4 de desembre del 2010

South Australia. The Flinders Ranges National Park i Adelaide...

---
English version
---

Al cap d’uns quants centenars de kilòmetres (uns 800) arribem a Coober Pedy , i visitem un museu en una mina d’òpal, passegem pel poble, PIZZA per sopar i a dormir amb una habitació sota terra...



Si si, sota terra. I és que Coober Pedy, a part de ser l’escenari de pel•lícules com Mad Max Beyond Thunderdome, Red Planet, Priscilla, Queen of the Desert o Pitch Black, és un poble aparentment normal, però que casi totes les cases tenen túnels i plantes soterrades que les van fer per buscar òpal i ara les aprofiten per estar més frescos al estiu.





L’endemà al matí, una mica més de carretera... i fem una parada en un de les moltes salines... sense paraules!


Passem per Port Augusta, on s’acaba la carretera que va del nord al sud d’Austràlia, i acabem a Quorn en un antic molí transformat en motel... dutxa i cervesa al pub del minúscul poble.

L’endemà toca The Flinders Ranges National Park. De camí però visitem les coves de Yourambulla i unes restes de granges d’uns 200 anys!!! (torno a recordar que això a Australia és molt ).

I al Flinders Ranges fem una caminada a Wilpena Pound, un amfiteatre Natural situat en un enorme crater de roca.


I de camí vam veure un grup de cangurs!


Per la nit veiem la pel•licula Wolf Creek, rodada al Flinders Rangers National Park.

Tornar a matinar per anar al Warren Gorge i fer una petita caminada ideal per escalfar la maquina i anar a fer una caminadeta més dura a Dutchman’s Stern, on hi ha unes vistes de 360 graus sobre el Flinders Ranges.
Carretera, tast de vins a Clare Vale i Adelaide!

Anem a sopar amb el Jason... han sigut 6 dies molt macos!

A Adelaide estic al mateix hostel que la Nanja (Holanda) i rebuscant per Internet trobem una oferta de relocalització d’una furgoneta equipada d’Adelaine fins a Melbourne.

Relocalització: Els cotxes, Autocaravanes, furgonetes equipades, etc que necessiten ser desplaçades fins al punt on hagi la demanda. Per un mòdic preu de 1$, 5$ o 25$ al dia, amb km límit (o no), de vegades amb uns quants $ de gasolina, i un màxim de dies.

Total, la nostra furgoneta la tindrem dissabte 4 per tres dies (2 nits) per la friolera de 5$ al dia, 1270km de límit i 60$ de gasolina. O sigui que em queden 4 dies per Adelaide.

Faig couchsurfing a casa el Neil i la Kirrabelle, una parella de professors de música molt macos i simpàtics.



Al arribar a la casa el Neil està donant classes de clarinet a una alumna al menjador... la Kirrabelle li han tret un queixal i li costa parlar, però fem petar la xerrada igualment...

Vaig a donar un tomb per la ciutat i em trobo amb la Nanja a la biblioteca. Visitem el museu d’art i comencem a preparar el itinerari cap a Melbourne.

Al tornar a casa, hi ha el pare de la Kirra que prepara recopilacions de música per regalar per Nadal. Un home de món. La Kirra fa una truita de patates diferent de la tradicional, però molt bona!!! Bullint les patates, posant formatge i sense girar-la... fent-la d’una banda i al forn.

L’endemà museu de South Australia. Espectacular! Desprès es posa a ploure i em refugio a la biblioteca...

Sopo amb el Neil en un Pub – teatre fent petar la xerrada.... m’explica que el cap de setmana següent té un partit de Bike-polo! Polo sobre la bici!

En principi em tenia que quedar a casa seva un parell de dies, però em proposen que em quedi fins dissabte. Tenen un altre couchsurfer, però hi ha espai per els dos.

Un dia de bicicleta es el que faig amb la Nanja... Bicicleta gratuïta del ajuntament, i una anella de parcs envoltant Adelaide per ser travessats.

Al matí següent el Neil arriba amb bici de la feina tot suat (solament treballava de 8 a 9) i amb dues entrades gratuïtes per anar al primer dia del partit de criquet Ashes Adelaide 2010-2011 entre Australia i Anglaterra! Jo m’apunto al acte! Protecció solar, ulleres de sol i gorra. Ready!

El Oval de Adelaide és un dels únics que mante l’estructura tradicional de criquet. Un divendres laborable a les 10:30 i 39000 persones (molts d’ells anglesos que han vingut a veure el partit). El partit pot durar entre 3 i 5 dies i les regles no son fàcils, moltes excepcions. El Neil m’intenta ensenyar les regles bàsiques... to complicate!
Cerveses, meat pies i sol durant moltes hores...


S’acaba sobre les 6 de la tarda, i anem a sopar al mercat central... i cap a dormir que el sol m’ha tret tota l’energia!

L’endemà la Kirra ens acompanya a recollir la furgoneta...

A la carretera una altre vegada!

Agafem la direcció cap a la Great Ocean Road... Paisatge de prats interminables i petits trossets de bosc... música de la radio i rectes que no s’acaben... Amb tota aquesta mescla la furgo es posa a 121 (la màxima és 110), i unes llums blaves i vermelles apareixen davant meu...
La policia!!!



M’aturen, en realitat m’atura perqu deè solament és un policia. I desprès de explicar-me que havia superat la velocitat per 11 km/h i tota la pesca, em fa unes quantes preguntes de l’estil de on sóc, que he visitat d’Austràlia, per quant de temps em quedo, etc...

Al final em rebaixa la velocitat a 9 km/h (sense sanció) i em comença a explicar el seu viatge per Europa durant 4 mesos de fa 10 anys... i ens recomana Beachport per passar-hi la nit.

No m’ho esperava, la veritat...

Total, fem nit i veiem la sortida de sol des de Beachport. Fem una parada al blue Lake de Mount Gambier i arribem a la frontera amb l’estat de Victoria...

Algunes Fotos
https://photos.app.goo.gl/5fKniauuELhTSqTb8

3 comentaris:

  1. Hola, hola,

    Estic encantada, quines fotos, quins paisatges, QUINA PASSADA!!!!!!!!!!!!

    Suposo que costa escriure alguna cosa al blog quan hi ha tantes a coses a fer i per veure però pensa que aquí alguns estem impacients.

    Ho trobo preciós, vull més!!!!!

    Petonets!!

    ResponElimina
  2. Jesús13/12/10

    Osti tu!! Soc el Jesús Fuster del cole... la veritat és que estic seguint les teves aventures des del mes de abril, quina passada! A seguir disfrutant. Una abraçada.

    ResponElimina
  3. hola Sergi!!! per no perdre el costum et faig saber que m'agrada molt tot el que has anat ensenyant, i explicant. Aqui el mossos potser també són més hospitalaris amb els guiris, jo no ho sé, perquè sempre que m'aturen em fan ensenyar els papers i em fan bufar encara que vagi vestida de muntanyista, jeje.
    apa a esperar el proper post.
    una abraçada, la mama

    ResponElimina