snorkeling! A menys de 2 metres del corall és impressionant els colors les formes i els peixos que hi ha. Un dels meus millors snorkels!
L’endemà faig de diumenge perquè és diumenge! Passejo per la costa, miro un parell de pel•lícules i faig un gelat.
Hi ha lluna plena.
Des de que he arribat a Cairns, he buscat pels backpackers i per Internet gent que vagi en direcció Alice Spring per compartir trajecte i costos. Res de res... la gent que m’he trobat van en direcció contraria.
Miro opcions... i agafo la mes atractiva, volar. L’autobús són 38 hores amb 4 canvis de autobús i quasi al mateix preu que el vol. Car com tot aquí a Austràlia.
Una vegada amb la solució a la butxaca, vaig al Jardí Botànic de Cairns i voltants. Voltants perquè al costat del jardí hi ha unes galeries d’art que han aprofitat uns antics dipòsits d’emmagatzematge de petroli per instal•lar-hi, i també pel espectacular bosc tropical amb rutes per caminar que hi ha enganxat al jardí.
Per la tarda un bany a la lagoon, lectura i escriptura.
Algunes Fotos https://photos.app.goo.gl/tod5xUqwsAC248uNA
English version
---
Ciutat de Backpackers joves amb molta vida nocturna. Això és el que m’he trobat al arribar...
Jo he vingut a Cairns a bussejar, fer snorkel i trobar el mitja per anar cap a Alice Springs.
L’endemà d’arribar, m’embarco amb un vaixell que em porta a mi i a 80 persones més a veure dos punts de la gran barrera de coral. Que hàgim contractat busseig, som 6.
Les dues immersions que faig són molt diferents... La primera fins a 14m amb coral amb formacions verticals i poc peix. La segona la fem en una zona amb més vida marina i més formacions rocoses que en una d’elles ens posem per dins, en una espècie de cova submarina... molt emocionant i bonic!
Per la tarda toca una altre localització i aquesta vegada snorkeling! A menys de 2 metres del corall és impressionant els colors les formes i els peixos que hi ha. Un dels meus millors snorkels!
L’endemà faig de diumenge perquè és diumenge! Passejo per la costa, miro un parell de pel•lícules i faig un gelat.
Hi ha lluna plena.
Des de que he arribat a Cairns, he buscat pels backpackers i per Internet gent que vagi en direcció Alice Spring per compartir trajecte i costos. Res de res... la gent que m’he trobat van en direcció contraria.
Miro opcions... i agafo la mes atractiva, volar. L’autobús són 38 hores amb 4 canvis de autobús i quasi al mateix preu que el vol. Car com tot aquí a Austràlia.
Una vegada amb la solució a la butxaca, vaig al Jardí Botànic de Cairns i voltants. Voltants perquè al costat del jardí hi ha unes galeries d’art que han aprofitat uns antics dipòsits d’emmagatzematge de petroli per instal•lar-hi, i també pel espectacular bosc tropical amb rutes per caminar que hi ha enganxat al jardí.
Per la tarda un bany a la lagoon, lectura i escriptura.
Algunes Fotos https://photos.app.goo.gl/tod5xUqwsAC248uNA
18 de novembre del 2010
North Coast
---
English version
---
L’autobús arriba a Townsville a les 2:00 AM. Faig nit a la terminal del Ferry cap a Magnetic Island amb una noia que es troba amb la mateixa situació, sense allotjament a les 2 de la matinada.
Volia visitar Townsville, o sigui que hi faig nit, aquesta vegada a un backpacker. La ciutat és petita, té molts edificis de més de 100 anys (que aquí això costa de veure!), una platja molt llarga i un turó força alt que n’hi diuen Castle, però que no n’hi ha cap...
A Airlie Beach vaig donar-me d’alta a l’associació Wwoof Austràlia. Ara tinc un llibre amb un munt de contactes de gent que en principi estan realitzant alguna feina relacionada amb producció ecològica, però que també i trobes gent que fa manteniments de boscos, o simplement arregla la seva parcel•la. La cosa va que a canvi de ajudar unes 4 hores al dia, et proporcionen allotjament i menjar, normalment amb la família.
La meva primera experiència de Wwoofing serà a Magnetic Island, a casa la Libby.
Bueno.. la Libby, el Flecher, el Gordon i la Olivia (el Peter estava d'expedició arqueològica marina per Hawaii) una família que viu en una casa a Nelly Bay i que també tenen un parell de Bungalows, un dels quals serà la meva casa per una setmana...
En principi tenia que arreglar una mica el jardí, però he acabat fent unes quantes cosetes elèctriques... Penjar uns llums, canviar uns ventiladors i revisar l’instal•lació dels bungalows.
M’ha plogut força els primers dies a l’illa, i he aprofitat per fer gran part de la feina... A banda, he pogut llegir les detallades aventures del bloc del Jon i les entrades del Bruno sobre Indonèsia...
El dissabte la Libby em va convidar anar a veure un concert d’acapel•la on ella hi canta, el grup es diu “Aquapella” i són uns 60 membres... la meitat de Towsville i l’altre de l’illa. Versions de músiques del món... dues de Manu Chao!
I quant a aparegut el sol, un fart d’excursions pel parc natural de l’illa, snorkel per la majoria de bons llocs de l’illa dirigit per la Francis (amiga de la Libby) i disfressat amb el mono anti-meduses, postes de sol, etc...
Em podria quedar enganxat magnèticament en aquesta illa, però tinc ganes de desert!!!
Clar que abans toca Cairns...
English version
---
L’autobús arriba a Townsville a les 2:00 AM. Faig nit a la terminal del Ferry cap a Magnetic Island amb una noia que es troba amb la mateixa situació, sense allotjament a les 2 de la matinada.
Volia visitar Townsville, o sigui que hi faig nit, aquesta vegada a un backpacker. La ciutat és petita, té molts edificis de més de 100 anys (que aquí això costa de veure!), una platja molt llarga i un turó força alt que n’hi diuen Castle, però que no n’hi ha cap...
A Airlie Beach vaig donar-me d’alta a l’associació Wwoof Austràlia. Ara tinc un llibre amb un munt de contactes de gent que en principi estan realitzant alguna feina relacionada amb producció ecològica, però que també i trobes gent que fa manteniments de boscos, o simplement arregla la seva parcel•la. La cosa va que a canvi de ajudar unes 4 hores al dia, et proporcionen allotjament i menjar, normalment amb la família.
La meva primera experiència de Wwoofing serà a Magnetic Island, a casa la Libby.
En principi tenia que arreglar una mica el jardí, però he acabat fent unes quantes cosetes elèctriques... Penjar uns llums, canviar uns ventiladors i revisar l’instal•lació dels bungalows.
M’ha plogut força els primers dies a l’illa, i he aprofitat per fer gran part de la feina... A banda, he pogut llegir les detallades aventures del bloc del Jon i les entrades del Bruno sobre Indonèsia...
El dissabte la Libby em va convidar anar a veure un concert d’acapel•la on ella hi canta, el grup es diu “Aquapella” i són uns 60 membres... la meitat de Towsville i l’altre de l’illa. Versions de músiques del món... dues de Manu Chao!
I quant a aparegut el sol, un fart d’excursions pel parc natural de l’illa, snorkel per la majoria de bons llocs de l’illa dirigit per la Francis (amiga de la Libby) i disfressat amb el mono anti-meduses, postes de sol, etc...
Em podria quedar enganxat magnèticament en aquesta illa, però tinc ganes de desert!!!
Clar que abans toca Cairns...