1 de febrer de 2011

Pucón, Petrohué i Puerto Montt

---
English version
---

Arribo a Villarica al matí. Faig una parada al punt d’informació i desprès d’explicar-me el que puc fer, passejo pel costat del llac Villarica i visito un petit museu sobre els Mapuches al edifici de la Universitat. La noia que s’encarrega del museu l’obre per mi i m’explica les tradicions, el significat i utilitat de part del objectes que hi ha exposats.

Decideixo anar a Pucón, a l’altre punta del llac. Una mica més turístic, però més a prop dels volcans.

El primer que faig es buscar allotjament. La primera idea es fer càmping, però m’enamoro del primer refugi que entro a preguntar, “El refugio”, que es com un refugi de muntanya al mig de Pucón.
Desprès de descansar una mica, surto a donar un tomb pel port i la platja.
El dia està tapat i sembla que el volcà Villarica te vergonya i s’amaga.

Al tornar al refugi, conec la Anika i el Peter (Alemanya). I per sopar es munta un pica-pica amb degustació de vins Xilens! Quedo amb la Anika per anar a fer la caminada de El Cañi l’endemà.
O sigui que toca el despertador ben aviat les 6:45, per poder agafar un mini bus fins al inici del camí.

“El Cañi” es tracta d’una reserva natural que s’hi poden observar els arbres conífera gegants Araucaria i molta fauna endèmica. Les vistes des del mirador són espectaculars, 360º de boscos i volcans.




Al finalitzar la caminada, fem un Mote con huesillo al costat de l’entrada del camí, i decidim anar a Los Pozones, unes termes naturals a uns 30 km. Mentres esperem l’autobús provem de per dit, i funciona. Ens deix a la porta de les termes.
Aquestes termes es tracta d’uns sis tolls d’aigua a diferents temperatures al costat del riu. Les provem totes.

A l’hora de tornar cap a Pucón, perdem el mini bus que volíem agafar, i per no haver d’esperar una hora més, tornem a fer dit. Aquesta vegada tenim que esperar uns 20 minuts perquè passi un cotxe que hi hagi lloc. Però funciona!

Jo decideixo quedar-me un dia més a Pucón. Hi estic còmode.
L’endemà dormo una mica més, sobre les 10 em llevo. Amb l’Anike lloguem unes bicicletes per (en principi) fer una volta tranquil•la...

Fem una parada en un mercat Mapuche i enfilem cap a les cascades de Los Ojos de Caburgua. Molt espectaculars! Però al final fem 45 km en bici per camins de puja i baixa...
Posta de sol al llac i compro el bitllet d’autobús cap a Puerto Varas pel dia següent.

El volcà Villarica em despedeix com em va rebre, tímid i amagant-se darrera núvols.
A Puerto Varas plou molt. A la terminal d’autobusos conec el Calin (Romania) i em comenta que vol anar a un llac que està a 60 km a on es poden fer excursions, i hi ha un càmping regentat pel parc natural. M’apunto amb ell.

Comprem menjar i agafem un mini bus cap a Petrohué a on coneixem la Jesica (Xile) i que fa practiques al parc natural. Ens explica que podem fer i com funciona el càmping. A Petrohué continua plovent, i munto la tenda de campanya per primera vegada sota la pluja. No se com ho faig però no se’m mulla res.

Fem amistat amb una parella de Santiago que està instal•lada al costat nostre. S’apunten a fer una excursió l’endemà al dematí si no plou.

Em desperta la pluja a mitja nit. Al matí em desperta un raig de llum de sol que es reflexa sobre el llac De Todos Los Santos.

Ascensió fins al mirador La Picada i seguint per el Paso Desolación fins arribar al refugi Sector La Picada a on dinem i fem un té. Pel camí la parella Xilena ha donat mitja volta, i ens em trobat amb la Jesica i una altre guia del Parc Nacional. La tornada es fa llarga llarga... sort que el temps ens aguanta i no acabem tots mullats.
Quant s’està cansat anar a dormir aviat es genial...

I el dia següent em torno a despertar amb un sol bonic i càlid. Empaqueto la tenda, esmorzo amb el Calin i relax per una estona.



Agafem el mini bus per anar cap a Puerto Varas, però fem una parada a Los Saltos del Petrohué. Unes cascades amb unes vistes al volcà genials.

A Puerto Varas em despedeixo del Calin i agafo el mini bus cap a Puerto Montt on faig Couchsurfing a casa el Germán (Xile).

El Germán viu en una casa a les afores amb unes vistes a les cases de pescadors i la costa. Pel matí anem caminant per la costa fins que es fa l’hora de que tinc que marxar a agafar el autobús cap a l’illa de Chiloé.

Algunes Fotos (o bé a fotos.elviatgedelsergi.com)


https://picasaweb.google.com/112748069459009883234/201101PuconPetrohueIPuertoMonttCHI